Més merlets - Autor: ESPINÓS i QUERO, Antoni
Més merlets - Autor: ESPINÓS i QUERO, Antoni
La sorpresa i la disconformitat d'alguns ciutadans davant la sobtada coronació amb merlets del cim del campanar de Xàbia, va moure la sensiblitat del polítics els quals organitzaren un encontre entre el senyor arquitecte responsable del projecte de restauració de l'església i, com no, del Consell Local de Cultura. Les explicasions del senyor arquitecte, amples i justificatives de la necessària actuació restauradora, totes elles dins dels cànons generals estètics i arquitectònics, però discutibles en relació a questions concretes, sembla que convenceren a bona part del Consell de Cultura Local, però no agradaren gens al alguns ciutadans.
És sorprenent que el senyor arquitecte justifique la col·locació dels famosos merlets simplement per l'existència de senyals. Senyals que no aportà en imatges. Al igual que haurà aportat -suposem- al projecte tècnic nombrosa informació gràfica justificativa solament de monuments enmerletats -altre tant podriem aportar nosaltres dels exents de merlets-, será interessant observar les imatges aportades -com deu ser en tot projecte seriós- per a justificar l'existència històrica de merlets al campanar.
És de suposar que l'equip redactor -arquitectes, arqueòlegs, documentalistes, historiadors, etc.- examinara previament la superficie de la balconada de remat del campanar, i observara les famoses senyals. Senyals dels tensors que van apuntalar l'ast per a la bandera nacional, intent fallit de l'any 1939, segons Vicent de Gràcia, perquè a la fi no era visible des de les places. Senyals-i ben visibles- de la subjecció de la càbria que va pujar les campanes l'any 1946. Senyals dels quatre altaveus i el cablejat corresponent, clavats per don Mariano Peris Sabater durant els anys 50, destrossats pel temporal de 1957 i reposats -solament tres- dos anys després. I, finalment, segons el senyor arquitecte, i l'equip redactor, les senyals que diuen clarament distintes dels antics merlets. Esperem que les evidències gràfiques, ens les mostren clarament.
Per altra part sap també el senyor arquitecte, i l'equip redactor, que un mur amb merlets té sempre l'alçada suficient de protecció del defensor en una ronda perimetral. L'existència de merlets clavats sobre una simple balconada de remat tan baixeta al cim de la torre de guaita, és simplement, inexplicable i menys pot justificar a posteriori els plantejaments de «funcionalidad y mantenimiento» que pregona. El resultat és feixuc, extrany, anacrònic i perillós.
Al marge de les dissortades circumstàncies que ens han portat a la situació actual de domini eclesiàstic, res tenim en contra d'una restauració necessària. Cal respetar els criteris particulars, que no compartim, del senyor arquitecte, i l'equip redactor, i per això critiquem, però no acceptem ni en broma, que ens diga als xabiencs que «la parroquia le está haciendo un gran regalo al municipio y con el tiempo sabrá valorarlo». Regal, el que ha rebut ell, i l'equip redactor, per l'adjudicació del projecte de part dels lladres eclesiástics que ens robaren als xabiencs aquest bé municipal. La gran empresa eclesiàstica ignora, entre altres manaments, el séptim i el décim. El temps i la força de la raó donarà a l'església el que li pertoca i als ciutadans el que els pertany.
 |
||
© Levante - El Mercantil Valenciano (2020) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 25-04-2024 |
||