Campanar de Nostra Senyora dels Àngels de Betxí (14-05-2005)

Mostra de tocs tradicionals valencians

Programa del concert

Toc d'oració
El toc d'oració, mol senzill, marca les tres parts de la jornada: l'alba (quan neix el dia), el mig dia (l'únic moment exacte, en la cronometria tradicional: quan el sol està més alt) i l'ocàs. És toc de temps i d'oració, que ara toma a reproduir-se gràcies als ordinadors, que substitueixen als escolans tradicionals, morts fa molts anys.
Repic de bendició
El toc més tradicional i antic de la ciutat de València, que ha segut totalment oblidat de la memòria col•lectiva, i substituït pel vol de campanes, abans reservat a les quatre o cinc festes majors de l'any. El repic utilitza totes les campanes del campanar i és una música d'acompanyament que dura tant com l'acte assenyalat.
Dominica Morada
Al llarg de l'any hi havia distints tocs per marcar els temps litúrgics (i també temps naturals). La Dominica Morada, interpretada en Quaresma i Advent, anunciava el "cor" o pregària comunitària del diumenge.
Entrada i Clamoreig
Els tocs de mort tradicionals, també oblidats, i difícils de tocar per màquines, eren tristos no tant per la vivacitat del seu ritme, sinó per que acompanyaven els darrers moments del difunt entre la comunitat.
Vols generals
Les campanes voltejaran, impulsades per cordes i les mans dels campaners, en diverses combinacions. La tècnica del toc és la tradicional, motivada per l’altura a la que estan posades les campanes.
Toc de tancar les muralles i d'ànimes
Quan la nit ja es fosca, el campaner abans i l'ordinador ara interpreten un senyal que anuncia que es van a tancar les muralles de la ciutat (llevat d'una porta que serà de peatge!). El toc acaba en el record dels difunts, i anuncia l'inici de la nit, el regne de la foscor i de la mort.

El campanar de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí

El campanar de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí compta amb set campanes ordenades en dos nivells diferents, ja que tenen diversos usos. Mentre que en la part superior hi ha tres, per al rellotge, dels HERMANOS ROSES de València, de 1930, en la part de baix hi ha quatre campanes, entre les quals dos de les més antigues de la Comunitat Valenciana.
Les dos més menudes es diuen Maria, i son, la una de 1659 i l’altra de 1642, les dos dignes de ser considerades BIC, o siga Bé d’Interés Cultural (els antics Monuments) pel seu valor. La menor diu " + AVE + MARIA + GRATIA + PLENA + DOMINUS + TECVM + / + 16+59+ " o siga DÉU VOS SALVE MARIA, PENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS 1659. La major diu " + ABE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECVM + 164Z / SIENDO IVSTICIA GERONIMO PVGAL + I IVRADO BERNARDO BARBERA + PO MIRALLES / HIZOSE ESTA CAMPANA + SIENDO SEÑORA + LA M ILUSTRISIMA + SEÑORA DOÑA + ANA DE LIHNE I DE CARDONA I SU HIO + / I MVI + ILUSTRE + SEÑOR DON FRANCISCO + DE CARDONA + ALMIRANTE DE ARAGON” i es refereix a les autoritats del moment. És poc usual una relació tan extensa de càrrecs entre les campanes del nostre territori.
La campana mitjana porta una curiosa inscripció d’amor filial: + SANTA JOSEFINA A LA MEMORIA DEL AGRIMENSOR AGRICOLA D JOSE MENEU DOÑATE SU HIJO / D PASCUAL CATEDRATICO DE HEBREO Y ARABE EN LA UNIVERSIDAD DE SALAMANCA AÑO 1911” mentre que la major diu "PIEDAD / BECHI / 1942/ SIENDO ALCALDE D VI/CENTE MENEU DOÑATE".
Les campanes estan mecanitzades des de farà uns 30 anys, amb la substitució de les “truges” o contrapesos de fusta per altres de ferro, que modificaren la sonoritat i posen en greu perill de trencament les campanes més antigues. Caldria restaurar el conjunt, reposant els contrapesos de fusta i dotant les campanes amb motors d’impulsos que reprodueixen la manera tradicional de tocar i no impedeixen el toc manual, conservant tota la sonoritat original. Recordem que les campanes de 1600 són la única música encara viva que ens queda d’aquell segle.

Els Campaners de la Catedral de València

Els CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA són una associació cultural dels que toquen les campanes de la Catedral de València durant totes les festivitats de l’any, i formen part del GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS és una associació cultural, fundada en 1989, i dedicada a recuperar la tradició de tocar les campanes manualment. Els associats, més de 220, toquen actualment en les catedrals valencianes de Segorbe i València i en altres campanars com Albaida, Alqueria de la Comtessa, Bocairent, Castelló, Caudete, Cheste, Eslida, Jérica, Massanassa, Nules, Otos, Quesa o Ontinyent.

A banda de l'activitat sonora, els associats es dediquen a l'estudi, la investigació, la conservació i el seguiment de les restauracions. Es tracta de conéixer, utilitzar, conservar i difondre les peculiars característiques d’un instrument musical destinat a usos comunitaris. No oblidem que les campanes, ben conservades, sonen igual al llarg dels segles i són, per tant, la més antiga música viva, la més alta i sonora vida comunitària.
No estem en contra de les mecanitzacions de campanes, però s’han de fer seguint tres condicions: conservar (o restaurar) les instal•lacions originals, reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. Es tracta de considerar el conjunt (campanar, campanes, instal•lacions i tocs) com un únic instrument musical, que cal conservar i mantindre en ús, com un singular element patrimonial.

CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (2005)
  • Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - BETXÍ: Campanes, campaners i tocs
  • BETXÍ: Campanes, campaners i tocs
  • Concerts de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2005)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 84 Visitants: 84 Usuaris: 0