Informe preliminar sobre les campanes i els campanars de Moià

Per invitació de l'Ajuntament de Moià, hem assistit el 22 de desembre de 2002, amb molt de gust, a la posta en marxa i inauguració del rellotge històric de Sant Josep, restaurat pel senyor Joan PEDRALS.

També vam gaudir d'un toc manual de campanes, dels tres campanars de Moià, creat per a l'ocasió. Per raons evidents no vam poder estar presents més que en el toc del campanar de Sant Josep, mentre al fons sonaven les altres campanes.

Fou realment una oportunitat magnífica de conéixer una gent que estima tant el seu patrimoni que el torna a fer funcionar, que és la millor manera de posar en valor allò que és de tots.

Igualment vam poder visitar amb certa atenció els campanars de Santa Maria i de Sant Josep, dels quals podem emetre les següents conclusions provisionals:

Santa Maria

Santa Maria compta amb dos conjunts de campanes teòricament diferenciats, però unificats a l'hora de la pràctica. Així mateix compta amb un dels més antics i interessants rellotges de forja existents, en estat d'ús.

El rellotge
El rellotge està ubicat en el seu lloc original, immediatament baix de les campanes litúrgiques. Es tracta d'un mecanisme antic, que pot posar-se en funcionament (com de fet es va posar durant la nostra visita) i que podria funcionar de manera regular, després d'una neteja i restauració. Pel que sembla, el rellotge és del segle XVI, amb petites reparacions, normals en una maquinària d'aquestes.
Pensem que el rellotge té un interès tan gran que hauria de ser incoat com Bé d'Interès Cultural Nacional, sempre i quant es mantingués el seu ús històric. Per allò seria convenient restaurar-lo, i habilitar la sala per a visites guiades. El valor del rellotge no sols està en la seua maquinària que pot funcionar. També està en el lloc on està ubicat, per la qual cosa no sembla recomanable disposar-lo en altre lloc de la torre, per facilitar les visites. Una manera alternativa de fer-lo conèixer seria posar-hi una càmera de vídeo, per poder veure en una pantalla, a l'entrada del campanar, el seu funcionament, o fins i tot una càmera Web, de manera a seguir per la Internet el seu moviment, tot i mantenint-lo en el seu lloc d'origen.
D'entrada pensem que no és recomanable un programa de motorització d'aquest rellotge, vist el seu valor històric, de manera que un projecte d'electrificació hauria de ser molt acuradament revisat i meditat abans d'ésser aprovat i aplicat.
El seu reconeixement com a Monument Nacional hauria d'implicar, més bé, unes visites guiades, i un manteniment manual diari.
Les campanes
Inicialment hi havia dos conjunts de campanes física i metafòricament separats: les del rellotge, que haurien de tocar exclusivament el pas del temps, i les del campanar, dedicades als diversos tocs litúrgics i civils.
Per altra banda al menys tres de les campanes litúrgiques podien ser tocades a la catalana, és a dir fent-les oscil·lar amb la possibilitat de deixar-les parades campana amunt, és a dir "dutes a seure", per la qual cosa conserven tant la palanca de tocar com uns ferros en el mur per deixar les campanes invertides cap amunt. No obstant, es van deixar fixes huit de les nou campanes existents, i totes elles tenen un electromall connectat al batall, mitjançant un curiós, casolà i ben fet sistema de transmissió.
El sistema seria bo si totes les campanes foren del mateix autor i acordades, de manera a produir melodies. No obstant, el conjunt és més aviat una agrupació de campanes, de diversos diàmetres i orígens, que no poden formar una harmonia degut a la fabricació per autors distints en segles diferents. El sistema, a més d'impedir els tocs tradicionals catalans, basats sobre tot en l'oscil·lació controlada de les campanes majors, tampoc pot produir melodies fàcils de reconèixer. Fins i tot s'ha unit al conjunt la campana de les hores, d'altre tamany, autor, ubicació i ús, la qual cosa no pot més que augmentar la confusió sonora.
Lles campanes estan ubicades en uns jous de ferro, amb la qual cosa perden gran part de la seua sonoritat original, jous decorats amb un capçal de fusta, que no té efectes ni acústics ni rítmics. A més, com hem dit, les campanes estan fixades, excepte la major, dotada d'un enginyós mecanisme per a una oscil·lació molt limitada, sense arribar a deixar la campana cap amunt.
Cal afegir que al menys dues de les campanes semblen de factura gòtica, i serien tan antigues o més que el rellotge, mentre que dues o tres més podrien ser barroques i altres del fonedor català BARBERÍ.
Actuació d'urgència en la campana de les hores
De tot el conjunt de les campanes, mecanitzat com hem dit amb tècniques casolanes, que impedeixen els tocs manuals i no respecten els tradicionals, tot i que de bona factura mecànica, només semblen en greu perill de conservació les dues campanes del rellotge, i molt especialment la de les hores, ubicada en la clau dels nervis de la terrassa del campanar, a la qual no es possible accedir sense uns medis extraordinaris degut a la seua ubicació. Les dues campanes de quarts i de les hores pengen d'un conjunt de fixacions metàl·liques, que semblen mig afluixades, agreujat pel despreniment de part de la clau de pedra que sosté a la campana major, tant d'aquest conjunt com de tot el campanar.
El continu ús de la campana de les hores (la dels quarts no és utilitzada i substituïda per dues de baix, no sabem per quines raons) que es belluga a cada cop del martell extern pot causar, en un termini difícil de preveure, la seua caiguda, amb greus conseqüències materials imprevisibles. Cal tenir en compte que sembla mesurar uns 110 cm de diàmetre, amb la qual cosa vindrà a pesar uns 800 quilos.
En conseqüència, i mentre no es revisi directament la seua fixació, recomanaríem que fora substituïda en el toc de les hores per altra campana del campanar.
Estudi de les campanes i projecte de restauració
En resum caldria un estudi seriós de les campanes, per establir el seu interès històric i sonor. Caldria igualment un projecte de restauració que permeti no sols la interpretació de tocs tradicionals catalans, sinó la seua actuació manual.
L'estudi ha d'avaluar, igualment, la possibilitat (que a primera vista sembla llunyana) de construir un petit carilló musicalment coherent amb les campanes existents. Semblaria més adient destinar les existents a altres usos i fer-ne un de nou, amb campanes afinades, i foses pel mateix fonedor. De cap manera s'ha de permetre que les campanes històriques (segles XIX en arrere) siguin reafinades, i molt especialment aquelles dues campanes que semblen gòtiques, les quals han de conservar la seua sonoritat i afinació originals.
El projecte ha de servir per recuperar els jous de fusta perduts, els sistemes tradicionals de tocs, així com incloure mecanismes que puguin reproduir aquests tocs sense impedir els possibles manuals.

