Cervera

A la capital de la Segarra hi ha un semàfor i prou, a l’avinguda Catalunya, just a davant del pub Noctàmbul. La façana del pub va pintar-la Jaume Fort amb el dibuix d’una Cervera d’edificis alts, que els cerverins saben llegir: per exemple, l’edifici del sindicat amb un elefant passejant-s’hi per sobre.

El pub, com sol ser el cas de bars i establiments per estar-s’hi, preserva un ambient, el de fa vint anys, quan va néixer d’un local anterior que es deia L’Arc. L’ànima del Noctàmbul es diu Miquel, i el client que hi ha passat més hores és una gata, la Sissí, que, quan troba un tamboret lliure, seu a la barra. A la porta de l’establiment no s’hi anuncien només concerts i sessions musicals, sinó exposicions, sortides i teatre. És una activitat infreqüent, en uns temps que les ciutats petites han tendit a perdre els vells equipaments a canvi de blocs de pisos. Cervera manté un petit cinema, i una inquietud cultural notable per la mida que té, amb locals com el Noctàmbul o la cafeteria llibreria Tastalletres.

Hi ha ciutats que els últims deu anys han canviat més que en tota la història. Ni amb la immigració –Plataforma per Catalunya és el segon partit més votat a les municipals–, ni amb la part d’edificis nous, Cervera no fa aquest efecte. No arriba als vuit mil habitants, amb una Tàrrega al costat, cinc vegades més gran i ja segona ciutat de Lleida. Però als cerverins no els convenç el model de Tàrrega, ni la presó que hi construiran. En part, és la rivalitat de sempre entre les poblacions veïnes. A Tàrrega comerciants, i a Cervera comediants. La famosa fira del teatre de Tàrrega va començar a Cervera, us diran aquí. I endevinin d’on és la Passió més antiga, no de Catalunya, sinó d’Europa.

Així i tot, paint-ho bé, Cervera va canviant de pell, i qualsevol dia els forasters ja no la identificarem amb la mola barroca de la universitat filipista, la façana de la qual ara restauren, sinó amb aquest carrer Major llargarut, tot just acabat d’arreglar –no va ser fàcil, se’ls enfonsava: de cap a cap eren cellers, a sota–, amb les botigues que molt a poc a poc van avançant-hi cap a la plaça Major i el campanar de Santa Maria, també restaurat de fa poc. A Santa Maria hi mantenen una escola de campaners, i s’hi aprèn el toc del mes de Maria, el del temps, de festa, de somatent, o el toc del Vilardó. Pot imaginar-se què devien ser aquestes campanes –la Trinitat, la Carranca, el Tibau– repicant per sobre els camps de blat, com devien ser d’esperades i amb quina severitat deuen ressonar encara avui sobre el secà. Cervera ja fa anys que es correspon amb la festa tan moderna i tan antiga de l’Aquelarre del mes d’agost, nascuda amb la democràcia en un dels trencants del carrer Major, el carreró de les Bruixes. Però sobretot s’identificarà amb el turó de Montserè, sobre el qual va anar creixent amb l’estretor d’un equilibrista sobre la corda, amb tanta espectacularitat com Castellfollit de la Roca.

Ara mateix, des de la muralla de Cervera, es contemplen uns camps verds interminables, com si el secà fos un malson esvaït –aquests estius duríssims, quan, de la una, que la gent surt de treballar, fins a les set de la tarda, els carrers són més buits i les cases més plenes que d’hivern–. Però els pagesos diuen que difícilment tota aquesta pluja de maig servirà de res, perquè l’aigua ha pujat de dret al cap de la planta i s’ha quedat allà, i necessitaríem un juny fresc, amarat i sostingut per salvar les collites.

( 31 de maig del 2008, El Punt )

SALA, Toni
SALA, Toni (31-05-2008)
  • Parròquia de Santa Maria - CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • Cursos d'introducció a les campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © SALA, Toni (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 95 Visitants: 95 Usuaris: 0