Sant Agustí - XàTIVA

El campanar de Sant Agustí de Xàtiva va caure, repentinament, cap a les deu hores del matí d'un 18 de gener de 1990, sense causar, afortunadament, cap desgràcia personal. L'edifici, que estava obert al culte, encara que de manera molt esporàdica, formava part de l'antic convent exclaustrat de Sant Agustí, que havia segut, entre altres coses Ajuntament i Jutjat de la ciutat.

El campanar comptava amb dues campanes, posteriors a la Guerra Civil, de les quals figuren més baix les dades. En el moment de la caiguda, les campanes, acostumades a rebre cops cada volta que sonen, es trencaren per la seua part més delicada, per les anses, de manera que es va conservar íntegra la copa, sense perdre la sonoritat, i la truja de fusta, amb un perfil molt característic de les campanes tradicionals de la ciutat, i que es pot trobar també en la campana mitjana de Sant Pere

Les campanes, actualment dipossitades en magatzems municipals, foren restaurades per la Cooperativa ManclÚs de València, de manera que les anses trencades foren substituïdes per uns trepans en la part alta del bronze, mantenint tots els elements de fusta i ferro auxiliars.

Hi ha un projecte de reconstrucció total, però de moment s'ha refet fins al nivell de les cobertes de l'antiga església, ara dedicada a Sala de Concerts, de titularitat municipal.

Francesc LLOP i BAYO
  • XÀTIVA: Campanes, campaners i tocs
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Inventari de campanes
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Intervencions
  • MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA): Inventari de rellotges
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © LLOP i BAYO, Francesc (2002)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 20-11-2017
    Convertir a PDF