Campanar de Sant Vicent del Raspeig (12-03-2005)

Mostra de tocs tradicionals valencians

Amb motiu de la restauració de l´església parroquial de Sant Vicent del Raspeig, es va realitzar una mostra de tocs tradicionals valencians el passat mes de març. Va ser realitzat per cinc membres dels Campaners de la Catedral de València, un d´ells comentant els tocs des de la plaça a un nombrós grup de xiquets i públic, i els altres quatre en la sala de campanes interpretant eixos tocs.

El concert es va haver de parar sobtadament al final del toc del Clamoreig per un incident a la sala de campanes, la qual cosa va provocar que no es pugueren fer els vols de les campanes, quedant la mostra de tocs inconclusa i a l´espera de tornar per a completar el concert per mostrar les possibilitats musicals i expressives de l´instrument musical restaurat.

Programa del Concert

Toc d'oració
El toc d'oració, molt senzill, marca les tres parts de la jornada: l'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col•lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una música d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litúrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Entrada i Clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Vols generals
Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l’altura a la que estan posades les campanes.
Toc de tancar les muralles i d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.

El campanar de Sant Vicent del Raspeig i les seues campanes

El campanar de Sant Vicent del Raspeig conserva quatre campanes de diversos segles: la nova, del segle XXI (2004); la mitjana, dle segle XX (1968); la xicoteta, del segle XIX (1801) i la campana grossa, del segle XVIII (1789).
La més antiga, dedicada a Sant Vicent Ferrer, fou fabricada per ROSES i TORMO en 1789, i porta la inscripció "TIMETE DEUM ET DALLE ILLI HONOREM - SAN VICENTE FERRER ORA PRO NOBIS DON JOSE ROSES Y TORMO AÑO 1789". La frase llatina vol dir en valencià, "venereu a Déu i honoreu-lo", que era la divisa de Sant Vicent, i que figura generalment pintada damunt d'ell.
Les campanes tenien diversos desperfectes i han sigut restaurades, recuperant les "truges" o contrapesos de fusta, que permeten una millor sonoritat, més pura i potent. Recordem que les campanes són l'única música viva que ens queda dels últims quatre segles, sobre tot dels dos primers, dels quals no queda cap gravació o registre sonor.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són una associació cultural dels que toquen les campanes de la Catedral de València durant totes les festivitats de l’any, i formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els associats, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d’un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s’han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2005)
  • Parròquia de Sant Vicent Ferrer - SANT VICENT DEL RASPEIG: Campanes, campaners i tocs
  • SANT VICENT DEL RASPEIG: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2005)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 75 Visitants: 75 Usuaris: 0