Les cinc campanes restaurades tornen a voltejar des del campanar de la plaça

La celebració de Nostra Senyora dels Àngels i la festivitat del Crist tindran enguany un so distint i totalment renovat al campanar.

Les cinc campanes restaurades es beneiran el dia 5 d’agost i per primera vegada en molts anys podrem sentir el toc de «La Xicoteta»


El campanar de l’Església de Nostra Senyora dels Àngels ha experimentat una transformació apreciable a simple vista i que suposa la renovació exterior més destacable després que la façana del temple fóra restaurada l’any 1986.
Ara el torn ha sigut per a les cinc campanes que des de 1939 coronen l’església i que acostumen a voltejar els diversos tocs segons l’ocasió. El passat 13 de juliol a la plaça es va viure una intensa jornada de treball per a col·locar les cinc campanes al seu lloc habitual, totalment renovades.

Campanes amb nom propi

Uns 35 metres d’altura separen de nou les campanes del terra. Però durant unes setmanes, els veïns i veïnes del poble han pogut vore de molt prop els immensos jous de fusta i els batalls de bronze amb cadascuna de les inscripcions que donen nom a les campanes, així com el lloc on van ser fabricades, a la fundició dels germans «Roses» de Silla.

Després d’haver-les vist tan a prop, ara poden ser identificades amb més familiaritat. Presidint la plaça està la campana de Nostra Senyora dels Àngels o «La Grossa», amb 1.103 quilos de pes i 1,24 metres de diàmetre. Mirant cap al Carrer València està la campana de Sant Vicent Ferrer o «La Valenciana», que ja va ser refosa l’any 1985 i pesa 903 quilos.

També amb el nom de Nostra Senyora dels Àngels, «La Rellotgera» mira cap a Alcàsser, mentre que cap al Carrer Castells queda orientada la campana de Don Elías Olmos Canalda, coneguda també com «La Barrachina».

Coronant el campanar està la de Sant Sebastià, «La Xicoteta», amb 198 quilos de pes i 700 milímetres de diàmentre. Aquesta campana ha sigut refosa enguany però en la inscripció ha estat serigrafiat l’any 2007, data de commemoració del centenari de les Sagrades Formes Incorruptes.

Els treballs de restauració i el brunyit de bronze dels batalls s’han pogut apreciar des de terra abans de tornar les campanes al seu lloc habitual. / PANI/R.S.

Dos mesos i mig de silenci

Durant més de dos mesos el campanar de l’Església ha estat mut i després de l’espectacular pujada de les campanes ara ha despertat curiositat el nou volteig del campanar.

Durant una setmana els tècnics han estat ajustant els motors i el cablejat que permeta un immillorable toc de les restaurades campanes, que es posen en funcionament de forma automàtica.

El pròxim 5 d’agost l’Església celebra la festivitat de Nostra Senyora dels Angels, titular del temple, i s’aprofitarà l’ocasió per a beneir les campanes restaurades, que ja sonaran de nou des del lloc més alt del campanar.

L’altra novetat la protagonitza la campana de Sant Sebastià, que aquestes festes tocarà després d’estar en silenci ni se sap quant de temps. Segons explica el rector Fernando Gómez, «jo en 50 anys no l’he sentida i no hi ha cap document oficial que especifique quin any va deixar d’utilitzar-se».

Els treballs de restauració i el brunyit de bronze dels batalls s’han pogut apreciar des de terra abans de tornar les campanes al seu lloc habitual. / PANI/R.S.

Preparant-se per al 2007

Encara falten tres anys però tot s’està preparant «a poc a poc» perquè el centenari del miracle de les Sagrades Formes de Silla siga tota una celebració per al poble.

Aquesta restauració és el primer pas de tota una sèrie de projectes previstos per a què l’Església estiga renovada per a l’event.

Així, d’ací uns mesos quedaran instal·lades unes vidrieres de colors al temple i existeix el projecte d’adquirir un orgue, encara que es tracta encara d’una possibilitat que s’està estudiant.

En el 2007 Silla celebra el centenari del Miracle de les Sagrades Formes Incorruptes, un fet que forma part de la història del poble i que per al rector, Fernando Gómez, «s’ha de celebrar amb tota la importància que es mereix».

Fins que arribe el moment, qui tinga curiositat per la restauració de les campanes no té més que alçar la vista al campanar per comprovar la lluentor i magnitud de les cinc campanes.
VALLÉS, C.
El Punt - Silla (Juliol de 2004)
  • SILLA: Campanes, campaners i tocs
  • ROSES, HERMANOS (SILLA): Inventari de campanes
  • ROSES, HERMANOS (SILLA): Intervencions
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Punt - Silla (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 14-12-2017
    Convertir a PDF