Les campanes d’Olocau

Restauració de les campanes al taller de l´empresa 2001
Missa de Benedicció de les campanes
Les campanes d’ Olocau han acompanyat molts moments de la història del poble i de la vida dels seus habitants, marcant els seus moments tristos i les seues festes, a més dels esdeveniments extraordinaris o, simplement, les parts del dia; es podria dir, doncs, que eren clarament el mitjan de comunicació principal (i quasi únic) del poble en la societat tradicional.

De les quatre campanes que veiem actualment al campanar, dues són les més antigues dels diversos conjunts originals de campanes que ha tingut el poble al llarg de la seua història: es tracta de les dues campanes majors, d’un fonedor anònim (sense dubte el mateix per a les dos) en 1892. És un privilegi per al poble poder tindre campanes com aquestes, ja que en la guerra civil un gran percentatge de les campanes de la Comunitat van ser destruïdes per a la fabricació d’armament, entre altres motius.

La campana grossa es diu Maria del Rosari, advocació també de la parròquia, i pesa uns 350 quilos, mentre que la campana mitjana, Santa Teresa de Jesús, arriba als 150 quilos. El costum de gravar els noms de les campanes en l’epigrafia és cosa dels últims segles (abans els noms eren “malnoms” posats per la gent del poble o pels campaners); en aquest cas, els noms si apareixen gravats en les inscripcions. Ambdues campanes presenten també altres elements de decoració com una custòdia, garlandes, o simples cordons.

Per altra banda estaria la campana més menuda o “tiple” del campanar, la més moderna del campanar, fosa en 1981 per Salvador Manclús i sense especial importància. Porta el nom de Sant Roc gravat en l’epigrafia i es va afegir a les altres dues campanes amb motiu de la restauració de l’església eixe any.

I finalment, la campana de major interès de les que actualment té el campanar és la campana “dels albaets”, de tamany un poc major a Sant Roc. Aquesta campana, que durant molt de temps va estar exposada en una fornícula del corredor lateral de l’església, data del segle XV, tot i que l’epigrafia, en precioses lletres gòtiques minúscules, sols mostra les paraules “ave maria gratia plena”, sense any ni nom clar.
La campana va ser portada del monestir de Portaceli amb motiu de l’exclaustració de la comunitat en 1835 i es deia “dels albaets” per ser la que sonava quan un xiquet o xiqueta moria abans de prendre la primera comunió, cosa freqüent en estiu.

La importància de la campana consisteix en què es tracta no sols d’un objecte amb més de 500 anys sinó que és també un so amb eixa antiguitat. Tot i no ser un so original del campanar d’Olocau, perquè va ser portat d’un altre campanar, quan toca aquesta campana es pot dir que es sent el mateix so que es sentia en la zona al segle XV. És, clarament, el so més antic conservat del nord del Camp de Túria.

La restauració

En 2006 es fa tan evident la obsolescència d’aquests mecanismes que es restauren les quatre campanes, començant per soldar i reparar les esquerdes de la campana “dels albaets” en Alemanya.

Una vegada arreglada aquesta es va procedir a la instal•lació de nous contrapesos o “truges” de fusta tradicionals valencians, seguint el model local en la forma i el perfil, per a les quatre campanes, gràcies als treballs de l’empresa especialitzada 2001 Técnica y Artesanía S. L. de Massanassa. Es van basar en fotografies antigues, perquè els contrapesos tingueren la mateixa forma i funció.

En gener de 2007 el poble d’Olocau va rebre les campanes restaurades amb alegria i va vore com unes grues s’encarreguen del complicat treball de pujada i instal•lació al campanar. Amb les noves instal•lacions, les campanes es fan sonar amb mecanismes automàtics però com motors de vol d’impulsos i electromalls controlats per un ordinador de tal manera que interpreten els tocs de manera semblant a com ho faria un campaner, sense impedir el toc possible manual.

Amb la restauració de les campanes Olocau ha recuperat les instal•lacions tradicionals de les seues campanes, el seu so original, sense renunciar a la tecnologia per a conservar el patrimoni i la història de la localitat. Esperem que, igual que els avantpassats sentiren aquestes campanes, els seus repics continuen conformant el paisatge sonor olocauí per molt de temps.

BUIGUES METOLA, Marcos
Ajuntament d'Olocau - Programa de les Festes d'agost 2007 (01-08-2007)
  • OLOCAU: Campanes, campaners i tocs
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA, S. L. (MASSANASSA) : Intervencions
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Inventari de campanes
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Intervencions
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Inventari de rellotges
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Ajuntament d'Olocau (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-11-2018
    Convertir a PDF