Informe sobre el campanar de Sant Joan Baptista de Monòver

Amb motiu del II Congrés d'estudis del Vinalopó, el Gremi de Campaners Valencians va interpretar un concert de tocs tradicionals en les campanes de Sant Joan Baptista, el 24/03/2001.

Aprofitant la presència en el campanar, es van estudiar les campanes i les instal·lacions, que tenen l'estat de conservació que detallem a continuació. També proposem un conjunt d'actuacions per restaurar este interessant conjunt de campanes, de gran sonoritat.

Les campanes: estat actual

En el campanar de Sant Joan Baptista hi ha cinc campanes i unes matraques, disposades en dos nivells diferenciats. Cap de les campanes està dedicada al toc de les hores, i tampoc no hi ha un rellotge pÚblic, ubicat, com és sabut, en un campanar propi.

La planta superior

En la planta superior, de difícil accés, es troba una sola campaneta ubicada sobre dos bigues metàl·liques en el centre de la sala.

La "Xiquitica" (0)
És l'Única campana que conserva la instal·lació tradicional i es pot tocar manualment, encara que amb un enorme esforç, degut a la falta absoluta de conservació, des de més de trenta anys.

La sala de campanes

En la sala de campanes es troben les quatre majors, construïdes entre 1940 i 1971, i les quatre mecanitzades, amb la truja o contrapés metàl·lic, i amb les característiques que assenyalarem més avant.

Com la campana nÚm. 2 va caure al carrer, destrossant un automòbil que hi havia baix, s'ha considerat que cal evitar que la major seguisca voltejant, per la qual cosa està immobilitzada i sense motor. No obstant les quatre campanes estan per un estil, és a dir que podrien caure com la 2 o no fer-ho en molts anys. La mecanització, duta avant pels Roses, es caracteritza per unes estructures metàl·liques molt poc consistents, encara que molt aparents. Per altra banda, com són accessoris de metall, transmeten un so molt més agut i distorsionat.

Finalment, els motors instal·lats impedixen formalment el toc manual, i cal desconnectar-los, llevant les corretges, tasca gens fàcil. Cal dir, de manera positiva, que la caixa de contactors ubicada en la sala, té un commutador externe per desconnectar els mecanismes elèctrics de les campanes, cosa necessària però poc usual.

El conjunt de campanes és relativament important ja que són instruments prou grans, per a les mesures de campanar i les limitacions del moment de la seua construcció.

Les matraques
Ubicades en el centre, en la zona alta de la sala. De gran interés, possiblement antigues, tenen doble taula de ressonància, per augmentar la sonoritat. Utilitzades en la Setmana Santa, fa molts anys que estan en desÚs.
Crist Rei (1)
La campana menor, ubicada en la zona interior, darrere de la major, té, com les altres, motor continu i electromall a l'esquerra. El motor és per a voltejar la campana, de manera constant, sense variacions, i l'electromall, reposat fa poc de temps, és per als tocs a batallades. La campana és de 1963, 85 de diàmetre i uns 355 quilos de pes.
Santa Caterina (2)
De 94 cm de diàmetre i uns 480 quilos de pes, és la que va caure al carrer, xafant un automòbil, sense trencar-se. El motiu de la caiguda fou la debilitat del contrapés de ferro. El motor i l'electromall a l'esquerra.
Sant Joan Baptista (3)
De 108 cm de diàmetre i uns 729 quilos de pes, esta campana mitjana, ubicada junt a la gran i sobre la teulada del temple, faria de campana major, en molts pobles, pel seu tamany. Compta, com les altres, motor i electromall a l'esquerra.
Mare de Déu del Remei (4)
La campana grossa, de 124 cm de diàmetre i uns 1103 quilos és una peça important, pel seu tamany i sonoritat, limitada no obstant per un batall molt menut, i per estar immobilitzada per al vol. De fet, li han llevat les corretges del motor continu i han desmuntat el mateix motor, per la qual cosa toca només amb l'electromall. La fixació de la campana al mur, amb un gros cable d'acer, és una mesura preventiva segurament exagerada, ja que tota la instal·lació sembla en bon estat; no obstant és una solució prudent, tenint en compte el mal produït per la campana 2.

Propostes de restauració

La restauració del conjunt passa per una actuació en tres aspectes: canvi d'ubicació, canvi de contrapessos, canvi de motors i altres mecanismes. La finalitat de les actuacions és recuperar la sonoritat original, retrobar els tocs tradicionals i possibilitar els tocs manuals.

Canvi d'ubicació

La ubicació de les dues campanes majors és poc habitual, en angle recte: la gran a la plaça i la mitjana a la teulada de l'església. Probablement milloraria la sonoritat del conjunt intercanvianr les campanes 1 i 3, de manera que la campana gran seguira front a la plaça, la gran a la banda de darrere, la 2 on es troba actualment i la 1 damunt de la teulada.

Canvi de truges

Les quatre campanes de baix han de recuperar la truja o contrapés de fusta que manté la sonoritat original, i és molt més segura, seguint el model de la "Xiquitica", que té un perfil molt peculiar. L'Única truja de fusta existent s'ha de restaurar, canviant també, per a esta campana menor, les dues bigues de ferro per altres de fusta, per millorar la seua sonoritat i també les càrregues i les vibracions enviades als murs de la torre.

Les matraques han de ser restaurades, mantenint en el possible totes les peces originals. Per a este instrument sonor no pareix recomanable una mecanització, donat el seu escàs us al llarg de l'any (dos o tres dies).

Canvi de mecanismes

Cal posar uns motors d'impulsos que reproduïsquen el toc tradicional i permeten el toc manual, sense frenades brusques, i amb les variacions programades. Estos mecanismes permeten, sense desconnexió, el toc manual. La campana "Xiquitica" serà dotada exclusivament de motor d'impulsos, tot i mantenint el cigonyal, per poder tocar-la manualment des de la sala de campanes, mentre que les altres quatre tindran motor d'impulsos i electromall, ubicats com ara a la banda esquerra de cada campana.

Programació

Els nous mecanismes hauran de ser governats per un ordinador, i programats de manera a recuperar els tocs tradicionals de les campanes, com els d'oració tres voltes al dia, o el toc de la campana "Xiquitica" per a les misses de diari.

Colla de campaners

Serà recomanable, igualment, la creació d'una colla de campaners, per a recuperar els tocs manuals, donat que els mecanismes proposats han de ser considerats no com un substitut sinó com uns auxiliars dels campaners. L'existència d'una colla de campaners assegura no sols el toc de les campanes sinó el seu manteniment constant.

València, 26 de març de 2001
Francesc LLOP i BAYO
  • MONÒVER: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © LLOP i BAYO, Francesc (2001)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-11-2017
    Convertir a PDF