La campana de les hores

Una mica d'història de les campanes i el rellotge de la Catedral de Barcelona.

Al finals del segle XIV, començaren a sentir-se a Barcelona els primers sons del rellotge de La Catedral, els documents d’aquells temps anomenant esquelles a les campanes i ens explicant que estava subjectes amb filferro de coure.
El 1393, fou construïda una màquina pel rellotge de la Catedral, a les cases del arquebisbe de Barcelona situada entre els carrers de St. Jaume i El Call i des allà fou conduïda a la Catedral i pujada a la torre que s’aixecava al costat dels Claustres.
Li posaren el nom de St. Honorat i el padrí d’un dels consellers donar com oferiment un ciri amb 50 croats d’argent . El 18 de novembre d’aquell any la nova campana Honorata començava a anuncia les hores de nit i de dia .
Els voltants de l’any 1577 van voler canviar la situació del rellotge , passar-lo a la torre oposada de la Catedral la que està damunt de la placeta de Sant Iu, així ho van disposar els consellers però abans hagueren de declarar que es feien solidaris del dany que amb el pes i la vibració podia rebre l’obra del temple.
Fou instal·lada la nova màquina del rellotge i es muntaran les campanes i les coses continuaran així sense grans canvis. Si alguna vegada la campana de les hores s’esquerdava on demanava presta el so d’alguna de les campanes de l’altra torre, cosa que era obtinguda amb l’ajuda de cordes i palanques.
Passaren moltes calamitats a ran de terra, pesta, aldarulls i guerres. Les campanes tant altes com eren continuaven impassibles, arribaren els darrers els dies i el més endurits setge de la ciutat, la Guerra de successió. Durant el dia 16 de maig 1714 mentre les bombes dels assajadors plovien damunt de la ciutat, més de 20 se’n veien alhora a l’aire, segons testimonis presencials cap allí a la mitja nit una bomba esclatar damunt de la torre del rellotge i ferí la campana tant greument que la campana emmudí. El mal s’ agreujar, perquè, tres anys desprès un fort vendaval consentir el coronament del qual seguia penjant la campana ferida i que li desmuntaven. Passaren els anys com altres ocasions anterior, havia estès unes cordes entre les dos torres bessones per tal que el rellotge muntant a una de les torres fos aparellat amb una campana de l’altra, aquesta vegada la campana generosa fou enumerada la Tomasa.

El rellotge passa gairebé mig segle sense campana pròpia fins que l’ajuntament decidí fondre una nova campana pel seu rellotge de la Catedral, obtingut el material necessari començà la construcció del motlle en un cobert del convent de S. Francesc de Paula. Quan el campana fou fosa veieren que havia sortit sense nanses i que per tant, tot i que semblava bona resultava inserible, cridaren al mestres Torrens, feren un motlle nou emmotllaren la nova campana i un cop neta fou aixecada del sot i penjada pel tal de provar-la, el so no semblava bo, no va agrada.
Fou despenjada i tornada a enterrar i fins que desenterrada de nou i millorada, fou carregada en una mena de carro de quatre rodes per a portar-la a la seu.
Succeir però que a causa del gran pes, no hi hagués manera de moure l’artefacte, tot i que cada intent era augmentat el nombre de mules i bous.
A les hores procuraren carregar la campana en una plataforma que rellisqués damunt de corrons muntats amb sèu i el sistema fou tant apropiat que homes i criatures estirant-la per mitja de cordes i portant-la sense esforç fins a la plaça de la Catedral, eren a centenars les criatures que es posaven a estirar les cordes perquè era una mena de joc i per la condícia de unes figues que els hi havien promès.
La cosa, com de campana que era fou sonada. La invenció fou molt comentada i tant ponderada que volgueren immortalitzar-la en una pintura que ara és al museu de història de la Ciutat. Aquesta campana li fou posat el nom d’Honorata, que toca les campanes amb el rellotge propietat de la Ciutat.
També aquesta campana s’utilitzà per donar el senyal de sometent.
Es fosa una nova campana per les hores; se la beneeix i l’apadrina el príncep de Astúries que desprès fou Alfons XII,; li és donat el nom d’Eulàlia, reservant el ja tradicional d’Honorat per a la campana que havia de donar els quarts.
L’actual regularitat de les campanes horàries de la catedral no han estat obtinguda, doncs, sense grans esforços. La Història d’aquesta campana singular és una història plena d’exemplaritats.

Les campanes de la Catedral de Barcelona són:
L’Eulàlia la que toca les hores, La Honorata la dels quarts, junt amb el rellotge són propietat de la ciutat. La Tomasa, la Mercè, la Lladre, la Prima, la Dominica, la Tecla, la Nona, la Oleguera, la Badada, l’Esquella alta, l’Esquella baixa fan un total de 13 campanes.
L’ultima campana que s’ha posat el la Cristina que es diu així en homenatge a l’Infanta Cristina per casar-se a l Catedral.

PALAU BERTRAN, Maria Pilar
Relats en català (14-01-2008)
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    Convertir a PDF