Informe preliminar sobre els treballs de restauració de les campanes de La Puríssima Concepció i l'Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona

A petició del senyor Joan FONDEVILA, i després de la reunió mantinguda amb el senyor rector de la parròquia de la Puríssima Concepció i l’Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona, Dr. Raimon CORTS, emetem aquest informe preliminar sobre la restauració de les campanes, realitzada per l’empresa SIGNUM i dirigida per l’esmentat enginyer senyor FONDEVILA, com a resultat de la nostra visita a les instal•lacions el proppassat 15 de febrer de 2003.

1. La restauració de les campanes: conceptes i mètode

En les actuacions recents en campanes es solen aplicar els principis generals de la restauració, és a dir la reversibilitat, en allò que fora possible, la documentació de les tècniques emprades i la justificació, per motius històrics i tècnics, de les decisions adoptades al llarg del procés. De manera específica, en els conjunts de campanes restaurats s’hi apliquen tres aspectes fonamentals: la recuperació de la sonoritat original, la instal•lació de mecanismes que reprodueixen els tocs tradicionals i la possibilitat de tocar manualment aquestes campanes.
Aquesta manera d’actuar està justificada per la consideració del campanar, de les campanes i dels tocs com una única cosa, un element cultural i cultual amb connotacions musicals i comunicatives, que té unes característiques especials, ja que la campana, que conserva les instal•lacions originals, manté la seua veu musical al llarg dels segles. Per altra banda, tot i que la campana com objecte musical, té unes característiques sonores, especialment unes notes que sonen conjuntament a l’hora de ser colpejada la campana, és cert que aquestes notes parcials poden ser reforçades o anul•lades segons la instal•lació i les tècniques emprades per tocar la campana. Així, els jous de fusta o metàl•lics, els batalls de bronze o de ferro poden modificar de manera important la sensació sonora produïda per la campana, que augmenta si aquesta està en moviment.
Al llarg dels segles i dels territoris s’han anat creant diverses maneres d’afinar les campanes, de disposar-les en un campanar i de tocar-les, maneres que configuren a la manera local aquest alt instrument al servei del culte i de la comunicació. La campana, com és sabut, és aquell instrument sonor que té cinc notes principals: una prima, una tercera sempre menor, una quinta, l’octava superior i una octava inferior anomenada hum. Tot i que a hores d’ara es considera que aquestes notes han d’estar justes per que la campana sigui afinada, és aquesta una apreciació minoritària, i relacionada més aviat amb les campanes com instrument musical, especialment per als carillons; les nostres campanes tradicionals, fins i tot les campanes actuals realitzades per fonedors de la península, no tenen aquestes cinc notes necessàriament justes, i així i tot tenen un encant musical que les campanes estrictament afinades no saben transmetre. i a les quals no estem habituats.
Per aconseguir aquesta recuperació de l’instrument original, tot i aplicant els mètodes usuals en restauració, es tracta de recuperar el timbre, l’afinació, la ubicació i els modes de tocar originals, que caracteritzen no sols a l’instrument sinó el moment en el que fou creat i per als usos previstos. En conseqüència, i amb les noves possibilitats que faciliten la tecnologia i la investigació, avui és usual de construir noves campanes harmonitzades amb les existents en un campanar – que no vol pas dir afinades a la manera actual, sinó harmonitzades respecte a les campanes històriques.
D’altra banda, la recuperació dels jous de fusta, així com l’existència de nous mecanismes controlats per ordinador permeten recuperar la sonoritat i els tocs originals, sense impedir el toc manual, que és la manera humana de participar en l’instrument i de construir la més alta música comunitària. Els nous mecanismes i les noves instal•lacions, per tant, tot i que reprodueixen els tocs tradicionals, no suposen cap impediment per als tocs manuals.
Cal recordar finalment, per acabar aquesta introducció teòrica, que justifica i serveix de base a les nostres opinions posteriors, la manera tradicional catalana de tocar les campanes. Sobre tot, a les ciutats, i encara més a les catedrals, les campanes estaven ubicades als finestrals dels campanars al menys des del segle XVI, i estaven dotades d’un gran contrapès de fusta, de manera que les campanes oscil•laven de manera lenta, i fins i tot eren deixades amb la campana cap amunt, allò que a Catalunya diuen “a seure”. En molts campanars de Barcelona es conserven encara en els murs dels finestrals una mena de ferros que servien per deixar la campana parada. Els tocs consistien, sovint, en la combinació d’unes o altres campanes, tocades no de manera aleatòria o irregular, si més no coordinant les unes i les altres, de manera a produir una espècie de melodia. La dotació de grans jous de fusta no era, de cap manera, un invent dels campaners per estalviar esforç, ja que penaven més tocant així que si fos a la manera europea, sinó per produir certes sensacions musicals concretes: ja que la forma i composició del batall, la forma del jou i la velocitat de caiguda, modifiquen uns o altres harmònics, reforçant-los a anul•lant-los, i creant així una musicalitat pròpia del territori on s’utilitza l’instrument.
Les noves instal•lacions, ubicades a les principals catedrals catalanes, han introduït, des de fa uns trenta anys, la manera europea de tocar, que produeix unes sonoritats i uns ritmes totalment aliens a la nostra tradició.
Cal dir que els repics, és a dir el moviment ràpid de dos o més batalls, sense moure les campanes, i produint ritmes melodiosos i plens d’harmònics, eren i són més usuals als pobles que no pas a les ciutats, al menys en el cas de Catalunya. De manera especial, a la Catedral de Barcelona sols hi havia record d’un repic de campanes en el segle XX, amb motiu d’un Congrés Eucarístic.

2. Antecedents

L’església de la Immaculada tenia quatre campanes, disposades en les finestres del campanar, dotades originalment de jous de fusta i brandades, és a dir oscil•lades. Probablement aquestes campanes serien dutes “a seure”, però no hem vist restes dels mecanismes necessaris per aquesta inversió de les campanes. Les quatre campanes havien sigut foses cap a 1880 per Buenaventura PALLÉS, un industrial fonedor barceloní molt conegut en aquell moment. La seva sonoritat original era tan suggeridora que va fer reflexionar a GAUDÍ i li va donar solucions a problemes acústics que ell estava estudiant respecte a les seves construccions eclesials, notablement la Sagrada Família.
Una part notable de la sonoritat original es va perdre en el moment de mecanitzar les campanes amb el sistema de MURUA, una empresa de Gasteiz/Vitoria que en el País Basc va existir des dels darrers anys del segle XIX fins als 1960. L’empresa havia sigut l’encarregada de posar motors a les campanes de la Catedral de Barcelona, per a l’Exposició Universal. Aquesta companyia fou pionera en la motorització de les campanes, però els seus mecanismes estaven pensats per voltejar i no per brandar, és a dir per fer girar els bronzes a velocitat constant i en el mateix sentit durant un o més minuts. A més, calia canviar els antics jous de fusta, que aïllen la campana de la fàbrica, per jous de ferro, que transmeten les vibracions als murs i a més amplifiquen alguns dels harmònics, especialment els més alts, donant un so més metàl•lic. Com que els nous jous trencaven sovint els batalls, els enginyers bascos van inventar uns batalls, amb canya de fusta i bola de ferro, que no es partien, però que rebotaven, produint unes batallades repetides i arrítmiques; alguns d’aquests batalls encara estan presents en les campanes que ara estudiem.
La mecanització va suposar, per tant, una doble pèrdua respecte als sons originals de les campanes de PALLÉS: la modificació harmònica dels jous de ferro, i la modificació rítmica dels nous tocs introduïts, aliens a la tradició barcelonina. En 1954 una de les campanes de PALLÉS, probablement refosa, fou substituïda per una de BARBERÍ, amb distinta harmonització. No és de descartar que la mecanització de MURUA fos la responsable del trencament de la campana, cosa bastant usual en aquestes motoritzacions, ja que les campanes, excessivament contrapesades, tendeixen a trencar-se.
Els mecanismes funcionaren fins al 1982, en que deixaren de fer-ho definitivament degut a l’ús excessiu de les campanes amb motiu de la visita del Papa Joan Pau II a Barcelona. Durant molts anys les campanes romangueren abandonades i en silenci. Aquest fou l’estat previ a la restauració actual.

3. Estat actual

En el moment de la nostra visita, en la qual fórem acompanyats en tot moment per l'enginyer FONDEVILA trobàrem les campanes ja disposades en els seus corresponents finestrals, i dotades de jous de fusta inspirats en altres existents en un temple veí, i fabricats en el seu moment per PALLÉS. El nombre actual de campanes és de cinc, ja que la campana de BARBERÍ ha estat refosa, i s'hi ha afegit una cinquena, més petita, i ubicada al bell mig de la sala de campanes, sobre dues bigues de ferro. Les actuacions realitzades mereixen algunes consideracions.
3.1 Afinació de les campanes
A l'hora de considerar l'estat musical de les campanes es va partir de les nocions estètiques actuals, en compte d'aplicar els criteris usuals de restauració, és a dir la recuperació de la sonoritat original del conjunt. D'acord amb aquestes normatives musicals presents es va pensar que les quatre campanes existents estaven desafinades i que calia posar els seus harmònics en el lloc precís. La campana de BARBERÍ fou considerada impossible d'afinar i fou refosa, afegint finalment una cinquena per completar el nou acord musical.
Com és sabut l'afinament de les campanes és un procés tècnic irreversible que consisteix en llevar metall de parts concretes del perfil intern de la campana, amb el coneixement que aquesta pèrdua de bronze (que no sol superar els 2 mm) puja o baixa els parcials corresponents, entès que cadascun d'ells s'hi ubica a certa alçada d'aquest perfil intern.
L'actuació tècnica és irreprotxable però irreversible, i suposa una greu contradicció respecte a la conservació dels valors originals de l'instrument. És clar: ara les campanes estan afinades respecte a la norma actual dels carillons, però aquesta afinació no és l'original de PALLÉS, i sobre tot la sonoritat original és irrecuperable. Ja no existeixen les campanes que suggeriren tantes intuïcions a GAUDÍ, primer per que ara sols queden tres de les originals i segon per què sonen d'una altra manera. No s'ha reconstruït un acord original, se n'ha construït un de nou, tornant a utilitzar les velles campanes i adaptant-les a les normes actuals; la màgia gaudiniana ha sigut substituïda per la precisió musical dels carillons.
De fet, són les tres campanes de PALLÉS les que s'han adaptat a les noves campanes de PETIT & FRITSEN (que fou l'encarregat tècnic tant de fondre les noves campanes com d'afinar les tres velles), invertint un procés usual en el camp de la restauració. La cinquena campana afegida ha complicat encara més l'ús del conjunt.
3.2 Instal•lació de les campanes
Les quatre campanes majors s'han ubicat en els finestrals, amb jous de fusta, amb la qual cosa han recuperat tant el moviment com la riquesa harmònica. Els jous de fusta, ben fets, acabats i instal•lats, segueixen les proporcions del model de PALLÉS, adaptats al buit de la finestra, havent sigut dotats de contrapès suficient en la part superior, per brandar les campanes corresponents. Probablement les anses o orelles de les campanes estan poc encaixades en el braç de fusta del jou, la qual cosa augmenta el pes i exigeix un major contrapès. Probablement aquesta falta d'encaix suposa una menor seguretat, que no obstant és suficient per a les campanes i l'ús proposat.
Els tocs, però, han quedat molt limitats per la ubicació de la cinquena campana en el mig de la sala, de manera que l'oscil•lació de les quatre grans no supera els 50 o 60 graus en cada sentit. No estem pensant en la manera tradicional barcelonina de tocar, deixant les campanes cap amunt, i així oscil•lant 360 graus; la ubicació de la campana petita impedeix que les campanes branden fins a l'horitzontal. En conseqüència el brandar queda limitat a un petit moviment, que no pot revelar l'amplitud sonora de les campanes, que és enriquida per la oscil•lació lenta i solemne, la qual cosa té importants influències sobre la sonoritat produïda.
Finalment, la campana petita està ubicada sobre bigues de ferro, les quals transmeten vibracions tant acústiques com de moviment a la fàbrica de l'edifici: hagués estat més raonable, des d'un punt de vista musical i per l'estabilitat de la torre així com per la conservació del conjunt, d'ubicar la campaneta sobre bigues de fusta. Per altra banda aquesta no es pot posar més amunt, ja que el sostre de la sala és sensiblement igual a l'alçada dels finestrals, cosa poc usual en els campanars històrics, sobre tot per motius de ressonància acústica, però normal en els edificis de finals del XIX.
3.3 Els tocs
En conseqüència es proposen, per una part, més repics dels que foren usuals a Barcelona, i el toc incomplet de les campanes, determinat per les limitacions de l'espai. De cap manera és possible tocar manualment aquestes campanes, com no sigui a repic, ja que la proximitat de la campana central limita tant el moviment que és molt difícil de controlar que no es colpegin les unes amb l'altra.
Per altra banda cal denotar l'important esforç dut a terme per adaptar les campanes a les necessitats actuals litúrgiques i cultuals de la parròquia, establint així diversos senyals que marquen els temps i els actes de manera força interessant.

4. Propostes

El resultat que s’ha produït amb les actuacions dutes fins a ara és la creació d’un instrument nou, ben realitzat, però amb limitacions, i sobre tot amb actuacions irreversibles. Per posar un exemple, és com si haguéssim modificat les portes tant del temple com dels edificis adjunts a les normes actuals, de manera que obrissin cap a fora: els accessos estarien normalitzats, però s’hi hauria perdut tant l’aportació històrica com l’encant d’adaptar-se a espais ordenats de manera diferent a l’actual.
La principal limitació als usos de les campanes actuals està causada per la campana petita, interior. Per altra banda cal mantenir-la, per completar tot el discurs iconogràfic i catequístic i fins i tot musical del conjunt.
En conseqüència nosaltres proposem, per adequar, en la mesura del possible, les noves campanes amb les tradicions barcelonines, tot i conservant el conjunt augmentat, les següents actuacions, que són compatibles amb allò que s’ha realitzat fins ara:
• ubicació de la campana petita fixa, en un racó de la sala, o fins i tot en una biga de fusta central, sempre i que les altres campanes no s’hi ensopeguin. Per motius acústics, la campana hauria d’estar el més alta possible.
• nova escala d’accés a la part superior del campanar, ubicada de manera que sigui segura per als qui l’utilitzin, i que no sigui impediment per al brandat de les campanes.
• augment de l’equilibrat de les quatre campanes exteriors de manera que puguin arribar, al menys fins a 135 graus d’oscil•lació, tot i que l’ideal seria que arribessin fins a la vertical.
• programació dels nous motors de manera que puguin tenir dues alçades de toc diferent, utilitzant la menor (la qual és l’única possible ara) per als tocs de difunts, i la major per als tocs festius.
• adequació dels tocs a les noves possibilitats de les campanes, reservant el toc de festa major a les quatre brandades junt al repic regular de la petita, per crear, amb totes les cinc, l’ambient sonor necessari per a les grans ocasions.

A més, amb aquesta nova ubicació de les campanes, hi hauria la possibilitat del toc manual, de manera eventual, la qual cosa pot enriquir de manera notable les sonoritats del conjunt per a ocasions realment excepcionals.
LLOP i BAYO, Francesc
Parròquia de La Puríssima Concepció i l'Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona (23-02-2003)
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • SIGNUM (BARCELONA): Intervencions
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Parròquia de La Puríssima Concepció i l'Assumpció de Nostra Senyora de Barcelona (2003)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-11-2017
    Convertir a PDF