Decàleg de les campanes

Elaborat pel I Congrés Internacional de Campaners de Catedrals d'Europa

Del 13 al 15 de desembre de 1991 va tindre lloc a Segorbe (Comunitat Valenciana) el I Congrés Internacional de Campaners de Catedrals d'Europa, amb motiu del II Centenari de l'inici de les obres de renovació de la Catedral de Segorbe. El Congrés, al qual van assistir prop d'un centenar d'especialistes i campaners de cinc països europeus, ha publicat recentment les seues actes, editades conjuntament per la "Fundació BANCAIXA Segorbe" i el GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS.

En la trobada es va elaborar el següent decàleg:


Les campanes, les seues instal·lacions i els seus tocs, són una part important del nostre Patrimoni que es troba en greu perill davant l'abandó de les torres, l'electrificació incontrolada i la desaparició dels tocs tradicionals.

El I Congrés Internacional de Campaners de Catedrals d'Europa, reunit a Segorbe, sensibilitzat davant aqueixa possible pèrdua de la més antiga música viva, vol manifestar:

  1. La campana no es limita a la copa de bronze, sinó que la seua instal·lació (jous i capçals de fusta, ubicació en cert lloc de la torre) és part consubstancial i del mateix interés històric, sonor i cultural.
  2. Els tocs són part indissoluble de les campanes i de la seua instal·lació, i també són un Bé patrimonial. Hauran de conservar-se, protegir-se i divulgar-se les maneres de tocar, emparant als campaners tradicionals.
  3. Els conjunts tradicionals de campanes hauran de ser considerats com un fet patrimonial i tractats i restaurats amb el mateix respecte que qualsevol obra d'art.
  4. Es potenciarà el toc manual, limitant les electrificacions al mínim necessari (tocs diaris, tocs de difunts). Les motoritzacions de les torres tradicionals hauran de realitzar-se amb les següents condicions: manteniment integral de la instal·lació antiga (batalls, ubicació, jous de fusta); mecanització que reproduïsca els tocs tradicionals per als quals va ser concebuda la torre; mecanismes que no impedisquen per a res els tocs manuals.
  5. Les campanes antigues esberlades no hauran de ser refoses sense un estudi previ, aplicant la soldadura en cas de campanes de valor històric, epigràfic, documental o cultural.
  6. Ha de tendir-se a l'harmonització musical de les campanes, realitzant les noves de manera que el seu timbre siga coherent amb el de les existents a la torre. Els nous conjunts hauran de ser harmònics i ben afinats entre si, tenint cadascuna de les campanes el mateix timbre del conjunt.
  7. Qualsevol modificació, separació, restauració de campanes existents o de noves campanes haurà de ser autoritzada, supervisada i dirigida a través de la Comissió Mixta Església - Administració corresponent. En conseqüència no podrà realitzar-se cap actuació sense el corresponent projecte, autoritzat per les autoritats competents i supervisat pels tècnics corresponents i independents de les empreses.
  8. És inajornable la catalogació de totes les campanes, religioses o civils, públiques o privades de totes les Comunitats Autònomes de l'Estat Espanyol, amb totes les dades i característiques a elles referents. Per a aqueix Inventari hauran de coordinar-se les diferents Administracions per a aconseguir un ràpid coneixement i una immediata protecció de les nostres millors campanes.
  9. Haurà d'incoar-se per a totes les campanes existents fins al segle XVII expedients individuals de declaració de Bé Moble d'Interés Cultural, mentre que almenys les campanes entre 1701 i 1820 hauran de ser incloses en l'Inventari General.
  10. La protecció legal de les campanes ha de completar-se amb l'obertura de les torres perquè tots, i especialment els més joves, puguen gaudir veient i escoltant en directe paisatges i campanes. De manera especial, i per a assegurar el futur de les campanes i els seus tocs, s'hauran d'obrir les torres als col·legis, creant escoles de nous campaners.

Els participants del I Congrés Internacional de Campaners de Catedrals d'Europa consideren inajornable la creació d'una Associació, de caràcter peninsular, que reunisca a tots els amants de les campanes: campaners, investigadors, estudiosos i aficionats a les campanes, la seua història i els seus tocs.

Les campanes constitueixen el més antic instrument musical comunitari: qualsevol modificació, electrificació, refosa o silenci ens priva de la música més emotiva, d'aquella que ens va ser llegada pels nostres avantpassats, i que hem de transmetre, conservant i millorant la seua bellesa, a les futures generacions.

A Segorbe, a 15 de desembre de 1991

I CONGRÉS DE CAMPANERS DE CATEDRALS D’EUROPA

(1991)

  • SEGORBE: Campanes, campaners i tocs
  • AMIGOS DE LAS CAMPANAS (SEGORBE) : Tocs i altres activitats
  • GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia
  • Congressos, reunions científiques: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © I Congreso de Campaneros de Catedrales de Europa (1991)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 24-07-2019
    Convertir a PDF