Campanar de Mare de Déu del Rosari d'Olocau

Mostra de tocs tradicionals valencians (10-08-2007)

Programa del concert

Es combinen els repics en la primera part i el vol de les campanes en la segon part.
Toc d'oració
El toc d'oració, molt senzill, marca les tres parts de la jornada: l'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col•lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una música d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litúrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Toc de Clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Vols generals
Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l’altura a la que estan posades les campanes.
Toc de tancar les muralles i d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.

El campanar d'Olocau i les seues campanes

El campanar de la parròquia de la Mare de Déu del Rosari d’Olocau compta amb quatre campanes, de diverses èpoques. La més antiga és probablement del segle XV (cap a 1450), procedent de Portaceli, on va marcar els ritmes de la comunitat de cartoixos durant prop de quatre segles. En 1835, quan expulsaren als monjos dels monestirs, la portaren a Olocau on va rebre el nom de “campana dels albaets”, ja que la tocaven quan moria un infant abans de prenre la primera comunió.

En els anys 60 es va trencar, i tingueren el bon gust de conservar-la, en la mateixa església, per no perdre una peça tant antiga i valuosa, que s’havia quedat sense veu. Afortunadament la moderna tecnologia de la soldadura ha permés de recuperar la veu original de la campana, la mateixa que durant més de 550 anys ha sonat per a l’ració i pel treball, per a les festes i per als morts. Té una simple inscripció en llatí: "+ ave # maria # gracia # plena", que són les primeres paraules de l’Ave Maria. En el moment de trencar-se fou substituïda per una campaneta d’escàs valor. La campaneta nova diu “SAN ROC / AVE MARIA GRAA PLENA / 1981 RESTAURACIO DE L´ESGLESIA (marca de fonedor) FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA” Les dos campanes majors són del segle XIX. Una diu " # # # # TERESA DE JESUS AИO 1892 # # # " i l’altra posa " # # # # MARIA DEL ROSARIO AИO 1892 # # # ".

La restauració realitzada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. ha permés recuperar l’acústica original, al reposar les “truges” o contrapesos de fusta, que prenen com a model les fotos antigues dels anteriors; la soldadura de la campana gòtica recupera la sonoritat perduda, i finalment els mecanismes toque, aproximadament, com campaners, permetent no obstant tocar manualment sense esforç.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són una associació cultural dels que toquen les campanes de la Catedral de València durant totes les festivitats de l’any, i formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els associats, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Petrés, Quesa, Ontinyent o Sagunt.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d’un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s’han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2007)

  • Parròquia de la Mare de Déu del Rosari - OLOCAU: Campanes, campaners i tocs
  • OLOCAU: Campanes, campaners i tocs
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, S. L. (MASSANASSA) : Intervencions
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2007)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 90 Visitants: 90 Usuaris: 0