JAÉN I URBAN, Gaspar

Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la Ciutat d'Elx - Volum 2

B-11
DENOMINACIÓ: Rellonge de Calendura i torre de la Vetlla


EMPLAÇAMENT: Plaça de Baix
AUTOR: Alonso Gaitan, manyà i rellonger; Xotxim Baile, campaner
ÈPOCA: El rellonge i el xapitell són del 1572. Els ninots i la reforma del xapitell són del 1759

UTILITZACIÓ

Els ninots Miquel Calendura i Vicent sens pare segueixen complint la missió que se'ls encomanà quan foren construïts: tocar les hores i els quarts. Respecte a la torre de la Vetlla, la part inferior està encastada entre les cases, de propietat privada, de l'angle nordest de la plaça de Baix. Els dos pisos més alts són de propietat municipal i formen part de l'arxiu de l'Ajuntament. Fins ara hi hagut instal•lat l'arxiu de quintes i els butlletins oficials. A Calendura també estigué una de les prissions d'Elx, que encara existeix. És una petita cambra amb una porta de ferro rovellada situada vora l'entrada a la torre de la Vetlla, al final d'un corredor. Aquest corredor s'anomena carrer de Calendura i anava sobre la muralla. Avui va tot al llarg de l'edifici de l'Ajuntament, per darrere, en la part del nord, a l'altura de la planta noble, on estan els grans balcons de ferro forjat. En aquesta presó es van trobar el 1982 mosquetons i fusells que s'hi guardaven allí des de la Guerra d'Espanya.

DADES JURÍDIQUES

La cura de Calendura i de la part superior de la torre de la Vetlla correspon a l'Ajuntament d'Elx, en tant que béns de domini públic. Ni Calendura, ni el paisatge i la imatge Urbana que ajuda a configurar, no tenen cap protecció específica. El PE de la VLV l'incloïa com a edifici protegible; tanmateix, la reducció municipal de l'àmbit del pla, ho deixà sense efecte. En un sentit estricte, cap document de planejament fa referència a la protecció dels trossos de muralla que no es troben al subsol. Tant el rellonge com la torre estan inclosos dins el Catàleg Municipal d'Edificis Protegibles del 1982, amb el núm. D-10.

DESCRIPCIÓ

La torre de la Vetlla formava part de la muralla medieval de la Vila. El carrer de Calendura (on s'arriba des de l'actual oficina tècnica i des de l'Alcaldia i el saló de Sessions) s'acaba per la part de llevant en una escala i en unes cambres que formen part de la torre de la Vetlla. En un dels paraments, enfoscat de cement durant els anys 70, es veu un arquet gòtic fet amb rajoles, únic motiu antic visible en el conjunt de la torre, després que fos reparada. Des d'aquest carrer, per una escala lateral de la torre es pot pujar fins al terrat, enmig del qual, i sobre una torreta que li fa de base, s'alça el rellonge de Calendura pròpiament dit, encara que la maquinària ja no es trobe aquí.
Calendura és un templet de planta quadrada, cobert per una cúpula. Aquesta cúpula té un cupulí amb quatre pilarets i una coberta piramidal, fet tot de fusta. La cúpula està suportada per una cornisa a manera de ràfec que descansa sobre quatre pilars de secció quadrada i de dimensions respectables. Tant el templet com el cupulí estan descoberts pels costats, i cadascun arrecera al seu interior un ninot (mig fora el de part de dalt) amb un martell. Aquests ninots estan articulats i tenen un martell cadascun, amb el qual colpegen les campanes que tenen al davant. En la part inferior està l'artefacte de les hores, molt més gran, i en la part superior està el dels quarts, més petit. Els ninots són de fusta i van vestits amb robes antigues de color vermell i blau. La cúpula és de color mangra, amb les arestes pintades de blanc, i la resta de la torre i del templet era de color ocre de l'algeps i la pedra arenisca d'Elx, amb trossos enlluïts. Quan es va reparar el conjunt, es va enfoscar de cement i es va pintar de color crema.

