Campanar de Santa Maria de Xaló (22-10-2007)

Mostra de tocs tradicionals - 18:00 h.

Concert de campanes - FRANCESC repicant
Concert de campanes - MARCOS repicant
Xaló va celebrar el dia gran de les seues festes patronals en honor a la Mare de Déu Pobreta amb molts actes, entre els quals es trobava un concert de tocs tradicionals de les seues quatre campanes.

Tres campaners es van encarregar d'executar una sèrie de tocs, tres d'ells de diverses comunitats autònomes i altres tres propis de la Catedral de València. Es va emprar especialment la tècnica del repic, acompanyant tan sols amb el vol d'alguna de les campanes en l'últim toc, amb l'objectiu de mostrar les possibilitats menys conegudes de l'instrument, que es concreten en la diversitat de repics existents.

El concert va ser seguit per un nombrós públic des de la plaça de l'Església, mentre que alguns veïns i el rector del temple parroquial ho van presenciar des de la mateixa sala de campanes. En acabar el concert, es van animar a rematar-ho amb un vol general de les campanes, mostrant així ganes per formar una possible colla local de campaners.

Programa del concert

Es farà un concert de repics, per mostrar algunes de les múltiples possibilitats rítmiques, sonores i de comunicació de les campanes.
En la primera part hi haurà tocs castellans i aragonesos, i en la segon part repics valencians.

El concert comença amb el toc d’Àngelus, que marca el mig dia, l’únic toc a hora fixa en la societat tradicional.
  • Tin-ti-li-nublo – ALUSTANTE (CASTILLA LA MANCHA): Toc per protegir-se de la pedra, de les pluges intenses i de les tronades. Interpretat cada mig dia en estiu.
  • La molinera – (CASTILLA Y LEÓN): La forma tradicional castellana de tocar les campanes per a les festes. Les campanes tracten de dir Molinera muele pan...”
  • El de muertos – CARIÑENA (ARAGÓN): Pareix de tot excepte de morts. El toc tradicional per als adults. És triste no per la forma sinó perquè va (o millor dit, anava) associat als enterraments de persones majors.
  • Aniversari – VALÈNCIA: Toc de les misses d’aniversari i dels morts importants en la ciutat de València.
  • Repic – VALÈNCIA: Toc de les festes menors de la Catedral de València, indica l’eixida de les processons majors.
  • Dominica Morada – VALÈNCIA: El toc dels diumenges de Quaresma i d’Advent de la Catedral.
  • El concert acaba amb el toc de tancament de la muralla i d’ànimes interpretat cada nit en la Catedral.

    Concert de campanes - MARCOS repicant

    El campanar de Xaló i les seues campanes

    El campanar de la parròquia de Santa Maria de Xaló compta amb quatre campanes fabricades pels millors fonedors valencians de la postguerra, els HERMANOS ROSES DE SILLA. De menor a major s’anomenen Crist Rei, Santa Anna, Mare de Déu Pobreta i Santa Maria. Les campanes compten amb una mecanització típica dels anys 60, realitzada per una altra empresa de la família ROSES, ubicada en aquells anys en Atzeneta d’Albaida i també desapareguda. Substituïren les truges o jous de fusta (que donaven una peculiar sonoritat) i posaren motors continus, que no sols substituïren als campaners, sinó que dificulten moltíssim els tocs manuals. Caldria restaurar el conjunt, per recuperar una sonoritat tradicional, i la possibilitat de crear una olla local de campaners, per expressar els sentiments de Xaló, en els festes i en els dols. En la part alta de la torre hi ha un campanó o campana de rellotge, aparentment inaccessible, i probablement la peça més antiga del conjunt, que hauria de marcar, amb el seu toc, el pas del temps local.

    Concert de campanes - FRANCESC repicant

    Els Campaners de la Catedral de València

    Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS, una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els seus membres, més de 220, toquen actualment a les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars, com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa, Ontinyent, Petrés, Sagunt o Vila-real.
    A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conèixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d'un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.

    No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s'han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions I tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantenir en ús, com un singular element patrimonial.

    Concert de campanes - IGNASI voltejant

    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2007)
  • XALÓ: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2007)
    campaners@hotmail.com
    : 25-09-2018
    Convertir a PDF