 |
Les campanes signe de comunitatLes campanes són molt més que un instrument musical o una màquina sonora per cridar a missa: marquen el temps de la comunitat, indiquen les joies i els dolors, acompanyen al llarg del dia, de la setmana, de l'any i de la vida. En la societat tradicional es varen inventar molt complicats tocs, per transmetre missatges relacionats amb el temps, l'espai, la composició social o la protecció de la comunitat. Molts d'aquests tocs es basaven en repics, molt ràpids, de dos o més campanes. Sovint utilitzaven totes les campanes del campanar, i per tant totes les notes de l'instrument, però el distint ritme indicava un missatge o un altre. No hi ha formes comuns de tocs, encara que els significats varien poc d'un lloc a altre. Les campanes, com a llengua local, empraven uns ritmes locals que sols la gent del mateix poble coneixia i interpretava. En la Comunitat Valenciana, per diversos motius, entre els quals cal destacar la desaparició de campaners professionals, els tocs van anar limitant-se a voltejar les campanes, costum molt espectacular però poc expressiva. En el Campanar del Monestir de Santa Maria de El Puig es troben quatre campanes, però sols hi ha dos operatives per als tocs manuals. Hem hagut de recuperar diversos repics, sobre tot aragonesos, per mostrar les possibilitats sonores i comunicatives de l'instrument posat al servei de la comunitat. |
 |
El concert
|
 |
El campanar del Monestir de Santa Maria de El Puig i les seues campanesEl Monestir de Santa Maria de El Puig compta amb un disminuït conjunt de campanes, format per una campana històrica, de 1777, fixa, i tres altres de 1958, 1940 i 1967 respectivament. Les dos primeres, molt menudes, tenen moltes limitacions: la més antiga, de 35 cm, està fixa, sense batall interior, i sols es percudida amb un electromall o mecanisme elèctric exterior, que posa en perill la seua històrica veu. L'altra, de 40 cm, sols està dotada d'un mecanisme manual per voltejar-la, però la seua veu aguda no casa bé amb les altres majors, molt més greus. Sols les dos campanes majors, de 94 i 102 cm de diàmetre, tenen motor continu per voltejar-les així com un electromall extern per als lents repics automàtics. Els mecanismes no sols impedeixen casi completament els tocs manuals; al mateix temps donen molt poques possibilitats musicals i rítmiques. Així i tot el concert es realitzarà majoritàriament amb aquestes dues campanes. Repicaran els diversos tocs i s'intentarà, cosa no confirmada, voltejar-les manualment, sense risc de la vida dels campaners. |
 |
Un campanar històric sense campanesHem apuntat moltes vegades que un campanar, les seues campanes, les instal·lacions i els tocs formen un conjunt Únic, un instrument musical per a una comunitat. El Puig, amb el conjunt actual, sols disposa d'una important campana històrica, infra utilitzada, i dos majors, d'escassa qualitat. Potser el concert, realitzat amb motiu del Congrés sobre les Cartoixes, siga una bona ocasió per fer un projecte digne del Monestir. Atès l'escassa qualitat de les tres campanes modernes caldria fer un nou conjunt de quatre campanes (a partir de la mitjana existent, és a dir des dels 90 als 120 cm de diàmetre) dotades amb truges o contrapesos de fusta i mecanismes que reprodueixen els tocs tradicionals sense impedir els tocs manuals. La campaneta històrica, menuda, es podria disposar en altre lloc del Monestir, com ara per marcar l'eixida de les misses (amb la qual cosa seria també més fàcil de contemplar). Finalment caldria fer un estudi del campanar, de manera especial de les antigues inscripcions i grafits de les sales, molt antics i interessants. |
 |
El Gremi de Campaners ValenciansEl GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent. A banda de l'activitat sonora, els agremiats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga mÚsica viva, la més alta i sonora vida comunitària. No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal·lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal·lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial. |