CONTEXT

Calendura era una de les fites visuals del perfil d'Elx. Als dibuixos i a les fotografies dels segles XVIII i XIX –fins a meitat del XX, inclús– apareixia sobresortint del conjunt del poble, de cases de dues plantes. Amb la paulatina destrucció de la part antiga d'Elx i la desmesurada elevació de plantes dels nous edificis. Calendura ha anat perdent importància, fins al punt que només és visible des de la plaça de Baix i, molt poquet, des de les places de la Fruita i del Mercat. I això, encara, perquè la destrucció de les cases que hi ha entre Calendura i les places que l'envolten, i la seua substitució per edificis de cinc o sis plantes –permesos per la planificació vigent– comportarà la total desaparició visual de Calendura i la destrucció d'una de les fites Urbanes més característiques d'Elx.

TIPOLOGIA

La torre de la Vetlla és un edifici prismàtic, de base quadrada, la part superior de la qual apareix encara completament exenta en gravats del segle xiX. L'elevació dels edificis immediats devers els anys 20 ha fet que la torre perga en part la seua gran importància visual. Sembla ser una torre medieval, i aquesta és la imatge que dóna el seu volum compacte, sense cap obertura. Probablement part de l'obra siga de tàpia, part de carreus i part de maçoneria, com la resta de la muralla.
El templet és una graciosa obra d'arquitectura tradicional. Els ninots són l'element més important del conjunt –els ninots i la funció que compleixen– i han arribat a ser –sobretot el major, Calendura– un dels elements Urbans icònics més rellevants de la ciutat. Calendura és una mascota, un símbol o un motiu de xovinisme per als habitants d'Elx. Responen aquests monyicots a una imagineria i a una iconografia popular habitual al segle XVII. Podem citar els maragatos de la col•legiata de Medina del Campo, que tenen la mateixa funció de rellonge que Calendura, el Papamoscas de la catedral de Burgos i nombroses escultures del barroc alemany i flamenc.

