Entrevista amb la campanera de Tiana

Avui dia 6 de març de 2006, hem visitat el campanar de l’església de Sant Cebrià de Tiana i hem tingut l’ oportunitat de poder xerrar una mica amb la persona dedicada a aquesta feina.
Ella és Dolors Pedro Ayats, nascuda a Tiana i campanera des del desembre de 1999. Té sota la seva responsabilitat els campanars de l’església de S.Cebrià i el de l’ermita de l’Alegria.
Hem conversat amb ella i ens ha contestat a les següents preguntes:
- Com va aprendre aquest ofici?
- El vaig aprendre de l’antic campaner que em va transmetre , de forma oral, tots els coneixements per dur a terme aquesta tasca. No hi ha cap lloc determinat on aprendre l’ofici.
- En què consisteix la seva feina?
- Consisteix en fer els diferents tocs de les quatre campanes, una de gran i tres de petites.
- Quins són els tocs principals?
- Els principals tocs que es donen actualment són:
MISSA: 33 campanades.
DIFUNTS: 12 campanades (grossa 2 tocs, petita 2 tocs i així de forma alternativa)
ANGELUS: 18 campanades (es fan amb la grossa: 3 tocs, 3 tocs, 3 tocs i 9 tocs. Aquestes campanades estan programades)
REPIC: Hi ha dues classes de repics .Un és un toc que simula el girar de les campanes i l’altre és un toc reiteratiu de la grossa i la petita per anunciar les misses o festes especials.
Els tocs que es realitzen durant la missa es fan, des de l’interior de l’església, a mà i amb la corda utilitzant la campana grossa.
- Tenen algun nom determinat les campanes?
- En algunes esglésies sí, però en aquesta concretament no.
- Funcionen , actualment , els dos campanars?
- El de l’església de Sant Cebrià sí . És on es troben les quatre campanes. A la part baixa del campanar hi ha una petita instal·lació que programa els diferents tocs. La campana gran i una de petita( 1 i 4) serveixen pels tocs més importants i les altres dues (2 i 3) s’utilitzen per marcar les hores .
La campana de l’ermita de l’Alegria , en l’actualitat , no s’utilitza gaire doncs són molt pocs els oficis que s’hi fan.
- Quines són les reparacions més habituals?
- Quasi sempre és la corda d’estirar la que necessita més reparacions.
- Ha variat molt l’ofici amb el pas dels anys ?
- No gaire, potser ara no és tan manual i no es fan tants tocs com abans.

Per acabar podríem dir que , poc a poc , tal com ens ha dit la Mª Dolors , aquest ofici, com molt d’altres, està canviant, deixant pas a la informàtica en detriment dels antics campaners.

Voleu saber una curiositat? L’expressió “fer campana” que coneixen molt bé els estudiants , ve de l’època en que no hi havia escoles i l’ensenyament de la lectura i l’escriptura la feien els sacerdots en un annexa de les esglésies. Els nens/es que faltaven algun dia sense un motiu justificat eren castigats a tocar les campanes ( era una feina força feixuga).

MARESME.EDU
Maresme.Edu (06-03-2006)
  • TIANA: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Maresme.Edu (2006)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 17-12-2017
    Convertir a PDF