El Campanar de Burriana
Sis segles d'història

per Josep Lluís Gil i Cabrera (Copyright Ó J.G.C.)
Llibret de Falla "LA PASSAETA" 1997 Falla Club 53

Peus de les fotografies

1.- Portada gòtica d'accés al Campanar des del carrer del Campanar. A partir de 1870-1872 quedà tapiada a l'interior de l'església formant part del mur tester; junt a l'accés a la capella de Comunió.

2.- Gàrgoles zoomòrfiques procedents de l'antic Campanar gòtic que havien estat reaprofitades en la reforma barroca del seu remat. Aquetes són les Úniques que suportaren la voladura de la torre, i des de 1945 custodien l'accés NW junt al jardí. Abans aquest portal devia de donar accés a una dependència municipal.

3.- "JHS : Berto [m]eu : Bataler ", Signatura del mestre pedrapiquer que bastí El Campanar de Burriana al segon terç del segle XIV. Baix de la signatura apareix l'emblema del seu ofici: un enformador.

4.- Escut situat a un carreu cantoner de l'inici del segon cos de la cara NW, es a dir, sobre l'actual potal d'accés que recau al jardí. Representa la més antiga iconografía de les armes municipals de Burriana. Es tracta d'una armeria parlant formada per les armes reials, el quatre pals vermells, voltats de quatre torres amb merlets, dues de les quals presenten portals d'accés, que és una forma abreujada de representar la vila.

5.- El Campanar gòtic de Burriana es bastí, per tal de prevenir noves incursions castellanes, després de les guerres de la Corona d'Aragó amb Castella, al segon terç del segle XIV, anomenades també dels reis Pere. La seua funció era complementar les antigues fortificacions musulmanes, de les quals la torre baluard, junt a la capçalera de l'església, n'és un testimoni.

o

5.- Torre baluard de la muralla musulmana de Burriana. Està situada junt a la sagristia major de l'Església del Salvador. El Campanar es bastí després de les guerres de la Corona d'Aragó amb la de Castella, com a complement de les antigues fortificacions de Burriana.

6.- Absis de l'església parroquial d'El Salvador abans de 1936, amb els finestrals gòtics tapiats o reduïts de grandària per la reforma barroca del segle XVII. El Campanar no solament tenia funció militar defensiva, sinó que servia per a les comunicacions civils i religioses: marcava la vida diària.

7.- Des del segle XIV la panoràmica urbana, que oferia Burriana, es caracteritzà per la silueta la torre de campanes, autèntica fortalesa que dominava la totalitat de la Plana i del mar, des dels Columbrets fins a Penyagolosa, des de les muntanyes de Cullera fins a Orpesa. Durant tres segles fou l'Única talaia important de la Plana. La visió de Burriana a principis del segle XX ens recorda quin era l'aspecte majestuós i dominant del nostre Campanar.

8.- A partir del segle XVIII a Burriana la silueta de la capella de la Comunió i del remat de la torreta del Crist Ratat amb l'espadanya del cimbalet entraren a competir l'espai que senyorejava el Campanar.

9.- La Burriana del segle XVIII visqué una força constructiva que ens deixà magnífics exemplars com l'antic Calvari i la Capella de Comunió, però al Campanar gòtic també li afectà parcialment, possiblement per tenir molt deteriorada la sala de campanes i el remat. Pensem que les obres es durien a terme entre 1762 i 1770, amb la consegüent modernització de la imatge del Campanar, d'acord amb el barroc acadèmic imperant a la Plana i a València. També s'aprofità per obrir finestres en l'escala de caragol que pujava lateralment per la cara Nord.

10.- El barroquisme acadèmic valencià, no solament es plasmà en els harmoniossos i bells volums de la Capella de la Comunió amb la seua mitja taronja de teules blaves, sinó que també modernitzà el vell campanar gòtic.

11.-.Vista del gegant Campanar que guaita vigilant per damunt les cases del Pla, sobre el que hui és jardí.

12.- Panoràmica de la ciutat presidida pel seu Campanar,.publicada a l'opuscle editat per l'Ajuntament de Burriana amb motiu de l'ordinació com a Bisbe d'Oviedo del burrianenc Juan Bta. Luís i Pérez, el 29 de juny de 1915.

13.- Vista del Campanar des del Sudest, on s'aprecia la cara cegada per passar l'escala d'accés a la terrassa.

14.- Vista del Campanar des de la plaça Major. La casa del campaner sobre la portada d'accés, substituí la Casa de la Vila, després de l'incendi d'aquesta en 1837 durant la primera guerra carlina. L'altra portada del Campanar, que formava una placeta entre aquest, l'església i la Capella de Comunió, quedà inaccessible en ser absorbida pel coneixement de la nau de l'església parroquial el 1870-72

15.- A partir de la segona meitat del segle XIX, el Campanar quedà embegut per una trama urbana de diferents edificis construïts sobre els solars de les antigues construccions municipals, que ara seran ocupades per serveis municipals o per altres institucions com sindicats, i jutjat.

16.- Abans de l'electrificació de les campanes en 1934, Maria Balaguer Torres era la campanera titular del nostre Campanar. Ací la veiem sobre el terrat de la casa del campaner. Havia heretat l'ofici dels seus pares, Antonio Balaguer Mallol i Pasquala Torres Almela. Fruit del seu matrimoni amb Ismael Roig Monserrat tingué un fill: Ismael Roig Balaguer, el qual a la mort de sa mare, el 1942, heretà l'ofici de campaner, i amb ell s'extinguí la saga en 1975, quan novament foren electrificades les campanes.

17.- El Campanar és símbol i representació de Burriana. No és, per tant, gens estrany trobar la rèplica del Campanar a les falles. Ací la veiem en una falla del barri de la vila de 1935, on es posava en solfa la decadència econòmica de Burriana en dependre del monocultiu dels cítrics, exposat a les gelades com la d'aqueix any, i criticava també, l'aberrant electrificació de les campanes... (Vegeu Burriana en sus fallas ( 1928 - 1936 ), tomo I, p.148-149)

18.- Durant els dies finals del setge a Burriana per l'exèrcit nacional, la ciutat estava quasi buida, tan sols els efectius de l'exèrcit republicà i voluntaris que la defenien. La gent s'havia refugiat a les alqueries o s'amagava pels tarongerars allà on podia. Altres se n'anaven davant davant cap a València. El dia 4 de juliol de 1938 els defensors de Burriana veient que res més no hi podien fer pactaren la rendició de la ciutat. A les 4 de la matinada del dia 5 de juliol, 32 caixes de dinamita esclataren estrepitóssament en tres detonacions consecutives. Segons després, una pluja de pedres assolava allò que havia sobreviscut els efectes de les armes i l'aviació. Semblava que el món s'acabava. L'endemà, l'espant es marcava en la cara dels que ho veien. L'exèrcit republicà, en retirada cap a Nules, havia volat el Campanar. Aspecte que oferien les restes dell Campanar i de l'església parroquial del Salvador el dia 6 de juliol.

19.- Dos dies després de la voladura del Campanar, s'inciava el desenrunament, per fer accessibles la plaça i el carrer Major. Al carrer Sant Jaume s'arreplegà la campana Nostre Senyor, l'Única que restava al nostre campanar abans de l'explosió.

20.- Vista de les runes del Campanar des del Sud. S'hi aprecia part de la primera sala interior. Els efectes de la voladura del Campanar afectaren no solament la torre sinó l'església del Salvador, la Capella de Comunió i tots els edificis que hi confrontaven.

21.- Vista interior de l'església del Salvador amb els sostres enfonsats a conseqüència de la voladura del Campanar.

22.- La calma i la impotència, retornava a Burriana. Ara era hora de començar de bellnou. A l'ombra de les acàcies del Pla els vells fan la xarradeta al mig dia. La vida continua...

23.- Programa de les festes de la Mare de Déu de la Misericòrdia editat per l'Ajuntmaent l'any 1941.

24.- Després de cobrir l'església del Salvador i reconstruir la capella de Comunió, l'obra del Campanar ja sobrepassa les teulades de l'església. L'Ajuntament i el jardí encara no hi eren.

25.- Gràcies a l'inestimable ajut de D. Juan Granell, per a conseguir ferro i cement portland, en aquells moments tan difícils, així com donatius. L'obra de reconstrucció del Campanar va anar fent camí. Ací es veu com es traçava l'emmarcament d'una nova segona esfera horària a la cara Sud-oest, per tal de donar servei als veïns del Pla. . D'altra banda en el criteri seguit per a reconstruir la cÚpula de la Capella de Comunió s'havia oviat el gran interés de les arquitectures figurades que emmarcaven les finestres del tambor, optant per repintar a sobre un falç emmarcament de carreus.

26.- Burriana ja te més de mig campanar. S'ha arribat a l'alçada de la sala de campanes.Fins ací la torre exteriorment es una rèplica exacta de l'antiga. A partir del nexe d'unió entre la zona gòtica i la barroca s'inicià un recreixement proporcional de 8 m.

27.- Mn. Elies Milian i D. Vicente Piqueres replantejant la Sala de Campanes del nou Campanar, sobre el projecte de l'arquitecte municipal D. Enrique Pecourt.

28.- Vista de la construcció de l'apitrador de la sala de campanes des del Sud.

29.- Vista de les obres del Campanar des d'una finestra de l'edifici de correus també en obres.

30.- Les obres de reconstrucció del Campanar van rematant-se. La sala de campanes s'acabava de cobrir en 1945.

31.- Vista panorámica de Burriana des de la zona del camí d'Artana a l'Oest. L'obra del Campanar havia coronat la sala de campanes.

32.- Darrera pedra del Campanar amb la inscripció: ULTIMA PIEDRA/ GRANELL PASCUAL/ 10 NOV 1945. Correspon a un remat piramidal situat sobre l'angle de les cares Nord-oest i Oest davant de l'accés a la terrassa on es fixava el pal de la bandera.

33.- Vista del Campanar abans de la guerra i acabant la reconstrucció. Les fotografies estan preses des del mateix lloc prenent com a punt de referència l'edifici del Casino Fruiter i el campanar de la Mercé.

34.- Enllestit el Campanar en novembre de 1945, era el moment de donar-li la veu; per a la qual cosa s'instal.laren les campanes que fins aleshores estaven ubicades a la torre del Crist Ratat, així com a una espadanya que s'afegí a aquest, a manera de contrafort, i eren: la Blaia, la Tiple i el Cimbalet major. Ací veiem els preparatius a peu de Campanar per a enlairar la Blaia.

35.- Preparatius per a enlairar la campana Nostre Senyor (1946)

36.- Moment en que el Sr. Piqueres deixa instal.lada en el Campanar la campana del Nostre Senyor (1946).

37.- Vista del Campanar des del Sud, el dia 17 de gener de 1946, festa de Sant Aantoni Abad, en que va caure sobre Burriana una fortíssima nevada que arribà fins als 50 cm d'alçada.

38.- Vista de la cara Sud-oest del Campanar abans que s'instal.lara la campana Rondana en 1954.

39.- En acabar la torre, es deixà la porta d'accés custodiada per les dues Úniques gàrgoles zoomòrfiques que sobrevisqueren la voladura del Campanar i provenien de l'antic remat del campanar gòtic.

PEUS DE LES il·lustracions i documents

1.- Alçats i plantes ideals d'El Campanar gòtic del Palau Municipal de Burriana. (Segons J.Gil i C. Martínez)

2.- Alçats ideals d'El Campanar en el segle XVIII. (Segons J.Gil i C. Martínez)

3.- Alçats i plantes d'El Campanar actual. (Segons Fco. Taverner i C. Martínez)

4.- Alçats i plantes del Fadrí de Castelló de la Plana, 1591-1604. (Segons Vte. Traver Tomás)

5.- Alçats i plantes d'El Miquelet de València, 1376-1424. (Segons R. Mª. Ximénez)

5b.- Alçats d'El Miquelet de València, 1376-1424. (Segons R. Moya)

6.- Alçats del campanar de Sant Mateu, 1/3 segle XV. (Segons A. Zaragozá)

7.- Vista ideal dels potents sistemes defensius de la vila medieval de Burriana en el segle XV i la sua relació amb el Campanar (Segons J. Gil i C. Martínez)

8.- Acta de l'estat en que estrobà les dependències parroquials, el rector d'El Salvador, el 7 de juliol de 1938, (A. H. P. B. Llibre de Defuncions , 1938)

9.-"¿QUIERE QUE SE ACABE EL CAMPANARIO?" Aquesta era la pregunta dirigida al cor dels "burrianenros" allà pels anys 1942-1943. Calia l'esforç de tots per a poder enllestir el Campanar. Si abans de la Guerra Civil l'economia tarongera estava en crisi total, augmentada per la gelada de 1935. Ara les coses estaven prou més negres, calia refer les cases, els tarongerars, i la vida...

10.- "Burriana, París i Londres", genial conjunció que recollia el cosmopolitisme de la nostra ciutat, enlairada internacionalment pels nostres comercians i la qualitat de la fruita daurada que oferien a les millors taules del món. Traver Calzada interpreta plàticament aquest crit d'orgull, en el magnífic gravat que representa les tres torres més emblemàtiques d'aquestes metròpolis.

11.- Des del Camí de la Santa Pau, antic camí reial i Caminàs, Amat Bellés ens mostra una de les plàtiques vistes de la ciutat de Burriana ara i ahuí. On els antics edificis monumentals han de competir amb les noves construccions, simbols de vigor i de vida de la nostra ciutat.

12.- Visió quasi onírica del nostre Campanar, a través dels pinzells de Vicent Forner

  • BORRIANA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © GIL i CABRERA, Josep Lluís (1997)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-11-2017
    Convertir a PDF