CRONOLOGIA

s. XIV
Segons Ibarra, les hores eren tocades manualment, amb una campana procedent de l'ermita de Sant Jaume, que estava col•locada sobre la torre de la Vetlla. Aquella campana sonava per tal d'anunciar perill, queda, l'hora d'eixir a treballar i altres senyals.
1400
D'aquest any, segons el periòdic Elche, és la primera campana mencionada a Elx. Diu que se l'anomenava Lo seny del lladre i que estava col•locada en la porta de la vila, al costat de la Calaforra i servia per a anunciar als moros l'hora en què es tancaven i s'obrien les portes de la vila, en eixir i pondre's el sol.
1437
Ibarra diu que ja aquest any el Consell acordà construir un rellonge públic. A Elche es diu que la campana de la porta de la vila fou traslladada a la torre de la Vetlla, utilitzant-se per a cridar al treball els obrers de les muralles de la Vila.
1438
Ibarra cita un acta del 26 de gener, segons la qual li foren abonats uns diners a un tal Francesc Campins, de Barcelona, per l'import de "tres bones ampolletes d'hores", que els jurats li havien encarregat a Pere Oliver, d'aquella ciutat, per a la construcció del rellonge.
1565
El Consell d'Elx li encarregà un rellonge a Alonso Gaitan, manyà i rellonger. Diu que aquest Alonso Gaitan exercí el càrrec de rellonger durant 19 anys. A Xotxim Baile se li encarregaren les campanes.
1566
Segons Ramos se li encarregà a Gaitan l'esfera del rellonge.
1571
Segons Ibarra, el Consell d'Elx acordà el 25 de novembre que devia construir-se un rellonge i campana nous i colocar-los en una de les torres de la muralla d'aquesta vila, "on millor pogués veure's des de la plaça Vella". Del 26 de desembre és el memorial "conforme al qual els magnífics justícia, jurats, síndic i advocat, van tractar i concluir amb el senyor Alonso Gaitan, veí de la present vila d'Elx, [que] ha de fer en cinc mesos l'armadura i l'artifici del rellonge". Ja en aquest any, diu Ibarra que Gaitan s'oferí per a fer un bulto en forma d'home perquè donàs els quarts i les hores. Ramos diu que Gaitan, a canvi del rellonge nou, es quedaria amb el vell, el valor del qual se li descompateria de l'import del nou.
1572
Per tot el, diu Ibarra, fou acabat el rellonge, el qual es va col•locar en la torre de la Vetlla. S'aprovà fer el xapitell.
1573
Les campanes foren beneïdes a l'ermita de Sant Jaume pel cura de Santa Maria el 15 de gener. Ibarra diu que se li posà Vicent a la campana de les hores (adverteix que Vicenta, segons altres) i Miquel a la dels quarts. Començà a funcionar el rellonge.
1598
Segons Elche, una de les campanes (potser Miquel) començà a ser utilitzada per al toc de queda: a les 10 de la nit a l'estiu a les 9 a l'hivern. Diu que aquest toc estigué vigent fins el 27 de maig del 1839.
s. XVI
Segons Ramos, en aquest segle es van posar unes argolles en la plaça de Baix, sobre la paret de la torre de la Vetlla, on s'exposaven els cadàvers dels ajusticiats pel botxí.
1650
S'habilità per a presó, segons Ramos, la cambra de Calendura. Es van posar una porta i dues reixes en les finestres més altes. Diu que en aquell lloc serien tancats només els "llauradors i gent honrada".
1688
Segons Gozálvez, li fou demanada al Consell llicència per a buidar la torre de la Vetlla per tal d'ampliar una casa de la plaça de Baix immediata a la torre.
1759
Fou reparada la torre i el xapitell del rellonge. Segons tots els tractadistes, les figures que existeixen en l'actualitat es van fer aquest any. Van ser treballades dins l'ermita de Sant Jaume i batejades al mateix lloc el 29 de setembre, dia de Sant Miquel. Ibarra diu que el poble els aplica el nom de les campanes, però Ramos especifica que se'la posà de nom Miquel Calendura al ninot que toca les hores i Vicentet (sens pare) al toca els quarts. Ramos pensa que Calendura pot venir de Calenda.
1785
Informe sobre el mal estat de la torre i de Calendura.
1829
Amb motiu dels forts terratrèmols d'aquest any, Calendura patí greus danys. La torre "s'inutilitzà" i "el rellonge descompasat privà al poble de les hores molts dies".
1839
El Consell acordà traslladar el rellonge a la torre del Consell, perquè la torre de la Vetlla estava en mal estat.
1870
Amb motiu del centenari de la Vinguda de la Mare de Déu de l'Assumpció, els monyicots foren pintats "a la cola": la casaca, encarnada; el pantaló, groc; les botes, negres i el morrió també negre. Al morrió li posaren un pompó de seda blanc.
1878
El rellonge i l'esfera foren col•locats en la torre del Consell. Dirigí l'obra el mestre Nadal Cantó.
1879
El diumenge 23 de febrer s'inaugurà el rellonge, il•luminat amb vidres de colors en les quatre finestretes, on estava el calendari amb el dia de la setmana, el dia del mes, el mes i el. Calendura i Calendureta deixaren de sonar en inaugurar-se el rellonge d'esfera. Ibarra diu que el pagà el mateix alcalde, Joan Martí Cortés i Agramunt.
1880
En vista de la mala sonoritat, entre el 31 de maig i l'1 de juny es tornaren a posar les campanes en la torre de la Vetlla. Segons uns es va fer refer el ninot Vicent; segons Ramos, els dos.
1971
Les Normes d'Ordenació de la plaça de Baix, van preveure un altura menor en l'angle de la plaça on estava Calendura, per tal de mantenir visible el rellonge. Tanmateix, els propietaris de la casa protestaren vivament perquè consideraven que aquesta era una mesura que "no assegurava l'estètica de la plaça en no estar tota a la mateixa altura". Com que es veu que no se'ls ocorrogué que tota la plaça podia quedar més baixeta, proposaren que també aquest angle tingués la gran altura de la resta de la plaça. Perquè Calendura seguís veient-se, proposaren que el templet i les figures s'alçaren juntament amb el nou edifici 9 o 12 m més, cosa que seria magnífica, ja que "tornaria a veure's Calendura des de tot el poble, com abans". És un exemple molt substanciós dels respecte que la història ha merescut en aquest poble durant molt de temps. Però la cosa no acaba aquí. Allò més estrany és que l'informe tècnic de l'arquitecte municipal fou favorable a la descabdellada proposta. Per fortuna, un informe realista de l'arquitecte restaurador del monument va rebatre els interessats i absurds arguments.
1975
Fou reparada la torre de la Vetlla i repintats els ninots i el xapitell de Calendura.
1981
Un incendi va destruir la casa de l'angle nordest de la plaça de Baix, part de la qual rodejà la part inferior de la torre de la Vetlla.

