Què passa? Que el campanar és més gran que la plaça!

El campanar és la part essencial que identifica una població. Si veiem una ciutat o un poble de lluny ¿quina cosa divisem primer?, ¿què ressalta per damunt de totes les teulades, edificis etc? La resposta és evident: el campanar. A Xixona, però, la dita popular que dóna títol a l'article no es pot aplicar perquè la imatge del campanar es veu transgredida per una de les més desastroses i malafortunades construccions com a resultes de l'expansió urbanística i especuladora dels anys seixanta-setanta. És objectiu del present article tornar el campanar de Xixona al seu lloc, que per a desgràcia de les oïdes dels veïns més immediats, i per sort per a la resta de ciutadans, no han restat mudes, o almenys, no encara.

El campanar, a més de ser un bell element arquitectònic, antigament tenia unes altres funcions que no la mera ornamental: el campanar era un instrument de comunicació, un llenguatge, que servia per a avisar la població de qualsevol tipus d'esdeveniment com ara festivitats, morts, foc etc. Seguidament farem un repàs d'alguns dels tocs mé importants que hi havia i donarem a conéixer alguns dels que queden actualment, i els classificarem segons el seu significat. També explicarem com el tradicional sistema de corda que es feia servir per a tocar les campanes, ha sigut substutuït per un nou sistema electrònic. Això no obstant, obrirem boca definint i aproximant-nos al moll del campanar: la campana.

Com a instrument musical, la campana prové d'Orient i fou introduïda a Espanya pel cristianisme. Sembla que va ser a Itàlia on s'utilitzà per primera vegada en Occident. Segurament cap al segle V ja era freqüent l'ús de la campana a les nostres terres. En Una curiositat és que la fosa es feia a la mateixa localitat on eren instal·lades, cosa que produïa una gran expectació entre la població.

La campana és un instrument musical de percussió i nota determinada, de metall sonor (bronze o plata) amb una al·leació aproximada del 80% de coure i la resta d'estany, en forma de copa invertida, i que es posa en vibració colpejant la superfície interna amb un batall, que pend d'una anella subjecta al seu casquet. Cada una té una nota fonamental a la qual s'afegeixen els seus harmònics respectius (octava primera, quinta, tercera menor i octava baixa). La forma de la campana condiciona l'afinament dels harmònics, la qual cosa es produeix alleugerant més o menys de metall punts determinats on es produeix cada harmònic.

El nostre campanar conté un total de sis camapanes de diferents mides i grandàries perquè produïsquen sons diferents. Així, en tenim una que data del 1463, dues del 1500, altres dos de 1923 i l'última de 1924. També tenim un campanó de les hores i un altre per als quarts i, finalment, una matraca. Cada campana té el seu nom, així com també un malnom. Vegem-ho.

AnyNomMalnom
1463María Auxiliadora La torta
1500Sant VicentLa verda (perquè es fa verda del metall)
Tiple GòticLa dels quarts (perquè marcava els quarts)
1923María del Rosario La xicoteta
Sant BartomeuLa del sermó (amb ella es tocava al sermó)
1924Sagrado CorazónEl simboliet

Ara citarem algunes característiques de les campanes ordenades de més gran a més xicotetes:

Sagrado Corazón de Jesús (1924)
Boca: 280mm
Altura bronze: 24
Vora: 2,5
Pes aproximat: 17k
Any de la fosa: 1924
Epigrafia: T (Cor de Jesús) M CORAZÓN DE JESÚS 1924.
Mecanisme per a tocar: Ballesta que substitueix a un ciguenyal.
Tiple Gòtic (1500)ca
Boca: 400mm
Pes aproximat: 40k
Epigrafia: epigrafia gòtica, gravats gòtics
Maria del Rosario (1923)
Boca: 490mm
Altura bronze: 40
Vora: 6
Pes aproximat: 80k
Any fosa: 1923
Epigrafia: M MARIA DEL ROSARIO 1923
Mecanisme per tocar: motor vol continu electromartell.
Maria Auxiliadora (1463)
Boca: 720mm
Altura bronze: 60
Pes aproximat: 235 k
Any fosa: 1463
Epigrafia: H+ihs xps maria qui sunt pecato any mil cccclxiii T (calvari) (escut) (Mare de Déu amb Jesuset) (escut) (calvari) (escut) (Sant Miquel) (escut) (voltes) te deum laudamus (cinta vertical) aue maria.
Mecanisme per a tocar: Motor vol d'impulsos i electromartell.
San Bartomeu (1920) ca
Boca: 800mm
Altura bronze: 60
Vora: 8
Pes aproximat: 325k
Any de la fosa: 1920 ca
Epigrafia: M ... BARTOLOMÉ DE JIJONA ...?
Mecanisme per a tocar: motor vol continu electromartell
Sant Vicent (1500) ca
Boca: 915mm
Pes aproximat: 475 k
Any fosa: 1500 ca
Epigrafia:
H+#ecce#crucem#domi#fugite#partes#aduerse#uicit#leo#ac#tribu#iuda#radix#dauid /alleluia
M (creu)
Mecanisme per a tocar: motor vol continu electromartell.
Campanó dels quarts (1890)
Boca: 490mm
Pes aproximat: 68 k
Any de la fosa: 1890 ca
Campanó de les hores (1890) ca
Boca: 1030mm
Pes aproximat: 632 k
Any fosa: 1890 ca
Epigrafia: (timbre de ferro anepígraf)
Mecanismes per a tocar: martell mecànic en desús (substituït per gravació a l'Ajuntament)
Matraca (principis de segle)
Fabricació de fusta.

