Olot torna a sentir tocar campanes

El campanar de la parròquia de Sant Esteve va tornar a vibrar la recent diada del seu patró, quan el director de l'Escola Municipal de Música, Xavier Pallàs, va fer sonar de nou les grans peces de metall amb tocs que ha recuperat, refet i en alguns casos millorat, durant els últims deu anys


Xavier Pallàs preparant el batall d'una de les campanes que va fer sonar la diada de Sant Esteve

El director de l'Escola Municipal de Música d'Olot, Xavier Pallàs, després de deu anys d'estudiar les campanes i els seus tocs, ha recuperat, refet i, en alguns casos, millorat els tocs de les que hi ha a la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Fa poc, va tenir la idea de tornar els tocs de campana manuals a l'església parroquial d'Olot. El dia escollit per fer l'estrena dels tocs de festa va ser el 26 de desembre, dia del patró de la parròquia. Les finalitats de recuperar una feina perduda per la mecanització, transmetre la sensibilitat d'un artista i demanar fons per a la restauració de la façana.

Com ones sonores impulsores dels objectius de Pallàs, les campanades de festa es van escampar per Olot com cinquanta anys enrere. Primer el toc de presentació per avisar i després els repics tan sonors i tan clars que van sacsejar els esperits dels olotins i olotines com ja no recordaven. Era el dia de Sant Esteve del 2019, Xavier Pallàs Mariani, de 39 anys i director de l'Escola Municipal de Música d'Olot, no veia el cel cru, amb més gris que blau, que es retallava en els finestrals, ni sentia el fred que humitejava les teulades d'Olot. Assegut a la cadira amb els peus als pedals, movia dues cordes verticals. Amb els braços en creu, estirava dues cordes més. Les cordes feien colpejar els batalls en el bronze de les campanes de manera que les batallades ressonaven de manera insuportable en el campanar. Pallàs tenia el cap cot i la mirada fixada a les notes musicals. El bronze colpejat en el buit retrunyia a l'interior del campanar i causava un brogit de tortura medieval. Tot el poder de les campanes estava a l'interior d'aquella habitació oberta a l'aire i alçada per damunt de la ciutat. Pallàs no donava senyals de sentir el soroll ni el fred. Estava concentrat en cos i ànima a moure el gran instrument que escampava les campanades que ressonaven per tota la ciutat i feien enlairar el cap dels vianants que oblidaven el fred i cercaven amb la mirada la torre del campanar. Els olotins tornaven a sentir bategar el cor al ritme del toc de festa que marcaven les campanes.

Xavier Pallàs tocava les campanes per cridar l'atenció dels olotins pel fet de ser la diada de Sant Esteve i també per recordar que aquest 2020 començaran les obres de restauració de la façana del temple parroquial d'Olot, denominat Sant Esteve, i fan falta ajuts. Era com si el temple cridés els veïns per recordar que el seu escalf centenari a generacions de veïns i veïnes necessita una reforma per continuar abrigant els olotins en els segles venidors.

Pallàs podia tocar com el millor dels campaners perquè les campanes i la seva funció social són, des de fa una dècada, una de les més grans il·lusions de la seva vida. Fa uns deu anys va començar un inventari de totes les campanes de la Garrotxa. Va recórrer les esglésies i les ermites i va parlar amb els vells campaners dels pobles. Un dels campaners va ser Llorenç Llongarriu, de Joanetes. «Per tocar s'asseia en una cadira normal i es lligava les cordes als peus», va recordar Pallàs. Llongarriu conservava el toc de festa de l'església de Sant Romà de Joanetes, que li havia ensenyat el seu pare, i el va traspassar a Pallàs, que desconeix la totalitat de les notes del toc de festa de Sant Esteve d'Olot, «perquè els llibres antics posen que s'ha de fer el toc de festa segons la manera acostumada i no expliquen més». Sobre la base del toc de festa de Joanetes i del que ha pogut recuperar del toc d'Olot, Pallàs va crear el tritlleig de les festes d'Olot que va sonar per primera vegada en la diada de Sant Esteve.

L'origen de la tocada de campanes del dia de Sant Esteve va començar quan la comissió d'amics de les esglésies de Sant Esteve i del Tura li van demanar una idea per conscienciar els olotins de la necessitat de contribuir a la restauració de la façana de Sant Esteve. Ell els va plantejar la recuperació dels tocs manuals en les campanes de Sant Esteve i fer-ne senyal de la crida a la col·laboració. Quan la comissió li va donar confiança, amb les seves pròpies mans va fer una cadira com les que havia vist als campanars de la Vall d'Aran i la va pujar al campanar de Sant Esteve i va començar a tocar el toc festa de la ciutat d'Olot.

El passat dia 26 de desembre escampava el se­nyal i el fet que ell havia estat l'escollit per recordar que durant molt de temps els olotins s'havien mogut o havien estat quiets i amagats segons els havien marcat les batallades del campaner, una figura que va desaparèixer quan van mecanitzar el campanar a finals dels anys seixanta o primers dels setanta. L'últim campaner va ser Candi Mas (1909-1976).

El campaner i la seva família vivien en un pis que feia la funció de vestíbul dels 155 esgraons que pugen fins a dalt del campanar. En un replà de les escales que porten fins al pis hi ha una finestra coneguda amb el nom de Judes, des de la qual es domina l'altar i els bancs de la part del davant de l'església. El pis és auster, encara amb el paper amb el qual van vestir les parets els seus últims habitants. El campaner de Sant Esteve tenia dedicació professional dins de l'església perquè a més de tocar les campanes feia feines de sagristà. En canvi, en els pobles els campaners alternaven l'ofici de les campanes amb les feines del camp.

Visita al campanar

En la pujada al campanar el primer que vàrem trobar, en una visita feta amb Xavier Pallàs, va ser una habitació al costat de la porta, on hi ha una inscripció feta amb llapis que havia servit al campaner per recordar els tocs. Diu: «Home, dona -sota- combregar petit 20 batallades a la grossa i 8 a la mitjana, combregar mitjà 30 batallades a la grossa i 16 a la mitjana, combregar gros 50 batallades a la grossa i 24 a la mitjana». A sota del recordatori, hi ha el dibuix del perfil d'un home, una signatura i la data 1919. Al sostre i a terra, hi ha els forats quadrats amb els rodets a través dels quals passaven les cordes. En un cantó pengen els contrapesos de pedra, plom i ferro del rellotge. Una de les feines del campaner era remuntar-los cada un o dos dies per donar corda al rellotge mecànic. Segons Pallàs, la feina del campaner no era solament tocar campanes, sinó que havia de donar corda al rellotge, canviar l'aigua beneïda de les piques i posar oli a les llànties, per això al pis del campaner hi ha una espiera que serveix per controlar el bon funcionament de la làmpada del Santíssim (Antoni Garrido, La Comarca d'Olot, 1980).

Dalt del sostre i a terra, hi ha els forats quadrats per on a través de rodets passaven les cordes que des d'aquella habitació estirava el campaner. Més amunt hi ha un altre replà amb la inscripció d'una restauració. La data és el març del 1902, els paletes eren Joan Fageda (àlies Compàs) i Esteve Picart (àlies Blay), la indicació és «el tirant s'ha de treure pel cim» i està signat amb el nom de reverend doctor Esteve Ferrer. Esteve Ferrer (1851-1922) va ser rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot durant 40 anys. En aquest temps va fer moltes obres de millora per consolidar l'església malmesa en les ­guerres carlines.

Abans d'arribar al campanar, hi ha un balcó. Es tracta del balcó dels espants, perquè està situat en lleugera pendent cap avall i encara manté el mecanisme pel qual quan hom s'hi recolza la barana es mou endavant com si caigués. El nom diu molt però també ha transcendit que havia servit com a efecte dels especialistes en sermons, els quals en alguns moments àlgids de la prèdica es podien tirar endavant de manera que semblaven precipitar-se damunt dels oients aplegats a l'actual plaça rector Esteve Ferrer.

