Consueta per als tocs manuals i automàtics de la parròquia de Sant Sebastià de Sagra


1. Les campanes

El campanar posseeix tres campanes:

La més menuda anomenada Sant Sebastià, el seu pes és de 139 kg aproximadament, i la seua epigrafia diu: “SANT SEBASTIA MARTIR" creu "20 DE GENER 1982 SAGRA” marca de fàbrica Manclús. Es toca mitjançant un motor de vol continu i un electromartell trifàsic.

La mitjana, anomenada Maria Auxiliadora, és la mitjana en pes i la més antiga, ja que fou l'única salvada a la guerra civil pel fet de tocar les hores. Fou fosa el 1929 per Moisés Díez de Palencia. El seu pes és de 209 kg aproximadament i la seua epigrafia diu: “MARIA AUXILIADORA MOISES DIEZ PALENCIA AÑO 1929” (Ornaments i garlandes modernistes); (00) 3133 (06) (Maria Auxiliadora rodejada d´una cartela) “MARIA AUXILIADORA” “SAN SEBASTIAN SAGRA 31 MARZO 1929 (Incís)” Es toca mitjançant un motor de vol continu i un electromartell trifàsic .

La campana grossa, anomenada Crist del Consol, és la més gran en pes i la mitjana en edat. Fou fosa el 1944 pels Hermanos Roses de Silla. El seu pes aproximat es de 308 kg, la seua epigrafia diu: “(06) SANTISIMO CRISTO DEL CONSUELO”; “(00) (creu) “DONATIVO DE D. JOAQUIN CARRIO POQUET, MIL PESETAS” (Incís) (03) (marca de fonedor Roses Hnos. Silla) (06) “COMO RECUERDO DE SUS DEVOTOS Y DEL AYUNTAMIENTO ALCAL / DE VICENTE CATALA CARRIO PED. TENIENTE ALCALDE JOSE MUT / FERRAGUT CONCEJAL PASCUAL MUT PONS GREGORIO ROVIRA / FERRER EMILIO CARRIO PERELLO SECRETARIO BALDOMERO / SIRERA SIRERA (PADRINOS VICENTE CUESTA MOLTO Y / DESAMPARADOS CATALA CUESTA). SAGRA 1º DE AGOSTO / DE 1944 SIENDO CURA ENCARGADO D. VICENTE SALAS SAVALL.”. Els mecanismes per tocar són: motor de vol continu i electromartell trifàsic.

Les tres campanes tenen batalls tradicionals amb corretja, soquet i peçonet.

2. El rellotge

El campanar compta amb una doble esfera o mostra que sobreïx del campanar i fa possible que es veja des de les dues parts del poble.
Els nombres de les esferes són àrabs i actualment les sagetes estan gestionades per un motor elèctric controlat per un ordinador encara que es conserva l'antiga maquinària mecànica en bon estat i preparada per a posar-se en funcionament.

3. Sobre els tocs automàtics

En tot moment i abans de realitzar els tocs automàtics cal tindre en compte que no es podrà utilitzar la campana Maria Auxiliadora durant cinc minuts abans i desprès d'haver tocat les hores i les mitges hores.

4. Tocs automàtics

El campanar automàticament tocarà ininterrompudament les hores i mitges hores amb la campana Maria Auxiliadora mitjançant un electromartell trifàsic.

5. Tocs ordinaris

5.1 Primer, segon i tercer tocs a missa
Comencem a pegar batallades regulars amb la campana Sant Sebastià o amb Maria Auxiliadora; quan en portem més o menys quinze comencem a tocar al mateix la campana Crist del Consol. Després d'unes cinquanta batallades amb les dos juntes deixem de tocar la campana Crist del Consol i en toquem unes quinze més amb Sant Sebastià o Maria Auxiliadora; en aquest moment parem i al cap de dos o tres segons peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer toc) amb la campana Crist del Consol.
En acabar el tercer toc, al cap de dos o tres segons peguem quatre batallades ràpides al ritme del toc.
5.2 Tocs d'Ave Maria i d'Àngelus
Peguem una batallada amb la campana Crist del Consol i resem una Salve; quan acabem tornem a tocar una altra batallada i tornem a resar una salve, i quan acabem tornem a tocar una altra batallada.

6. Voltejos de campanes

6.1 En dia ordinari
En acabar de tocar el tercer toc de la missa, voltegem la campana Sant Sebastià però només pegant-li set o vuit voltes.
En acabar la missa, es volteja la campana Crist del Consol pegant-li tretze o catorze voltes.
6.2 En dia de festa
Desprès del primer, segon i tercer toc a missa es fa un volteig general de campanes, i en acabar la missa també. Cal tindre en compte que la campana Maria Auxiliadora no es pot tocar abans i desprès de cinc minuts abans de tocar el rellotge les hores i mitges hores.
6.3 Volteig en la vespra de festa
Es toca el primer toc de missa normal però acurtant-lo i en acabar es fa un volteig general de campanes.

