El Museu Soler Blasco acull l'exposició Campaners, Campanes i tocs

La mostra romandrà fins al 28 de febrer i ve a il·lustrar la realitat de les campanes que han format part de la vida diària del nostre poble


Inauguració de l'exposició amb la presència de l'alcalde, la regidora de cultura i Francesc Llop en representació dels Campaners de la Catedral de València

Divendres passat, 9 de febrer, l'alcalde de Xàbia, Eduardo Monfort juntament amb diverses autoritats municipals va inaugurar l'exposició que porta per títol "Campaners, Campanes i tocs". La mostra que romandrà en el Museu Municipal Soler Blasco de Xàbia fins al pròxim 28 de febrer ve a il·lustrar la realitat de les campanes que han format part de la vida diària dels pobles marcant amb els seus tocs els esdeveniments ordinaris i extraordinaris de la comunitat, marcant el ritme de la vida.

La mostra fa referència a les campanes de Xàbia i il·lustra que el campanar de la parròquia de Sant Bartomeu, construït tot sencer en pedra tosca, data de 1659, però les seues campanes són molt més posteriors. Després de la destrucció de l'anterior conjunt de campanes en la Guerra Civil, el 1941, es decideix fondre tres campanes noves, dues xicotetes i una mitjana, a més de la major fossa l'any 1942. Durant el 1963 és possible que es refonguera la mitjana, moment probablement en què es mecanitzen també les quatre campanes substituint els tradicionals contrapesos pels actuals de ferro. Els noms d'aquestes campanes, de menor a major, són Victòria (151 kg), Sebastiana (190 kg), Mariana (480 kg) i Pax, coneguda també com la Grossa o Bertomeua, i que aconsegueix els 1.330 kg aproximadament.

Respecte a la campana gòtica de Santa Llúcia el seu descobriment és ben recent. Va ser en el 2003 quan es va descobrir un objecte de gran importància patrimonial de l'ermita de Santa Llúcia, la seua campana molt xicoteta, d'uns 40 kg amb una interessant epigrafia en lletra minúscula gòtica: "et deum laudamus". La campana s'ha datat per semblança amb les altres de l'època, al 1450 aproximadament. A més de la inscripció, té quatre gravats idèntics amb la imatge del Ecce Homo. La ubicació original de la campana possiblement no seriosa aquesta ermita sinó la de Sant Joan o la capella de l'antic Hospital de Santa Anna.

La campana va ser baixada de l'ermita per a la seua restauració i al febrer de 2004 va ser situada en el Museu Municipal Soler Blasco de Xàbia per a la seua conservació. En el seu lloc, en l'ermita de Santa Llúcia s'ha instal·lat una nova campana de la mateixa grandària i que toca manualment i amb la mateixa mena de mecanisme que l'antiga sent l'única que conserva el so que ens queda de la Xàbia del segle XV.

[pdf] Fullet de l'exposició

AJUNTAMENT DE XÀBIA (12/02/2007)


Exposició "Campanes, campaners i tocs" en Xàbia

  • XÀBIA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Museus i exposicions de campanes i tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Ajuntament de Xàbia (2007)
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 24-11-2020
    Convertir a PDF