Més amunt hi ha un altre compartiment, que acull el maquinari de rodes dentades i molles que feia moure les broques, en un racó hi ha els jous i els batalls de les campanes antigues. Segons Pallàs, quan van electrificar el sistema van canviar els batalls. Explica que el sistema manual permetia fer voltar les campanes fins deixar-les boca amunt. D'aquest brandar en deien asseure les campanes. En canvi, el sistema elèctric proporciona un brandar conegut com a lancée, que no permet voltar les campanes. Pallàs va explicar que és un sistema amb orígens al nord d'Europa que s'ha escampat per tot el continent. Arribat a Catalunya a través dels monjos de Montserrat, el lancée permet uns repics molt clars i nets, però no permet asseure les campanes.

Dalt del campanar i abans de seure a la cadira del campaner, Pallàs va recordar que va recórrer 180 campanars i va fer inventari de 213 campanes per poder escriure el llibre Campanes i campanars de la Garrotxa. Després, va explicar el que sap de les penjades al campanar de Sant Esteve. «La més gran, amb un diàmetre de 120 centímetres i feta el 1600, és la coneguda com a Campana del Tro», va explicar. La denominació era perquè quan veien que una tempesta s'aproximava, la feien brandar per allunyar-la. «Creien que les tempestes les provocava el diable i que amb els tocs les podien allunyar», va assenyalar. Si no aconseguien aturar la tempesta, deixaven la campana de cap per avall. Van fer servir les campanades per allunyar les tempestes fins als anys cinquanta del segle XX. Fins i tot, va haver-hi gent que va intentar donar explicació dels efectes de les campanes en les tempestes a través de les vibracions però no n'hi van trobar.

La Campana del Tro està decorada amb l'escut d'Olot i el de Catalunya, a més de les figures de la Mare de Déu, sant Esteve, l'Ecce Homo i la Creu. L'origen d'aquesta campana està en una tempesta que va tenir lloc el 4 d'octubre de 1598. Quan el campaner tocava a tempesta, el rellotge de l'església es va posar a tocar i va accionar el martell de gravetat. Colpejada per dos cantons, la campana es va trencar. Llavors van fer-ne una de nova que és la que ara dona les hores del campanar de Sant Esteve.

La que toca els quarts, la més antiga del campanar, és de principis del segle XIV. D'aquest mateix segle, també n'hi ha una que prové del Palau Arquebisbal de Narbona, d'on va ser treta durant la Revolució Francesa i venuda en una subhasta a Perpinyà als obrers de l'església de Santa Maria del Tura d'Olot. La campana va restar en un dels campanars de l'església del Tura fins que en va ser treta per la ­Guerra Civil. Durant el conflicte va ser enterrada al claustre del convent del Carme per dos paletes. Després de la guerra, la van desenterrar i la van col·locar al campanar de Sant Esteve d'Olot juntament amb una altra del santuari del Tura feta el 1820 al taller d'Esteve Puig de Girona, també conegut com a can Pallés. Està decorada amb una inscripció dedicada a la verge i per les efígies de la Mare de Déu, de sant Esteve, de sant Narcís i el Calvari. La més petita del campanar és feta el 1883 a la Foneria Barberí d'Olot, està decorada amb sanefes i garlandes i per l'efígie de la Immaculada i una creu de calvari. Per últim hi ha la més jove, feta el 1943. Totes les campanes van ser penjades després del 1939. A Sant Esteve, el 1936 hi havia quatre campanes litúrgiques, una sense la data inscrita i les altres datades els anys 1691, 1792 i 1851. Totes van ser foses per fer bales durant la Guerra Civil.

Pallàs va explicar que en temps antics feien les campanes al peu del campanar. Primer feien el motlle de la part interior de la campana amb maons coberts d'argila ordenats a partir d'un eix central de fusta. Seguidament feien un segon motlle amb la forma de la campana al qual li col·locaven sanefes, les dates, les creus, les imatges dels sants o els escuts de llinatge fets amb cera. Finalment ho recobrien amb un tercer motlle d'argila. Quan estava ben sec, destruïen el segon motlle i així quedava l'espai buit que s'ompliria amb el bronze fos. Abans d'abocar el metall, els motlles s'enterraven en un fossat al costat del qual s'hi construïa el forn. Quan el metall arribava als 1.100 graus el deixaven escolar a través d'un canal fins a dins del motlle. Un cop el metall s'havia solidificat, treien el motlle per parts i feien els últims retocs a la campana. Quan estaven acabades, les batejaven, les inscrivien al registre de baptismes i les penjaven. A partir del segle XIX les campanes es van començar a fer a les foneries.