Sant Josep

L'edifici de Sant Josep conté nombrosos elements històrics. Curiosament la data de 1620 es troba repetida en tres elements d'identitat: el Sant Josep de la cantonada, la inscripció de la porta lateral d'accés i sobre tot la petita campana dels quarts. Sense excloure l'interessant rellotge monumental, una mica més modern, la restauració del qual va motivar la nostra visita.

El rellotge
El rellotge de Sant Josep, per les seues característiques tècniques, i sobre tot per estar en funcionament, hauria de ser incoat en l'Inventari General de Béns Mobles del Patrimoni Històric de Catalunya.
El seu difícil accés, a través de les voltes, amb lloc únicament per una persona al rellotge, justifica, encara més, la ubicació d'una càmera de vídeo, amb el corresponent monitor ubicat en la part de la sala d'exposicions, per veure, en directe, el funcionament precís i complex de la seua maquinària.
Igualment caldria, aprofitant l'esforç fet per l'exposició, imprimir un fullet molt senzill, fins i tot a fotocòpies, amb la informació replegada i les actuacions fetes. Aquest fullet hauria d'estar disponible en la sala d'exposicions, per recordar i divulgar, de manera continuada, el funcionament regular d'un rellotge monumental.
Les campanes
Per dificultats d'accés, sols poguérem estudiar completament la campana de les hores, de DENCAUSSE, de cert interès. No poguérem arribar a la campana monumental del campanar, la dels quarts, també de 1620, que mereix un estudi complet, tant de la seua epigrafia com de les decoracions i dels escuts que la decoren.
Cal indicar que les dues campanes estan una mica soltes, de manera que es mouen a cada cop del martell extern. Caldria procedir a la revisió de les fixacions, i fins i tot a una restauració del campanil metàl·lic, que està bastant rovellat, tot i que sense perill de caiguda a curt termini.
Els dos martells externs piquen massa baix, més el de la campana gran, la qual cosa cal corregir el més aviat possible, per evitar un trencament de campana que en el cas de la dels quarts seria dramàtic (tot i que restaurable, però millor que continuï com està).
Durant la inauguració de la restauració es van repicar manualment les campanes, amb uns batalls i unes llargues cordes per damunt de la teulada. Per a una vegada el sistema val, però els batalls estaven una mica despenjats i podien posar en perill les campanes. Per altra banda, la distància entre campanes i campaneres dificultava el toc, ja que les cordes, amb certa elasticitat, necessitaven un esforç afegit. A més els batalls no eren tocats en la seua posició natural (perpendiculars a l'anella batallera de l'interior de la campana), amb la qual cosa augmentava l'esforç i també forçava les lligadures dels batalls a les campanes.
Caldria recuperar el sistema de dues ballestes amb cordes, fins al cor de l'antiga església de Sant Josep, per poder tocar les campanes tranquil·lament, còmoda i segura. Potser podrien associar-se els tocs de les campanes als actes celebrats en l'església, tot i que aquest ús, que ha de ser molt prudent, hauria d'estar estrictament regulat per evitar alarmes o abusos innecessaris.

Francesc LLOP i BAYO
(26/12/2002)
  • MOIÀ: Campanes, campaners i tocs
  • PEDRALS, JOAN (MOIÀ) (MOIÀ) : Inventari de rellotges
  • Rellotges: Bibliografia
  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © LLOP i BAYO, Francesc (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-09-2017
    Convertir a PDF