Xemeneies i campanars


Vic 1890 des de la Torre dels Frares amb els garatges de l'Estació en primer terme. Al fons la ciutat amb les seves xemeneies i campanars que pugnen per clivellar el cel amb les seves airoses punxes - Autor: ANÒNIM

Si observéssim una fotografia de Vic de finals del XIX veuríem un paisatge urbà ben definit en què campanars i xemeneies pugnen per perforar el cel amb els seus retallats obeliscs. Quasi al centre de la imatge, un campanar de la Pietat, utilitzat com a torre de vigilància de lliberals contra carlins, acabava de perdre lamentablement el seu airós teulat cònic que l’havia convertit, des de la seva construccció, en el punt més alt de la ciutat.

Però malgrat l’emergència del món industrial i com ja hem fet notar en capítol anterior, a pesar de les exclaustracions, no hi hagué cap minva d’edificis conventuals, ja que els antics convents rehabilitats per a nous usos es van mantenir dempeus llevat d’un únic cas, el monestir de Sant Josep enderrocat a mitjan segle per convertir-se, pocs anys més tard (entorn al 1880), en el col.legi de segon ensenyament de Sant Miquel dels Sants.

Rivalitzant amb els convents, però en menor nombre, podem imaginar-nos les xemeneies d’obra vista d’unes quantes indústries, entre les més destacables: la de filats de Can Mastrot i la farinera Ylla, al sector nord de la ciutat; la de la xocolateria Arumí, al carrer de Sant Just; la filatura Masgrau, als afores del Portal de Sant Joan; la Fàbrica del Tint, del carrer de Sant Pere, i la imponent xemineia de la Yucarera Vigatana, aixecada el 1892, a l’altra costat de la via del tren, fàbrica del Sucre avui feliçment restaurada i habilitada com a seu de diferents serveis i institucions com el Consell Comarcal d’Osona.

Com acabem de remarcar els campanars continuaren essent hegemònics, si pensem que les grans indústries del cotó havien anat desplaçant-se des de mitjan segle a la riba del Ter després del fracàs d’un projecte de portar l’aigua d’aquest riu a Vic, a través d’una canalització. Poblacions com Roda, Manlleu i Torelló, acolliren alguns industrials vigatans “emigrats”, delerosos d’engegar les seves màquines utilitzant la impetuosa força hidràulica que superava i estalviava amb escreix el vapor.

A resultes d’això diu el Dr. Junyent, referint-se al segle XIX:”A mitjan segle passat, Vic resta una ciutat estacionària i encallada que es ressent de manca d’activitats i d’empreses de creixença, que lluita només per a mantenir el tràfec comercial i agrícola enmig de les agonies de les indústries de pellaires i teixidors que tanta prosperitat li donaren”. Vic, després de la decadència i l’abolició de l’organització gremial, i de la manca de força hidràulica per moure els seus telers, va ser al llarg d’unes quantes dècades, sols un centre de mercats i serveis.Només amb l’arribada del ferrocarril l’any 1875, s’inicià una tímida recuperació econòmica que, si bé no arribà mai a assolir la producció industrial de les ribes del Ter, s’anà recuperant sobretot per l’impuls creixent del ram de l’embotit iniciat per Pau Riera (en Pau muleta), a partir del 1852, al seu obrador de la placeta dels Màrtirs. Ben aviat va tenir com a seguidors nombrosos empresaris que, a finals del segle, aixecaren llurs fàbriques modernistes amb l’admiració dels vigatans: Casa Sendra, Can Robert; Fabrica Torra (l’actual edifici de la Farinera estrenat l’any 1898); Fàbrica Riera, a la carretera de Berga; Leo Marnet, al carrer de sant Segimon i Ca l’Abel, aixecada al costat del Torí, l’any 1917; tan sols per esmentar-ne algunes de les més emblemàtiques.

CAÑELLAS, Miquel S.

Rellotges, Història i Patrimoni (01-03-2022)

  • Catedral de Sant Pere - VIC: Campanes, campaners i tocs
  • VIC: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Rellotges, Història i Patrimoni (2022)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 67 Visitants: 67 Usuaris: 0