Les campanes tocaven a peix

Ara que parlo de les campanes, voldria recordar que en el meu poble es tocava a peix, cosa que era perfectament compatible amb els serveis eclesiàstics que les campanes feien. Quan a qualsevol hora de la tarda o del capvespre arribava peix de les cales del terme –Calella, Llafranc, Tamariu o Fornells- per ser venut, la campana corresponent donava la notícia amb un repiqueteig. Després es produïa una pausa al final de la qual queien unes campanades seguides que donaven el preu del peix. Si donava vint campanades seguides, significava que el preu de venda era de vint cèntims la lliura. Si en feia trenta, volia dir que en valia trenta (llavors el peix es venia per lliures carnisseres). Solien arribar sonsos, musclos de roca (si a l’hivern havia plogut), daurades, rates i oblades, si el mar era dolent. La campana, és clar, no podia donar el nom del peix que havia arribat a la peixateria, però la gent, pel preu o pel temps, ho sabia.

PLA, Josep

Las al jaç (30-10-2018)

  • PALAFRUGELL: Campanes, campaners i tocs
  • Tocs manuals de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Las al jaç (2018)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 27-06-2019
    Convertir a PDF