El campanar de Guadassuar (segle XII-XX)

Durant la restauració del campanar i de les façanes exteriors del temple, dirigida per la Direcció General de Patrimoni entre 1998-1999, s’ha pogut documentar per primera vegada l’antiguitat del campanar. La diferència de materials de la part inferior i la prospecció efectuada a peu de campanar pels arqueòlegs (arqueòleg de la Direcció territorial i Agustí Ferrer, arqueòleg d’Alzira) ha permés confirmar que l’actual campanar s’assenta sobre les restes d’una torre de defensa islàmica. Això explica, a més, la diferent alineació entre el campanar i la façana de l’església, ara ben visible després de la separació efectuada durant la restauració amb l’eliminació d’elements afegits al llarg del temps.

La primera notícia documental del campanar i de les campanes és de 1491, de la Visita Episcopal realitzada per Mateu Cirera, vicari general de la diòcesi durant el pontificat del cardenal Roderic de Borja, que entre altres coses anota que el campanar tenia dues campanes: “... Invenit campanile cun duabus campanis bene sonantibus”.

En 1591 té lloc l’acte de benedicció de la campana major “Bàrbara”, de les tres existents, la vespra de sant Vicent Màrtir, titular de la parròquia. Aquest acte es conserva entre els registres de Bateig de l´únic Quinque Libri salvat del foc (1590-1612):

1591, gener, 21. Guadassuar.
Acte de benedicció de la campana major, Bàrbara.
A.P.G. Quinque Libri, 1590-1612.

Benedictio campane Barbara, die 21 januarii ano 1591Yo, Jaume Roger, Rector de la universitat de Guadasuar y de la església parrochial del benaventurat sent Vicent Màrtir, de llicència del senyor official y vicari general lo doctor Agustí Frexa, dada en València a 19 dies del mes de janer del any 1591, beneí la campana maior de les tres que y.a en lo campanar ab les seremònies que y.a en lo ordinari, prenint per padrins al magnífich Nicolau Climent, balle de dita universitat, y Angela Savalls y de Girona, viuda; sent yo, dit Jaume Roger, rector de dita església, y balle de dita universitat lo dit Nocolau Climent, i Justícia Luís Montalvà, y Jurats Joan Ximeno y Luís Vallsebre y Joan Cordovés, y sacristà de dita església Joan Hosca, y li posaren nom en la benedicció Bàrbara, y.s pagà lo metall y les mans de dita campana del bosí de sent Vicent, y costà de fer la campana a rahó lo quintar de sinch lliures, y lo metall costà a dèset lliures i mija lo quintar, de manera que pujaren les mans.. 75 ll. 10 sous
Y de compra del metall, se afegiren a la campana vella 18
quintars que costaren ....................................................... Yo, Jaume Roger, rector de la universitat de Guadasuar y de la església parrochial del benaventurat sent Vicent Màrtir, de llicència del senyor official y vicari general lo doctor Agustí Frexa, dada en València a 19 dies del mes de janer del any 1591, beneí la campana maior de les tres que y.a en lo campanar ab les seremònies que y.a en lo ordinari, prenint per padrins al magnífich Nicolau Climnet, balle de dita universitat, y Angela Savalls y de Girona, viuda; sent yo, dit Jaume Roger, rector de dita església, y balle de dita universitat lo dit Nocolau Climent, i Justícia Luís Montalvà, y Jurats Joan Ximeno y Luís Vallsebre y Joan Cordovés, y sacristà de dita església Joan Hosca, y li posaren nom en la benedicció Bàrbara, y.s pagà lo metall y les mans de dita campana del bosí de sent Vicent, y costà de fer la campana a rahó lo quintar de sinch lliures, y lo metall costà a dèset lliures i mija lo quintar, de manera que pujaren les mans ..................................... 75 ll. 10 sous
Y de compra del metall, se afegiren a la campana vella 18
quintars que costaren ................................................................ 132 ll. sous
Que pujà tot lo gasto y affijolls, axí
de mans com lo metall .............................................................. 207 ll. 10 sous

Des de 1721, com a mínim, el campanar comptà amb un rellotge mecànic, que en 1756 calia reparar. En 1849 es queixaven les autoritats municipals de la seua inutilitat, per això en 1861 s’instal·là una nova esfera ceràmica i es renovà l’espai destinat al rellotge, segurament el que existia entre la torre i l’església, ara eliminat de nou. El 1904 s’instal·là un nou rellotge, que es va desmuntar durant les obres de remodelació. Actualment el rellotge públic està instal·lat en la façana de l’Ajuntament.
El campanar ha servit per anunciar les festes, la mort dels veïns, el perill, etc., però també ha sigut escenari d’actes revolucionaris com el dels seguidors del general O’Donell (1854). A les actes municipals podem llegir: “... y subieron a la torre a voltear las campanas, a cuyo tiempo se presentó el ex alcalde Francisco Barberà (el cual aún se consideraba en el ejercicio de sus funciones), mandando fuesen arrestados, lo cual no quisieron obedecer a su autoridad, pues manifestaban con este hecho ser un enemigo del alzamiento...”.

L’aspecte actual sembla el d’un campanar que respon a la tipologia dels models tipificats a la primera meitat del segle XVIII, però en realitat va ser acabat en el segle XX. Durant el segle XVIII era una torre quandrangular, amb espitlleres, terrassa i merlets, com podem comprovar al plànol de la Séquia Reial de Roxas (1764) i en el plànol del vedat arrosser de Guadassuar de principis del segle XX (AMG).

A principis del segle XX les autoritats decidiren renovar-lo perquè tinguera un aspecte digne de la Vila i “...que no desmerezca con los que poseen los pueblos vecinos.” En 1911 acordaren elevar-lo des de l’altura de les campanes.

Els treballs s’efectuaren en onze mesos sota la direcció del mestre d’obres de Guadassuar, Joaquim Oliver Boïls. Es desmuntaren les campanes i demoliren els murs que les contenien, construint-se un nou cos, amb arcbotants calats, als quals es va superposar un altre cos, cantonat per consoles, i rematat amb un cupulí cobert amb teules. L’obra es va beneir el dia 3 de desembre de 1911 i es va coronar amb un penell regalat pel rector, que va costar 125 ptes.

La gent major de Guadassuar encara recorda com es va construir (participació de les dones portant aigua amb cànters, etc.) i que el dia de la benedicció el mestre d’obres va fer pujar la seua filla menuda fins al remat del penell del campanar.

Pel que fa a les campanes, en 1936 foren destruïdes totes per aprofitar el metall, excepte una campana d’hores de la planta superior .

MUT i RUIZ, J. Enric
Cronista oficial de Guadassuar (10-04-2008)
  • GUADASSUAR: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © MUT i RUIZ, J. Enric (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-12-2017
    Convertir a PDF