Àngels i campanes

L'Àngel de la Catedral

"La ciutat de Girona està presidida per la Catedral. I més amunt de la gran nau, hi ha el campanar, i per sobre de les campanes, l'àngel. "...Si bé no són llegendes..." són elements omnipresents a la vida ciutadana des de fa segles."
..."En realitat, en el seu origen, l'àngel de la Catedral no era cap àngel. Abans que una bala francesa, durant els setges napoleònics, li arrabassés el cap, es podia veure que tenia els ulls tapats amb una bena. Encara que portés ales, representava la Fe. Però estava tan alt i tan lluny que el detall dels ulls tapats passava desapercebut pels gironins i les seves ales el van convertir, per al poble fidel, en un àngel. "..." I com a Àngel ha quedat per sempre.
Amb molt bon criteri, en restaurar no fa gaires anys l'escultura molt malmesa pels llamps, els vents, els freds i el sol, a més de les ferides de guerra, se'l va proveir d'un cap amb els ulls ben oberts. Això dóna constància que el desig del poble està per damunt de la versió històrica dels erudits."...

Les campanes

"Sota l'àngel, les campanes de la Catedral donen un ritme sonor a la ciutat. Toquen les hores i marquen la fita de les festes joioses tocant a glòria o els luctuosos funerals, amb toc de difunts. Les campanes tenen també la seva història i la seva llegenda. Totes els campanes tenien un nom, i la més coneguda era la Beneta. El seu nom ve del fet que estava dedicada a sant Benet, però encara que estigués batejada, pels gironins va ser coneguda sempre com el Bombo per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora. Quan Girona era assetjada, amb el seu so alertava els gironins tocant a sometent. Però entrant en els dominis de la llegenda, diuen que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau, anunciant la mort imminent del clergue.
I diuen també que, pel seu gran volum, la seva fosa va ser especialment dificultosa. I el fonedor després d'haver-la fet fondre tres vegades, sense èxit, a la quarta es va esmerçar amb tots els seus coneixements per tal que tingués un bon so. En treure el motlle, el fonedor, nerviós, amb un martell li va donar un cop per provar-la. Es va sentir un so estrany i esquerdat, i desesperat i atemorit per la seva incapacitat, va fugir de Girona sense que mai més se'n sabés res d'ell.
Va ser una llàstima, perquè quan la campana va ser penjada al campanar, i va tocar per primera vegada, el seu so era magnífic, poderós i net, com mai cap altra campana no l'havia tingut.
Però no són pas les campanes de la Catedral les úniques que tenen la seva llegenda. A l'església de santa Susanna del Mercadal, al campanar, ara enderrocat, hi havia una altra campana molt coneguda, anomenada la Susanna en honor a la santa que es venerava en aquell lloc. I diuen que durant els setges napoleònics de 1808 i 1809, la Susanna tocava tota sola cridant els gironins a defensar la ciutat. I això venia de lluny, perquè cap al segle XVII, quan Girona estava assetjada pels francesos del Mariscal Bellefond (que ja havia tingut problemes amb les mosques de sant Narcís), la nit de Tots Sants de 1683 les tropes enemigues s'estaven infiltrant secretament dintre la ciutat seguint l'areny de l'Onyar, degollant silenciosament els gironins que trobaven al seu pas. Però en arribar els francesos a l'església del Mercadal, la campana Susanna es va posar a tocar a sometent tota sola, alertant els gironins, que van poder salvar la ciutat."

VIVÓ, Àngel
Llegendes i Misteris de Girona
"Quaderns de la Revista de Girona", 24
Diputació de Girona Novembre 1989
  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia
  • Campanes miraculoses: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Ajuntament de Girona (2006)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF