Els tocs de les campanes i altres senyals de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort

Les campanes, com altres senyals tradicionals, no són la festa - però ajuden a crear l’ambient necessari per a construir un temps diferent, per a marcar uns territoris especials.
Introduirem els tocs de campanes tocats al llarg de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, tot i tractant de comprendre com aquests senyals convidaven a construir un tems i un espai especials, i com cal recuperar-los.
Recordem, inicialment, que la Rogativa de Catí no tenia uns tocs especials "de Rogativa" (com passa en molts pobles i ciutats del nostre territori, en els quals el toc tradicional estava més prop dels tocs de mort que de festa, i solia limitar-se a tocar la campana grossa o una de les majors "a mig vol", sense que arribara a voltejar). Pel contrari, tocaven "totes les campanes al vol" per anunciar l’arribada i l’eixida dels peregrins… sempre que fora possible.
Recordem també que la present Rogativa, com moltes altres de poblacions i comarques veïnes, es basa en un moviment circular, sovint contrari a les agulles del rellotge, el qual dura dos dies, i que està marcat per un procés de desplaçament - oració (sovint penitencial) - parades per menjar junts coses diferents, personals, completades amb un àgape col·lectiu - completes i rosari abans de sopar (de nou junts, però ara les mateixes coses, dormida en torn al santuari principal, on s’esperen rebre les gràcies, missa al de matí, i de nou caminar i menjar, en un ambient més penitencial que festiu (sense ometre certs moments de relaxació, sovint amb jocs tradicionals).
Les campanes, per tant, en aquest model característic de Rogativa del nord de la Comunitat Valenciana, marquen els moments de pas, així com l’arribada i la partida de la comitiva. Inclòs, en alguns paratges, la campaneta marcava tot el temps en què els peregrins passaven pel territori de visió de l’ermita o del mas.
En el nostre cas, les campanes han perdut, per causes externes, pràcticament tot el seu paper en la Rogativa. Recordem que les campanes de Catí, que tocaven abans la vespra a les oracions del mig dia i de la poqueta nit, no solen fer-ho ja, i es limiten a cridar, amb un toc de missa convencional (que no tradicional) als peregrins, acomiadant-los amb un "vol" de totes les campanes, desgraciadament electrificades fa més de vint anys. Són les úniques que van a motor de tot el camí - però també són pràcticament les úniques que sonen, ja que les de La Llècua no poden tocar per males condicions de conservació (llevat de la menor, la "campana de les ànimes", del segle XV, que fou exposada en l’Expo de Sevilla, però que per seguretat es conserva durant tot l’any al museu de l’Arxiprestal de Morella, ja que sols pesa dos quilos de magnífic bronze medieval). No pot voltejar la campana de l’Avellà, ni la de Sant Pere, totes elles fixes, i que sols es poden sonar a batallades. Tampoc poden tocar les campanes d’Ares, que tenen encara la instal·lació tradicional, però tan mal conservada que és un perill voltejar qualsevol de les campanes. A més, la grossa està badada, i el seu so, terrible, trenca el cor.
En el projecte de recuperació de la Rogativa caldria incloure, sense dubte, la restauració de les campanes i de les seues instal·lacions, no per tocar elèctricament, com a Catí, sinó de manera manual, aportant els campaners el seu esforç personal per produir eix magnífica música de fons de les campanes. Possiblement les campanes de les ermites deurien posar-se de manera que tocaren "a mig vol", com en els temps antics, marcant els diversos senyals (festa, dol, alarma) per uns tocs més o menys lents i repetits, segons l’impuls del campaner.
També caldria recuperar un signe visual, però que significava l’alegre tornada dels pelegrins: aquella "fumaeta", que ara no es pot fer per mesures de seguretat, i que podria substituir-se per un altre senyal visible: per què no amb una d’eixes "llums de làser", tant de moda ara, i que entroncarien una de les més antigues tradicions de casa nostra junt a una de les més avançades tecnologies actuals?
En tot cas es tracta de recuperar junt als gestes i a l’esforç personal, la voluntat d’un poble que vol continuar "relligat" a la terra i a les seues tradicions: no és aquest el sentit original de la paraula "religió" - la unió dels homes, que formen part d’un poble, amb un Déu antic i present, que dona sentit a l’esgotament i a la pregària?

NB.- En el territori on es desplaça la comitiva i en el seu entorn, és tradicional el nom de Rogativa, per aquestes expressions espaci-temporals, nascudes sovint per causa d’un Vot, molt antic, d’una població que en casos de pesta, de tronades o altres mals externes s’adrecen a la divinitat o als sants intercessors, prometent de refer el camí de manera periòdica (anual o més llarga) com agraïment per haver segut escoltats.
L’organització canvia d’un lloc a altre, però únicament a Catí utilitzen els noms convencionals de President, Secretari, Tresorer, Vocals, etc. No obstant podria valer, com era tradicional al poble, el nom de Clavari per al President i potser el d’Electes per als membres de la Junta. En altres llocs hi ha (o hi havia) un Procurador, que presidia, i dos Majorals, que l’ajudaven. També altres Vots anomenen "Administrador" al elegit per organitzar les festes d’un any a l’altre, i Caritater aquell que va buscant "la Caritat", és a dir qui es meneja per procurar el finançament de la festa. Naturalment ha de ser el propi poble de Catí, autor principal de la Rogativa el qui vaja definint eixos nous papers, indispensables en la societat actual per dur a bon terme la organització de l’acte, que sembla tindre, des dels seus origens i fins a l’actualitat, un marcat caràcter penitencial així com comunitari.


LLOP i BAYO, Francesc
Generalitat Valenciana (1988)
  • CATÍ: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Generalitat Valenciana (1988)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-11-2017
    Convertir a PDF