 |
||
Podem afirmar, en general, que les campanes que han sonat al campanar de la prioral en el transcurs dels segles, les ha pagat l’ajuntament. En el passat, l’arranjament o la refosa de les campanes havia anat, a càrrec de la Vila.
Tal com explicitava la llegenda de la campana més antiga – la de Sant Pere - que hi havia al campanar:
“Aquesta campana, dedicada a sant Pere, primer apòstol, va ferir l’aire amb son primer so l’any 1420. Tres vegades ha estat refosa a sa primitiva forma, en 1773, 1819 i 1829, a càrrec dels consellers reusencs”.
El mateix es pot dei de les campanes horàries de Sant Bernat – o dels gegants – i de les hores – o Petra Clàudia – de les que consten diferents refoses, fetes també a càrrec de la Vila.
Alguna vegada consta que es recullen aportacions de la gent del poble, però, recollides a l’esglèsia. Aquest és el cas de la campana xica – o de Jesús – que el 1562 s’havia de refer, per la qual cosa. La comunitat de preveres acordà, el 20 de genr, “que demà se diga a la trona com se a tornar la campana y que se serquen amb molts particulars lo que si trobarà y la Villa que fonesque lo demés que costerà per tornar diita campana”.
No és fins al segle XX que trobem campanes pagades per entitats o particulars. Així el 1925, la campana de Sant Pere fou refosa a iniciativa del centro Catòlico, que la va voler rebatejar amb el nom de campana de sant Joan (nom que també tenia una altra campana antigament). I, encara, després de la destrucció durant la guerra de 1936-39 de les campanes del primer pis del campanar, va ser substituïda, l’11 de maig de 1941, per una nova campana anomenada “Misericòrdia” i pagada amb beneficis d’una tómbola organitzada amb motiu del centenari del pintor marià Fortuny.
També el 12 de març de 1944, fou col·locada al nostre campanar una nova campana “de sant Pau” en substitució de l’antiga, desapareguda igualment el 1936, i feta a càrrec de la Cambra de Comerç de Reus.
Quan al manteniment de les campanes i a tocar-les, històricament, el consell de la Vila les considera seves i encarrega al manobre que vigili el seu estat, però es nega diverses vegades a pagar un campaner que ha d’interpretar els tocs religiosos. Tampoc se’n fa càrrec d’altres despeses com l’adquisició de cordes, com ens ho mostra aquesta disposició del 1692: “a resolt lo Honrrat Concell que la corda de la cmpana no té ninguna obligació de fer-la la vila, ni altre particular, sinó merament lo senyor prior que és y serà, vent quanta és la duració de no tocar y senyalar al alçar Déu Nostre Senyor, tochs de salutació angélica y demés senyals”.
Altra cosa són les campanes horàries. La Vila es fa càrrec de la persona que toca aquestes campanes: “sacristà y rellotger ab obligació de tocar la campana a las 4 de la matinada fins aun quart de las sinch, com se acostumava” (1715). Aquest sacristà pot ser un laic o un prevère. Per ejemple, a començaments del segle XVIII, el campaner era mossèn Tomàs Biscarrués. Quan aquest s’acomiada, el 1706, “dient que per sas ocupacions no pot continuar en dit empleo”, s’hi presenten un pagès, un mestre de cases, un fuster i un peraire, entre els quals, el consell de la Vila tria el primer. Anys després, però, ho torna a ser el mateix Tomàs Biscarrués. En una visita a l’ajuntament a la sagristia de Sant Pere, el 18 d’agost de 1724, s’acorda que “tindrà obligació de tocar a matinas tots els dias de fenya a quatre oras de la matinada, renovant aquell antich y lloable costum que abans y avia, y per so se li aumenta lo salari fins a 30 lliuras”.
L’ús civil de les campanes és àmpliament documentat i no cal insistir-hi. L’ajuntament, doncs, comptava amb un campaner propi que garantia aquestes funcions. A tall d’anècdota, al segle XIX, és sobradament conegut el costum d’aquest de fer la figuereta a dalt del campanar per festa major. Fins a la segona meitat del segle XX, el campaner va dependre de l’ajuntament.
En definitiva i en línies generals, es pot dir que el manteniment de les campanes han anat històricament a càrrec de l’ajuntament que, a més, ha tingut cura de tot allò que feia referència al seu ús civil.
|
||