NOTES CRÍTIQUES I DESCRIPTIVES

"La torre del Rellonge necessita reparar-li alguns trossos de paret i posar-li tots els seus trespols, sobretot la llanterna on està el campana que toca els quarts, lo qual està fora dels ploms i ja no pot tocar bé. No estranyaran que d'un dia a l'altre es desplome tota la llanterna i la màquina”.
Joan Martínez Porras, Joaquim Irles, Miquel Herèdia i Felip Garcia (1785)

"Hi ha dues presons públiques: l'una, titulada de Calendura, immediata a la casa de l'Ajuntament, amb un rellonge que construí Alonso Gaitan el 1573, el qual és notable perquè immediat a la campana de les hores es troba una figura d'home posada dempeus sobre la torre, amb una maça a les mans, amb la qual dóna les hores mogut per un ressort, al mateix temps que gira el cap devers la plaça. Aquesta figura es diu Calendura. Damunt d'ell es veu la d'un xiquet anomenat Calendureta que amb una altra massa toca els quarts. Aquesta presó només aprofita per a arrestats i detinguts”.
Pascual Madoz (1845-1850)

BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ

AME, NO. Normes d'Ordenació de la plaça de Baix (1972).
Festa d'Elig. Informació fotogràfica, especialment als números dels anys 1952, 1959 (amb dues fotografies grans d'interès, del monyicot Vicent) i 1960.
Fuentes, J.: Memoria..., p. 42, 48.
Gozálvez, V.: La ciudad..., p. 57.
Gluc.: "Las campanas dElche", Elche, núm. 61, 23-9-1928.
Ibarra, P.: Elche..., p. 153.
—Historia..., p. 225, 283
—"Reloj público. Calendura", El Papagayo, núm. 14, 13-1-1924, p. 1-2
—"Terremotos del 1829", La Defensa, núm. 898, 14-3-1929.
Información, 11-8-1982, p. 12. Catàleg Municipal d'Edificis Protegibles.
Jaén, G.: Guia..., núm. 13.
Madoz, P.: Diccionario...,p. 329.
Navarro, R.: "Historia..”..
Ramos, A.: Historia..., p. 182, 459-461.
Ramos, Salvador: "Dos hermanos gemelos: Calendura y Calendureta", revista Festa d'Elig, 1959.

Calendura. Vista general de principi de segle. Reproducció a un cartell de festes del 1933 i primer plànol de Miquel devers el 1960. [p. 189]

Rellonge de Calendura, sobre la torre de la Vetlla. Fotografia devers el 1940. [p. 190 sup.]

Vista de calendura i de la torre de la Vetlla des de la plaça de Baix. La destrucció de les cases que hi ha al davant i l'elevació amb més plantes –permesa per la planificació vigent– comportaria la desaparició d'una de les vistes més característiques d'Elx. Fotografia del 1977. [p. 190 inf.]

Plaça de la Fruita. Cases adossades a l'edifici de l'Ajuntament; darrere es veu Calendura; a l'esquerra, el mercat construït a principi dels anys 60. Fotografia del 1979. [p. 191]

Casa de pisos, carrer del Pintor Gonzálvez, núm. 31. Edifici de principi de segle, amb una elegant composició de façana. Fotografia del 1977. [p. 192 sup.]

Casa de pisos, carrer del Pintor Gonzálvez, núm. 29. edificació modernista pintada de blau, amb un interessant xapat en planta baixa i bona ornamentació en les portes i els balcons. Fotografia del 1977. [p. 192 inf.]

JAÉN I URBAN, Gaspar
La Vila i el Raval d'Elx: Arquitectura i Urbanisme - Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la Ciutat d'Elx (1998)
  • ELX: Campanes, campaners i tocs
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    Convertir a PDF