Les taules dels pobres

Apunts sobre el costumari gastronòmic de les Borges del Camp

Els fideus eren un entrant molt típic a les Borges en dies de festa. La campana grossa, aterrada l’any 1938, famosa per la qualitat de la seva fosa, que se sentia des del port de Tarragona, dita de santa Maria, abans de la guerra era comunament anomenada la Fideuera, perquè per menjar fideus calia que toqués la campana grossa, deien. Aquesta mateixa semblança apareix a Reus: la roba masculina de mudar que vestien els diumenges era el traje de menjar fideus. Altra nota que dóna fe de la golafreria dels borgencs pels fideus és una corranda recollida a Alforja que diu:
La Maria de les Borges
fa fideus,
té una berruga a la panxa
grossa com el campanar de Reus.

Aquesta pasta de farina de fabricació casolana, té una llarga tradició a Catalunya. A la Barcelona del 1722, els semolers –la majoria d’origen italià- s’unien en gremi per defensar-se de la pressió fiscal del cadastre d’aquell any, associació que es perllongà fins el 1916, quan es constituí com el sindicat de fabricants de pasta de sopa. És curiós advertir aquesta primera italianització, que demostra la capacitat d’assimilació i de recepció del país.

CÁCERES-SILVA, Jordi
CÁCERES-SILVA, Jordi (2008)
  • LES BORGES DEL CAMP: Campanes, campaners i tocs
  • REUS: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia
  • Literatura oral sobre campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © CÁCERES-SILVA, Jordi (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 17-01-2018
    Convertir a PDF