Segons el Gremi de Campaners Valencians, les campanes Tiple Gòtic, Maria Auxiliadora i Sant Vicent haurien de declarar-se bé d'interés cultural pel seu valor històric, ja que són unes de les més antigues de la província.

Els tocs de campana

En els toc de campana intervenen diferents factors segons els diferents tipus de composicions sonores com ara velocitat i ritme, la longitud del toc, quines campanes participen i l'ordre amb què ho fan. Cada poble té els seus tocs. A Xixona, els tocs tradicionals són els següents:

1- TOCS A MORT
Tocs de soterrament
Segons la classe social del soterrat tenim:
1a classe: ús de tres campanes a mig volt
2a classe: ús de tres campanes també a mig volt.
3a classe: ús de tres campanes sense mig volt
Segons el sexe:
Home: tres tocs o senyals al començament
Dona: dos tocs al començament
Xiquet: el toc d'albat
En els soterraments de primera i segona classe s'utilitzava creu de plata que data del 1495. Per al de tercera classe s'usava una creu de metall o creu de fusta, però, esta última va desaparéixer durant la Guerra Civil. El toc de soterrament es sentia pel matí, pel migdia i per la nit fins al dia del soterrament. Es tocava després del toc d'alba, després del toc d'angelus i després del toc d'oració, respectivament. Mitja hora abans de la missa es feia l'últim avís i després del soterrament es tocava el toc de les ànimes, on s'utilitzava només una campana. Este toc es feia també després del toc d'oració durant tots els dies de l'any perquè convidaca a resar per les ànimes del purgatori.
En la litúrgia del funeral de les ànimes que tenia lloc en el transcurs de la nit de Tots Sants fins a la nit de les Ànimes (de l'1 al 2 de novembre), durant l'oració es tocava cada hora el toc de defunció que es deia toc a mort general. En este toc es feien nou senyals.
Toc de combregat
Este toc es feia amb la campana Maria Auxiliadora. Servia per a cridar a la gent que acompanyara el rector a donar la comunió a un malalt en perill de mort. El rector duia el cos de Jesucrist tapat amb una capeta i el monesillo anava acompanyat de dos hòmens que portaven dos fanals. La comunitat eixia a la porta de casa i encenien un ciri per il·luminar el camí.
Un tipus de toc de combregat és el combregat de sant Vicent, que és el compliment pasqual pels impedits, que se celebrava el 5 d'abril però que es va traslladar a la setmana següent de Pasqua. El compliment pasqual pels impedits vol dir que tots els catòlics dins del període de Quaresma (40 dies) tenien l'obligació de confessar i combregar. Dins d'aquest període no es podien abstenir els que donaven la bula.
2- TOCS D'ALARMA
Dins del llenguatge de les campanes era rellevant els tocs d'alarma. Si hi havia algun incendi en alguna casa o camp s'avisava tota la gent del poble que hi havia foc amb la campana més gran, l'anomenada Sant Vicent, i es feia un sol toc.
3- TOCS RELACIONATS AMB EL TEMPS
Toc de les hores
Un toc: La una o el quart
Dos tocs: Les dues o la mitja.
Tres tocs: Les tres o els tres quarts.
Quatre tocs: Les quatre o quatre quarts i desprès l'hora que pertoca.
Parts del dia
Maitines o Alba: és el toc que es feia amb la primera llum abans d'eixir el sol, a les 5.30 h.
Toc d'Angelus: toc que es feia a l'hora d'anar a dinar, a les 12h, i es feien tres tocs amb la campana Sant Vicent.
Toc d'oració: quan cau el sol.
Tocs de les estacions o etapes de l'any
Setmana Santa: Durant el Dijous Sant en començar el Glòria cantat es toquen les campanes al vol deixant de sonar totes quan s'acaba de cantar. Les campanes no es tornen a tocar fins al dissabte Sant que es torna a cantar el Glòria en la missa de ressurrecció. Durant eixe període són substituïdes per les campanes de fusta o matraques.
Quaresma: es tocava el toc de confessions per a avisar la gent que hi havia confessions.
4- TOCS RELACIONATS AMB LES CELEBRACIONS RELIGIOSES
Missa major
La missa major, hui desapareguda, era la que es feia a les 9h. Era una de les més rellevants, tal com indica el seu nom, i era cantada. Durant la litúrgia, quan arribava el moment de la consagració, es feia un toc amb la campana Sagrado Corazón o simboliet. Quan s'elevava el Nostre Senyor es feien alguns tocs amb la campana Sant Vicent, la Verda, perquè la gent parara de treballar i els que portaven barret es descobrien el cap fins que acabara de tocar. Esta tradició sembla que prové d'una disposició de Gregori IX, el 1240, per la qual els fidels que no es trobaven a l'església pogueren participar del el moment més destacat de la missa.
Missa
Es solien fer tres avisos:
1r toc: 30 minuts abans
2n toc: 15 minuts abans
3r toc o darrer toc: en el moment d'acomençar la missa
Tocs de novena
Hi ha quatre dies assenyalats durant l'any dins dels tocs de novena que són: el dia de Sant Sebastià, el dia de l'Assumpció i el dia de la Immaculada. En estos tres dies s'utilitza la campana Sant Bartomeu amb campanada al vol, i en Quaresma s'usa la Sant Bartomeu però sense volteig, per a indicar que després del viacrucis hi ha sermó.
Campanes al vol
Les campanes al vol s'utilitzen segons el tipus de festa:
Festa de mitja classe: Són festes com ara la Candelera o Sant Antoni, no s'utilitzen totes les campanes.
Festa precepte: S'usen les sis campanes acomençant per la més xicoteta fins a la més gran: Simboliet, la dels quarts, Maria del Rosario, Maria Auxiliadora, Sant Bartomeu, Sant Vicent. I per a parar-les és a l'inversa, és a dir, de la campana més gran a la més xicoteta.

