El campanar de Gràcia

Una torre emblemàtica que ha fet història


Un barri tant actiu i vital com l'antiga Vila de Gràcia a Barcelona no podria deixar de tenir un monument emblemàtic que ha fet història. Es tracta de la seva icònica Torre del Rellotge . Un torre monumental de 33 metres d'alçada, que conté al seu cimal un rellotge de quatre esferes capçat per un gabial de ferreria que sosté dues campanes. Una d’elles, la Marieta, la més gran i coneguda campana de les hores fou obrada pel mestre fonedor Isidre Pallarès. Conté una decoració amb un fris molt treballat en el que s’hi pot observar l’escut de Gràcia i els relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament. La maquinària del rellotge original va ser construïda pel rellotger d'origen suís, Albert Billeter un rellotger establert a Gràcia entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo. Relojes de vigilancia, telégrafos eléctricos y aparatos científicos" : un autèntic precursor dels rellotges astronòmics a Espanya.


La Torre del rellotge, al bell mig de l’antiga Plaça d’Orient , avui plaça de la Vila de Gràcia on hi ha el seu Ajuntament, és una torre que es configura com la més alta del districte, va ser construïda per un dels projectistes de l'Eixample barceloní, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias,entre els anys 1862 i 1864. Està classificada com a bé cultural d'interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona.

Tot i que està construïda majoritàriament amb carreus de pedra, es va emprar maó per a la construcció de les finestres que s’hi obren, les franges verticals que la decoren i els angles de l’estructura. La torre presenta una sòlida base quadrada de pedra, que es remata en cadascuna de les seves quatre cares amb els escuts de la vila de Gràcia, de Barcelona del Principat de Catalunya i de les armes de la reina Isabel II. Al pany de la base que afronta a l’edifici de l’ajuntament hi ha una font ,emmarcada per un gran arc, que presenta dues canelles esculpides amb forma de cara que expulsen l’aigua per la boca. A la banda superior de la font, emmarcada també per l’arc, s’hi troba una placa commemorativa que recorda l’any de la seva construcció (1864), els danys patits durant la sublevació popular de les quintes de 1870 i l’any de la seva restauració, el 1882.

La torre aixamfranada s’organitza en alçat en tres nivells clarament diferenciats, el primer del quals es desenvolupa directament a sobre del pòdium quadrat de la base i es remata amb una gran cornisa. Aquesta cornisa es troba decorada amb un fris amb dotze plaques esculpides que representen el zodíac i que constitueixen l’element més emblemàtic de l’edifici, ja que la converteix en l’única torre civil de la Vila de Gràcia; la resta entre elles -la de la parròquia- eren campanars d’església. El segon nivell de la torre –entre el fris zodiacal i les baranes del terrat- segueix en un parament lleument afuat amb franges llises d’obra de maó que s’allarguen fins el capdamunt de la torre. D’aquest punt, amb les mènsules que suporten el terrat arrenca el tercer nivell de la torre la sala de màquines del rellotge amb el seu balcó perimetral i el gabial de les campanes per corona.


Hem de dir que sota el nom de La Campana de Gràcia s’edità a partir de 1870 un setmanari satíric-polític que rebé aquest nom per la iniciativa de Valentí Almirall; federalista, advocat i escriptor, pare del catalanisme modern. L’esment del títol de la capçalera d’aquest periòdic recordava una crida a la resistència pels tocs de la campana de l’antiga Plaça d’Orient, durant la Revolta de les Quintes (1870), quan el municipi, amb els seus vilatans, es va oposar a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l’exèrcit, en ocasió de la primera guerra de Cuba. El general Eugenio Gaminde va ser l’encarregat d’imposar-se a la força, i va ser llavors quan els de Gràcia van ser cridats a la resistència pels tocs de la campana. Els militars la van disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar. La campana es va convertir en un símbol de resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns. Aquest sentiment es va fer encara més fort després de 1929, quan la pressió popular va fer restituir les campanes al seu lloc, després d’un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposició Universal a la plaça d’Espanya. Avui, com ahir, el seu rellotge segueix marcant pausadament els minuts mentre que la vella Marieta segueix sonant ferma, alegre i puntual tocant les hores per a tot el veïnat.


Dibuix de l'època al peu de la torre on es veu la revolta de la població per la crida dels soldats a "quintes"

CAÑELLAS, Miquel S.

Rellotges, Història i Patrimoni (06-04-2021)

  • Campanar de Gràcia - BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • BARCELONA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Rellotges, Història i Patrimoni (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 103 Visitants: 102 Usuaris: 1 - servidor