7. Tocs extraordinaris

7.1 Senyal de difunt home
Amb les tres campanes juntes peguem tres batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià; al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar tres batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
7.2 Senyal de difunt dona
Amb les tres campanes juntes peguem tres batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià; al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar dos batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
7.3 Primer, segon i tercer tocs a missa funeral home-dona
Amb les tres campanes juntes, peguem tres o dos segons siga home o dona, batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià, al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar tres o dos batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
Desprès comencem a pegar batallades regulars amb la campana Sant Sebastià o amb Maria Auxiliadora; quan en portem més o menys quinze comencem a tocar al mateix la campana Crist del Consol; després d'unes cinquanta batallades amb les dos juntes deixem de tocar la campana Crist del Consol i en toquem unes quinze més amb Sant Sebastià o Maria Auxiliadora; en aquest moment parem i al cap de dos o tres segons peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer) amb la campana Crist del Consol.
En acabar el tercer toc, al cap de dos o tres segons peguem quatre batallades ràpides al ritme del toc .
7.4 Tocs de la missa de l'Aniversari de defunció
Es fan exactament com si fóra una missa funeral; en aquest cas es suspèn el volteig del tercer toc i el de desprès de missa es substitueix per el mig vol.
7.5 Primer, segon i tercer tocs a Rosari
Amb la campana Crist del Consol peguem unes cinquanta batallades a ritme lleuger; al finalitzar, al cap de 3 segons, peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer) amb la mateixa campana.
El tercer toc es remata amb quatre batallades ràpides més.
7.6 Toc a confessar
Comencem pegant una batallada amb la campana Crist del Consol al cap d'uns tres segons en peguem tres a ritme lleuger; al cap de tres segons en peguem tres més i així repetim el cicle unes vint vegades.
7.7 Toc de foc
Amb les tres campanes comencem a pegar batallades molt ràpides durant una estona.
7.8 Mig vol
Començarem amb la Campana Sant Sebastià, desprès afegirem la campana Maria Auxiliadora, i per acabar afegirem la campana Sant Sebastià. L'oscil•lació de la campana ha de fer-se lentament i sense arribar a pegar-li mai la volta completa ja que és un toc de difunts.
7.9 Toc d'alçar a Déu
En el moment de la Consagració del pa i el vi l'escolà toca una campana de mà en el moment que el senyor rector alce l’Hòstia. L'escolà tocarà la campana i de seguida amb la campana Crist del Consol pegarem una batallada. Quan el rector s'agenolle, l'escolà tornarà a tocar i quan acabe pegarem una altra batallada amb la mateixa campana.
En el moment que el rector alce el calze, l'escolà tornarà a tocar i tornarem a pegar una batallada i per finalitzar, en el moment que es diga "Este es el sacramento de nuestra fe", l'escolà tocarà la campana i al mateix temps amb la campana Crist del Consol pegarem tres batallades que simbolitzen el misteri de la Santíssima Trinitat, és a dir Pare, Fill i Esperit Sant. Si és una missa solemne aquest toc es substitueix pel volteig de la campana Crist del Consol.
7.10 El toc d'alçar a Déu amb la campaneta de mà al presbiteri
Mentre es recita el "Santo" anem a per la campana. En el moment en que el sacerdot impose les mans sobre el pa i el vi, la farem sonar amb batallades ràpides. En el moment que vaja a mostrar l'Hòstia al poble pegarem dos batallades; quan estiga ja alçada en pegarem una altra i quan arribe baix una altra. En el moment que vaja a agenollar-se pegarem dos batallades, quan toque amb el genoll a terra una altra batallada i quan s'alce del tot una altra.
El mateix farem amb el calze, en el moment que vaja a alçar-lo pegarem dues batallades, quan estiga alçat en pegarem una altra i quan arribe baix una altra. Després, en el moment que diga "Este es el sacramento de nuestra fe", farem sonar la campana uns moments i la deixarem al seu lloc.
7.11 El toc de la vespra d'Ànimes
A les set de la vesprada del dia de Tots Sants es peguen nou batallades lentes amb les tres campanes alhora.

8. Moments en que es fa cada toc

- Els tocs de missa es faran el primer mitja hora abans del començament d'aquesta el segon un quart d'hora abans i el tercer just abans de començar la litúrgia .

- L'Ave Maria - L'Àngelus: els voltejos en les vespres es faran o be a la una del migdia o a poqueta nit el dia abans de la festa .

- Les senyals de difunt es faran a les 7 del matí, a les 12 o 1 del migdia i a les 7 de la vesprada des de la defunció de l'individu fins al seu soterrament.

- Els tocs de missa funeral i els de la missa d'aniversari es faran exactament igual que els de les misses ordinàries, és a dir, el primer mitja hora abans del començament d'aquesta, el segon un quart d'hora abans i el tercer just abans de començar la litúrgia.

- Els tocs de rosari es faran el primer un quart d'hora abans de començar, el segon set o vuit minuts abans i el tercer just abans de començar la pregària.

- El toc de confessar es farà durant tota l'estona que estiga el rector confessant cada deu minuts.

- El toc de foc es fa exclusivament quan hi ha algun incendi en el poble, per avisar a la gent que vaja a auxiliar en l'apagada del foc .

- El mig vol es fa desprès del tercer toc de missa funeral mentre el rector va a casa el difunt a arreplegar-lo i desprès de la missa mentre la gent va cap al cementiri. També es toca després de la missa d'aniversari de defunció.

- Els tocs d'alçar a Déu es fan durant la missa en el moment de la consagració.

- El toc d'ànimes es fa la vespra del dia d'ànimes es a dir l'1 de novembre a les set de la vesprada.

9. Tocs durant la Setmana Santa

El Dijous Sant es tocarà a missa major amb volteig de festa. En el moment que es recite el Glòria es voltejaran les tres campanes i es tocarà el rotgle de la sagristia. A partir d'aquest moment les campanes callaran i els tocs del Divendres Sant i del Dissabte de Glòria es faran amb les matraques fins al moment que es recite el Glòria de la Vigília Pasqual, quan els tocs tornaran a la seua normalitat.

FEMENIA RIBES, Vicent (03-06-2007)
  • SAGRA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © FEMENIA RIBES, Vicent (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 15-12-2017
    Convertir a PDF