Els tocs de les campanes

Olot és una localitat amb moltes campanes perquè, entre altres coses, havia tingut una important comunitat de religiosos. Està documentat que, en els inicis del segle XIX, només a la parròquia de Sant Esteve hi havia 20 capellans. Entre els capellans de Sant Esteve, els frares del Carme, els Caputxins i les monges no faltava gent per ordenar la vida dels olotins. Per avisar de l'ordre hi havia els tocs de les campanes. Segons un llibre de costums del 1828 transcrit per Xavier Pallàs, hi havia tocs religiosos diaris, tocs litúrgics de les hores canòniques, tocs solemnes o de festa, tocs de prèdica i doctrina, de processons, de matrimoni i altres. Quan algú estava prou malalt per no poder anar a missa a combregar, els capellans s'hi desplaçaven acompanyats de la creu processional i d'un escolà que feia sonar una campaneta. Alhora, les campanes de l'església anunciaven si el malalt era home o dona i si tenia possibles per pagar set, nou, dotze o quinze capellans que s'anunciaven amb el ­mateix nombre de batallades. També hi havia els tocs per a assenyalar l'extremunció, els funerals i els enter­­­raments. De la mateixa manera que anunciaven la mort, donaven coneixement de la vida. Els batejos es feien tritllejant les campanes petites amb un ritme ràpid que transmetia una alegria que es veuria augmentada amb l'escampada de xavalla i anissos entre la mainada.

El matrimoni també es feia amb repics alegres ­similars als tocs de festa. La núvia arribava a l'església mentre les campanes tritllejaven festa. Hi havia ­festes de primer, segon i tercer ordre. Les de primer ordre eren tan importants que tocaven les vigílies. En aquestes diades es tocaven les matines i la prima, que si el dia era molt principal anava acompanyada del Te Deum. A vegades, les campanes alteraven la gent. Era quan tocaven a foc. Llavors la crida era perquè hi havia foc i es necessitava gent per apagar-lo.

Un dels tocs més sacsejadors era el toc a sometent. Volia dir que hi havia lladres o que s'havia comès algun crim i que es necessitava la gent del sometent. El sometent era una organització d'origen medieval que tenia la funció d'aplegar homes armats en un lloc determinat, solia ser l'església o la casa d'un dels membres amb graduació. Aquests homes es posaven sota les ordres d'un superior professional o de la dels càrrecs que tenia el sometent. Un cop estaven organitzats servien per perseguir els autors d'algun delicte i també havien servit en conflictes bèl·lics. Quan els d'un poble sentien el toc de sometent d'un altre poble, per les vibracions marcades per l'estat d'ànim del campaner, sabien si era un lladre de gallines o una cosa forta. En l'últim cas, cada poble es posava a tocar a sometent i l'alarma es generalitzava per tot el territori. En poca estona, hi havia molta gent mobilitzada.

La funció de les campanes anava més lluny que la d'avisar dels deures religiosos, regulava la vida des d'una visió ordenada. És a dir, els nois del poble no ­podien entrar al campanar i tocar les campanes perquè estaven contents o tristos. Les campanes recordaven el que calia fer en tots els moments de la vida i tenien la funció de protegir la comunitat amb els seus ­avisos i les seves crides a la unió de forces. ­As­se­nyalaven l'alegria i la tristesa, per això l'ofici de cam­paner requeria uns mínims de sensibilitat. Potser per això la persona que ha començat la recuperació de la ­figura del campaner i la vol convertir en una consideració d'importància social és un músic; un violinista.

VALERI, Xavier

Diari de Girona (17-01-2020)

  • OLOT: Campanes, campaners i tocs
  • PALLÀS, XAVIER (OLOT) : Tocs i altres activitats
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Diari de Girona (2020)
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 04-04-2020
    Convertir a PDF