Notes sobre la conservació del conjunt de campanes del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Cullera
El conjunt de campanes del Santuari de la Mare de Déu del Castell va ser intervingut entre l’any 2009 i 2010. Les cinc campanes varen recuperar les truges de fusta i es varen electrificar de nou, amb motors d’impulsos i nous electromartells per als repics.
Han estat diverses les ocasions en que els Campaners de la Catedral de València hem pujat a la cambra de les campanes per fer-les sonar manualment, en quasi totes les ocasions per acompanyar el moment de la “Baixà” de la imatge de la Mare de Déu el dissabte següent a la Pasqua.
No és gens complicat de tocar aquest conjunt de campanes de forma manual, degut a l’amplitud de l’espai de la sala de campanes i a l’altura a la que estan situades. Malgrat això si observem certes dificultats com són:
- La campana més menuda no està dotada de ballesta per al seu vol manual, i degut a que està situada prou alta, damunt del segon tiple, és impossible fer-ho sense corda. I amb corda, no hi ha forma si no és nugant-la als ferratges, sent molt inadequat fer-ho així.
- Dos o tres campanes estan deficientment contrapesades, és a dir, els jous de fusta no tenen el suficient pes per contrapesar correctament el conjunt i que les campanes puguen voltejar sense complicacions. A més de que cap d’elles consta de ballesta per al vol manual.
- Els batalls no compten amb un forat útil per enganxar els ganxos de les cordes, per repicar les campanes. El forat actual al peçonet és insuficient, fent impossible la utilització de ganxos i cordes que fàcilment puguen ficar-se i llevar-se per combinar el repic i el volteig.
Enguany hem tornat a tocar de forma manual estes campanes. I hem comprovat també que l’estat de conservació d’alguns elements es deficitari.
- La roda per al volteig elèctric de la campana mitjana, la Maria Assumpta, està desplaçada, fent que la cadena es “munte” als bordes de la roda quan esta volteja. La banda que està adherida al perímetre de la roda es troba solta per diversos punts també. A més, es troba massa separada de la paret, ja que el braç de fusta no és lo suficientment llarg, deixant un tros de l’eix a la intempèrie.
- A l’electromartell de la campana gran, la Sagrat Cor, li ha caigut la bola que colpeja la campana per fer-la sonar, sent impossible fer-la tornar al seu lloc i posant la campana en perill de trencament, ja que la bola colpeja el llavi de la campana, punt molt sensible.
- Els cables de seguretat del batall de la campana gran, la Sagrat Cor, estan solts, i colpegen l'interior de la campana quan esta volteja. Els perns que subjecten els cables piquen l'interior de la copa de bronze, danyant-la, al mateix temps que el batall colpeja durant el vol.
Esperem que aquestes deficiències es solucionen el més ràpid possible per garantir la seguretat del conjunt i no lamentar danys majors a les campanes, als seus automatismes i als campaners que tan gustosament les fan sonar de forma manual en ocasions.
MARTÍNEZ ROIG, Eliseo
(06-05-2019)Santuari de Nostra Senyora de l'Encarnació - Mare de Déu del Castell de Cullera - CULLERA: Campanes, campaners i tocsCULLERA: Campanes, campaners i tocsMARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Investigador, escriptor, compositorMARTÍNEZ ROIG, ELISEU (PAIPORTA) : Tocs i altres activitatsConservació, manteniment: Bibliografia
Tornar cap enrere
Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
Convertir a PDF