Hem vist alguns dels tocs antics que ja no podem sentir i alguns que, si parem esment, reconeixerem de seguida, sobretot els cronològics. A banda de la simplificació de tocs, una altra diferència entre els tocs d'abans i els d'ara és el mecanisme que fa voltejar les campanes. En altres temps les campanes es feien sonar amb una corda que s'estirava manualment; actualment, és un mecanisme electrònic el qual acciona el repiqueig de les campanes. Les noves tecnologies, com ara l'electrificació de les campanes, iniciat durant els anys 60 i 70, faciliten molt la faena i, és clar, és molt més còmode, però, en contrapartida, no és el millor sistema per conservar lese campanes, ja que perjudica bastant tant la campana en sí com el so. Això també provoca que s'enregistren els tocs més usuals i per consegüent la la simplificació de tocs. Si bé és cert, segurament gràcies a este sistema podrem continuar gaudint del so del campanar perquè l'ofici de campaner està en perill d'extinció, i amb ell, el llenguatge de les campanes.

Tradicionalment, el paper de campaner es podria considerar més que un ofici, un art que es transmetia de pares a fills, que requereix destresa i tècnica per a voltejar-les. Un art molt relacionat amb la música perquè tocar les campanes és com fer un concert tots els dies per al poble. Però, a més a més, el campaner era el comunicador que donava les notícies al poble, traduïa els esdeveniments en campanades. Les campanes eren un mitjà de comunicació, un llenguatge no verbal que tott el món coneixia i podia decodificar. Esta barreja de música i informació ha estat substituïda actualment per la contaminació acústica dels sorolls provocats pels cotxes, motos, alarmes ...

Hem volgut demostrar amb l'anteriorment exposat com el llenguatge de les campanes ha sigut una de les tradicions més fortes i simbòliques. És clar que ens ha quedat molta cosa a dir i, segurament, altres no han quedat massa clares. Tan sols esperem que almenys estes pàgines facen despertar-nos la curiositat i parar l'oïda en sentir tocar les campanes.

No vull acabar sense agrair de tot cor a Àngel, el sagristà, la col·laboració i l'ajuda que m'ha donat, perquè sense ell no hauria pogut escriure este article. I, si em permeteu, agrair-li en nom de tot el poble de Xixona, la seua tasca com a sagristà i campaner que fa des dels 8 anys fins l'actualitat. Per molts anys.

Bibliografia

Núria FRANCÉS MIRALLES
Programa de festes de Xixona
Asociación de San Bartolomé y San Sebastián (2002)
  • XIXONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Llista de tocs: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Núria FRANCÉS MIRALLES (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 21-10-2017
    Convertir a PDF