Crònica de Vinaròs. Tradicions. Les campanes

Vinarós té, com tots els altres pobles, el seu campanar i les seues campanes. Elles ens acompanyen amb el seu so, durant la nostra vida, senyalant les hores i avisant-nos d'alguns actes festius i d'altres que no ho són. Abans, quan no hi havia tant de roido ni cotxes, el seu so s'extenia per quasi tot el terme, trencant el silenci dels camps, acompanyant les melodies de les aus o els cantars dels llauradors quand recollien contents els fruits que les diferents collites proporcionaven.

Actualment, amb la proliferació de rellotges i la ràdio, la seua importància ha decaigut. El campanar i les campanes queden com a muts, en el seu lloc, esperant moments de major protagonisme, encara que cada campanar és per sí sol un motiu diferenciador de cada poble. Així ho veem en un programa concurs de TVV. El nostre es va contruir, a l'igual que l'església, més com a torre de defensa que com a campanar propiament. Medix 33 metres d'alçaria i té una escala de caragol de 107 esglaons.

Les campanes del nostre poble van ser destruides durant la guerra civil menys la més grossa, que es feia servir per a diferents usos. Aquesta, la coneguda per Sacramento, la va manar refondre Costa i Borràs del seu pecuni; pesa 30 quintars i té el so en mi.

Desprès, poc a poc, s'han anat reposant les demes, amb no massa acert. La primera va ser el "gimbolet" en 1940, que porta el nom de S. Vicent en honor al llavors rector, el Cardenal Tarancón. Eren temps de precarietat i no es podia per a més. La segona campana es va instal·lar amb més mitjos en 1950; la van pagar a mitjes entre el rector Sirisi i l'alcalde Solà; està dedicada al Cor de JesÚs. Desprès tocaria el torn en 1958 a les campanes del rellotge que són de ferro i no es mouen; una toca els quarts i l'altre les hores.

Uns anys desprès, la senyora Conxita Costes, va sufragar la campaneta de repicar, que en honor al seu germà-militar mort durant la guerra – duu el nom de S. Antoni. La va beneir el vicari Reboll en 12 de gener de 1963. El mal va ser que les dos campanes, mitjana i menudeta, qie miren al nord i sud respectivament, tenien el mateix to a pesar de la diferència de tamany. Finalment, l'alcalde Balada, va arreglar-ho, adquirint-ne un altra que va ser beneïda el dia de s. Joan 1968. Està dedicada al XXX aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a Vinaròs.

Actualment, amb l'electrificació que es va dur a terme fa deu anys, s'ha perdut un tant l'encant de que els campaners voltegen a mà les campanes. Aquests ja no cobren per anunciar les festes dels carrers ni es fan la torradeta allí dalt. Les òlibes, amb tantes traques, tampoc fan allí els seus nius ni ens criden en fer-se denit, amb els xistttt perllongats, que ens fan girar el cap, pensant que algÚ ens crida. Es el preu que s'ha de pagar pel progrès...

Ramón REDÓ VIDAL
"Levante - El Mercantil Valenciano" (05/10/1991)
  • VINARÒS: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Levante - El Mercantil Valenciano (2000)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF