El veí que va denunciar el soroll de les campanes ja no viu a Palafrugell

La denúncia que un veí de segona residència de Calella va posar en contra del mossèn i l'Ajuntament de Palafrugell per contaminació acústica, a causa del soroll de les campanes, ha estat definitivament tancada per la secció penal de l'Audiència de Girona. El cas ha estat arxivat definitivament i el veí José Soriano Llovera ha abandonat Calella.

Tant el rector de la parròquia de Sant Pere de Calella, mossèn Antoni Recio, com l'alcalde de Palafrugell, Frederic Suñer, van mostrar el seu convenciment que el contenciós acabaria així un cop prosperessin tots els tràmits. Ahir, Antoni Recio no va voler fer més manifestacions sobre l'afer i va mostrar la voluntat d'aparcar definitivament aquest assumpte, amb un resultat que ja s'esperava i que no li ha estranyat la decisió de l'audiència va dir. A més, «és la primera vegada que una persona es queixa dels milers d'estiuejants que passen i viuen a Calella», va afegir el mossèn, que va certificar que Soriano ja no té l'apartament.

Fa pocs dies, l'Ajuntament de Palafrugell va demanar a TV3 que retransmeti les campanades del proper cap d'any precisament des del campanar de l'església de Calella, ja que considera que forma part del paisatge turístic local.

Tal com preveien els demandats, la sentència del cas semblava clara que es resoldria en contra de Soriano, ja que la via penal no contempla cap acció si els perits diuen que les campanes d'una església tenen efectes o no sobre el medi ambient o conseqüències sobre les persones. La mateixa interlocutòria que desestima el recurs de l'arxiu de la sentència, en el mateix sentit que en el seu dia va fer un jutjat de la Bisbal, posa en relleu que tan sols una persona considera «desorbitat i desproporcionat» l'ús horari de les campanes.

El cas de Palafrugell no és aïllat. Fa dos anys, un veí del barri vell de Girona va presentar una denúncia pel soroll que emeten les campanes del rellotge de l'edifici consistorial, a la plaça del Vi, i la catedral de la ciutat. Aquesta queixa va arribar al Síndic de Greuges, qui va reconèixer que era el primer cas d'aquestes característiques que li arribava. La denúncia va ser presentada per un enginyer industrial, David Gifreu, qui afirmava que des de les 10 de la nit fins a un quart de 8 del matí sentia fins a 462 campanades. En l'actualitat, les campanes de la catedral i del rellotge de l'Ajuntament de Girona continuen sonant durant la nit.

El campanar de l'església del Carme, d'Olot, va enfrontar els veïns d'aquest barri. En concret, la dotzena de persones que viuen a un bloc de pisos situat a la mateixa plaça de l'església del Carme defensaven el funcionament de les campanes a la nit, mentre que l'Associació de veïns i comerciants de nucli antic demanaven el contrari.

VIDAL, Josep
Diari de Girona (22-11-2000)
  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • OLOT: Campanes, campaners i tocs
  • PALAFRUGELL: Campanes, campaners i tocs
  • Soroll i denúncies: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diari de Girona (2000)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF