Ahir va ser soterrat Manolo Guallart que després de lluitar durant molt de temps contra la malaltia, va acabar faltant el passat 13 d'agost.
Si podem definir en una sola paraula a Manolo podria ser exhuberència. Manolo no tenia límits, no sols en treballar, no sols en parlar, sobre tot i especialment en compartir. Així com altres professionals de l'audiovisual, si t'envien alguna cosa, sempre és limitada i restringida, Manolo ho compartia tot.
Ja sabem que en qualsevol festa, en qualsevol acte de la ciutat de València, Manolo estava en primera fila, documentant. També en les campanes.
No era com altres que han pujat una sola vegada, i ja tenen prou. No, Manolo tornava i tornava, i després ens ho tornava. Moltes de les seues fotos, dels seus vídeos, de campanes, ja pengen en la web; en tenim més que algun dia esperem penjar. Però gracies a la seua generositat, sense límits, ho podem fer.
Gràcies, Manolo, descansa en pau!