Els tocs de campanes d'Algemesí: un patrimoni excepcional

Sovint ens demanem com és que Algemesí ha sabut conservar tant de patrimoni tradicional, sense deixar de ser una ciutat moderna i en continu progrés. I és que no hi ha contradicció.

És de veres que fa quaranta o cinquanta anys el progrés, mal entès, anava associat a l'abandonament de totes les tradicions. De manera perversa ens asseguraven que per a ser moderns cal oblidar les coses antigues. I molta gent s'ho va creure. No oblidem que en algun moment dels anys 60-70 les festes estigueren si més no a punt de desaparèixer, al menys de reduir-se al mínim. També les campanes, sobre tot quan les van electrificar de mala manera per què ningú vol tocar-les. Tampoc era de veres. Al menys, cada any, el repic de la Xirivia sonava, com es podia, anunciant la Vespra de la Festa. I si, les campanes voltejaven, sempre igual, sense variació ni compàs, recordant, de manera cada volta més simplificada, el Retorn.

Ara pareix que ja no té gràcia parlar que els tocs de campanes s'han recuperat, que no sols formen part necessària de la festa sinó que fins i tot estan incloses en la declaració del Bé Immaterial, tant en la declaració valenciana com en la UNESCO. Si, les campanes també, com les danses, les processons, tot en torn a la Mare de Déu, formen part inseparable del monument intangible.

Però el seu origen no deixa de ser antic, molt més del que pensem. Així, en la Consueta de Theodosio HERRERA, un sacerdot de la Catedral de València que la remata en 1605, parla del Repique, com toc antic, amb una estructura semblant a la Xirivia, i que encara es segueix tocant en la Seu. És el toc que acompanya les festes menors, però que també sona després de vespres, durant el Te Deum. Com segurament passava en els seus orígens a Algemesí.

La Consueta parla també del Retorno, que es tocava durant tota la nit, tant la vespra de Nadal, com de la Mare de Déu d'Agost combinant repics primer i vol de campanes. No és improbable, tampoc, que la Xirivia fora l'anunci del Retorn, l'inici de la nit en vetla, esperant la festa de la Mare de Déu.

En qualsevol cas la paraula Retorn, tant utilitzada a HERRERA com a Algemesí, crec que va associada més bé a una imatge poètica, més que a una idea de tornada. El retorn, en español és el estribillo és a dir una part que es repeteix al llarg d'un text. Possiblement, entre silencis, les campanes voltejades marquen eixa part repetida, que remarca la importància de la festivitat.

No oblidem que tradicionalment – i per a nosaltres, encara – les festes comencen a mig dia i no a mitja nit, una forma temporal difícilment mesurable, sense rellotges. Amb el toc de mig dia comença la festa, reforçada, per les campanes d'Algemesí amb la Xirivia i el Retorn.

LLOP i BAYO, Francesc

Festa Patrimonial Algemesí (04-08-2016)

  • ALGEMESÍ: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS D'ALGEMESÍ (ALGEMESÍ) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Festa Patrimonial Algemesí (2016)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 22-09-2019
    Convertir a PDF