L'església de Sant Nicolau, construïda al mateix lloc que ocupava la derruïda capella de Sant Antoni, fou inaugurada el 24 d'octubre de 1563, fa 443 anys. Aquesta plaça va ésser el cementiri municipal fins l'any 1834. En aquest any va construir-se l'actual. La campana Josefa, Montserrat i Narcisa va ser col·locada i beneïda l'any 1949. L'Antònia i la Maria Àngela, l'any 1941.
Una de les peces arquitectòniques més curioses i interessants de l'església de Malgrat és el campanar. L'estructura bàsica segueix una tendència classicista que consisteix a donar al primer pis del campanar una estructura quadrada, que canvia a octogonal quan passa al segon, i a aquest darrer li continua una tercera prolongació. Així, resulten tres cossos que a mesura que s'enlairen es fan més estrets, el que dóna una sensació de més alçada i esveltesa. Tant en el segon com en el tercer cos hi figuren un total de tres finestrals (un per cada cara) amb arcs de mig punt.
Les mides dels finestrons del campanar són:
Quins resultats aconsegueixen aquestes formes?
La puresa de línia, tant en la forma quadrada com l'octogonal, aporta una serietat i alçament segur del campanar. L'homogeneïtat de tot el seu fet remarca l'ideal compacte i robust del neoclassicisme. Aquest caire serè, immòbil, vol ser apaivagat amb el pas a la forma octogonal que ajuda a augmentar la diferenciació entre el que és la façana i el que és el campanar. Si tot ell fos una prolongació de la forma quadrada de la base es veuria molt reduïda la idea d'aconseguir la màxima alçada. Hi resalta una cornisa que reforça la base octogonal. El tercer pis no hi és present, a causa segurament, d'un problema econòmic. Fent una reconstrucció imaginària, amb un possible marge d'error gran, podem constatar el canvi d'imatge que es produiria si aquest pis tercer existís, amb els corresponents arcs ogivals.
Entre 1783 i 1802 s'inicia una etapa important d'engrandiment del campanar juntament amb altres reformes a la façana i interior. El material utilitzat segueix sent una pedra picada o “pedra de Girona”, que els carreters del poble duien dels seus viatges a aquella ciutat. Algunes d'aquestes pedres treballades es varen quedar durant molts d'anys a l'exterior de l'església ja que els habitants del poble es veieren incapaços de costejar les despeses de reconstrucció: eren molts els delmes i impostos a pagar, la qual cosa es veié agreujada per les despeses que suposava l'esclat de la guerra contra el Francès.
Aquesta és la causa que explica la imatge d'un campanar curt i amb un acabament forçós en forma de casquet:
“L'engrandiment del campanar i ses pedres angulars revelen la mateixa data de la fatxada de l'Iglesia. No's completà la seva construcció, arribant-se solament a cobrir les campanes amb tot i tenir les pedres treballades per assolir la seva totalitat. S'arreconaren a l'exterior de l'iglesia i allà permaneixen encara les que no han desaparegut, esperant una veu generosa que'ls hi digui: “Prou n'hi ha de jeure,amunt a vostre destí”.
El cloquer conté quatre campanes de molt bon sò.
La primera,o grossa, porta la data de 1816, essent son padrí el magnífic Sr. Mercader.
La segona és del mateix any. El fundidor d'ambdúes fou Antòn Raurell, de Vich.
La tercera i quarta són de l'any 1795, tenint per fundidor a Damià Ventura. Segons contaven els vells, totes foren foses a l'aire lliure i els habitants tiraven a la fosa peces d'or i de plata”.
(Extret de PARADEDA I ROBERT, Mn. Fèlix. La vila de Malgrat i sos contorns. Apuntaments històrics. Blanes: Roig Impressor, 1915. Pàgs. 67-80).
Encara avui alguna gent grant del poble recorda l'existència d'aquelles pedres que en un principi estavan destinades al campanar , però que finalment no acompliren aquesta funció i es passaren anys i anys esperant inútilment al darrere del temple, al costat de la paret de la sagristia.
Podem afirmar que la forma actual del campanar no és la que inicialment es volgué, sinó que causes purament econòmiques motivaren la interrupció del seu engrandiment i, per tant, negaren el caire de majestuositat que tot campanar acostuma a acomplir en el conjunt estructural de les esglésies, retallant-li alçada i obligant l'acabament forçat i gens estètic.
Resumint, el campanar de Malgrat es caracteritza per una simplicitat de forma i manca d'elements decoratius. D'estructura massissa i gran seriositat, és tot un exemplar de classicisme interromput pels curiosos arcs ogivals d'herència gòtica.
(Extret d'un treball realitzat per Lluïsa Forroll Garci i Fina Robles Ponsa. 1986).
Felicitació de Nadal del campaner Sr. Arau. Entre els tocs característics del campaner hi havia el de “la mitjana” que es feia a les dues de la matinada i que era l'avís als pagesos per donar el menjar als cavalls.
En previsió de tempesta, el campaner ”tocava a mal temps”, ja que hi havia la creença que amb aquest repic la tempesta no arribaria.
Actualment el campanar toca els quarts i les hores de manera mecànica i programada. També, en ocasions especials (Festa Major, casaments ... ), Mn. Enric fa sonar els repics corresponents.
CEIP Mare de déu de montserrat
Adreça: c/ Escoles, 10
Localitat: Malgrat de Mar
Telèfon: 93.765.44.44
e-mail: a8019873@xtec.net
web: http://www.xtec.net/centres/a8019873/
Nivell: 4t.
Responsable: M. Roser Passols
 |
||
© Ceip Mare de Déu de Montserrat - Malgrat de Mar (2006) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 24-04-2024 |
||