La Vedada - Catedral de Tortosa - Marca de fàbrica monotip “VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES”
La Vedada - Catedral de Tortosa - Marca de fàbrica monotip “VALENTIN TRAVER / Y HERMANO / FUNDIDORES”
En altres apartats d’Artanapèdia hem parlat d’alguns oficis al poble ara ja desapareguts com els obradors de navatges, corretgers, basters, matalapers, espardenyers, fabricants de llànties, cadirers, granerers, sariers, etc. Ara ens referirem a uns fabricants de campanes que van exercir als segles XIX i principi del XX. Eren Traver de cognom, tenien el taller a un pati situat al carrer Sant Isidre nº 5, actual casa de Benjamí Muchola Llidó, anteriorment havia sigut la farmàcia de D. Samuel Gascó.
El primer d’ells que tenim notícia era Joan Traver, va exercir la seva activitat entre 1840 i 1886, heretant la fundició els seus fills “Valentín Traver y Hermano” dels quals tan sols hi ha una campana registrada però deuen d’haver altres encara no censades com ho demostra la campana del simbolet de l’església d’Artana que fins ara no estava catalogada, esperem que molt prompte serà posada en l’inventari de http://campaners.com/. L’activitat profesional i prou constant dels germans Traver va ser corroborada per la memòria de persones majors que van conèixer aquests fondidors. Sabem de persones que van nàixer els primers anys del s. XX, els quals de xiquets ajudaven ocasionalment als artesans.
Aquests últims fonedors eren solters, per tan no van tenir fills ni van transmetre el seu ofici, acabant en la primera dècada del s. XX.
Per respondre a aquesta pregunta podreu consultar l'article de Jaume I TORRELLES DE FOIX Oficis que es perden: fonedor de campanes.
En resum podem dir que la fabricació d’una campana de forma tradicional, tal com feien els nostres artesans, consistia en fer un forat a terra a mida de la campana i fabricar tres motlles d’argila; elprimer ocuparia el buit de la campana, el segon, abans de posar el material fos amb foc de llenya, el buidaven posant a continuació aquest material en el buit i el tercer era el que donava forma a l’exterior de la campana, incloses inscripcions i marca del fondidor. Una volta refredada la massa, trencaven els motlles i polien la campana per evitar algunes imperfeccions. Si era gran es feia al lloc on anava destinada per evitar el costós transport, també moltes persones piadoses donaven monedes o joies d’or per a fondre-les junt amb el bronze, era crença general que d’aquesta forma millorava el so.
El to de la campana depenia del tamany i el grossor, en ocasions s’afinava rebaixant-la amb un torn. Una de les dades que ens donaven feia referència a la busca de sargantanes, no sabem amb quina finalitat, (tal vegada la posaven en el motlle posterior i quan la matèria orgànica depareixia pel calor, quedava un buit que en la campana seria el relleu de la seva marca). Efectivament els mestres campaners d’Artana, posaven una sargantana en cada campana com marca personal. Però segons Francesc Llop, aquesta figura no era una marca exclusivament dels Traver, en moltes parts d’Espanya es representa aquest animal com a prova que naixia del foc, pensaven això perquè en encendre la llenya elles eixien fugin.
“Maria em diuen,
cent arrobes pese
qui no ho crega
que vinga i em sospese.”
José 'Filiberto', pare i fill, davant de les quatre campanes, que acabaven de retornar al poble després de ser restaurades. Entre altres coses es va canviar els jous de ferro per altres de fusta, semblants als originals. La foto està datada el 31 de març de 2003.
Cal aclair que la campana grossa té la data de fundició equivocada, en totes parts consta que és de 1822, en realitat tal com podem llegir en la inscripció és de 1722.
En hi han altres dues campanes, una en l’Ermita de Santa Cristina de l’any 1729 però que va ser refundida i novament col.locada el 9 d’octubre de 1989. També està la del calvari, pendent encara de catalogació.
 |
||
© Artanapedia (2008) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualización: 19-04-2024 |
||