Memòries d'un capellà del segle XVIII

Any 1763

Este any perteneixia la festa de gràcies de haver concluït lo campanar sens la menor desgràcia, favor sens ducte alcansat de Nostre Senyor per los Sans Apòstols titulars y pares de esta feligresia..."

Es rompé este any la campana major, y era primer replegar per a renovar-la, y així es determinà dita festa per lo any següent, y en este pagà el comÚ de sos propis la festa ordinària de san Jaume y dels Sans..."

Any 1764

En este any es féu també la campana major que estava rompuda des de el passat. Per a esta faena es determinà fer-la més gran, anyadint alguna porció de metall. Y per a pagar-la es féu limosna per les cases del poble, oferint cada u lo que sa devoció y posibilitat li dictava. Y el ajuntament resolgué suplir lo que faltava dels propis del comÚ. Tots los vehins oferiren y pagaren lo oferit, a excepció de quatre que foren Pere Martí, Jaume Úbeda, Miquel Martí i Jusep Momblanc que no volgueren tenir part en la campana, y alguns molt pobres però animosos lo que havien oferit sols pugueren cumplir part per falta de forses. Es féu lo ajust de la campana en Geroni Sarrió, campaner de la ciutat de Sen Felip, ans Xàtiva, y el tracte fonch pagar-li al mestre deu reals per cada arrova que pesara la campana feta y rebedora per ses mans. Pagar deu lliures per cada arrova de metall que tinguera de més la nova respecte a la vella, quedant les mermes en el emtall que consumix el foc a conte y càrrec de dit mestre campaner, a qui el poble devia mantindre y governar tot lo tems que dure el fabricar la campana, donar-li també tots los materials per a els mol·les de ella, la llenya necessària, y un home que li ajudàs en la faena de tots los dies.

El campaner es mantingué per les cases de limosna dels devots que podien y volien fer-li el gasto. La campana es fundí en lo corral de la casa de Francisco Vidal de Juan, qui a més de la limosna oferida, donà també tota la llenya seca de olivera que fonch menester per a mol·les y campana. Es fundí en lo dia vuit de abril de este any a les dos hores del matí. Pesà vint-y-vuit arroves i vint-y-quatre lliures en la romana de la ciutat de Sen Felip, portada a este fí. La campana vella se havia tirat del campanar lo dia vint-y-cinc de març passat y pesava el metall vint-y-una arroves y tres lliures, y així té la nova anyadides set arroves i vint-y-una lliures. No està benida y es podrà fer la bendició quant vinga ocasió de qui tinga facultat. Y per a que es sapia per menut lo gastat en ella, y el fondo de a on se ha pagat, ho notaré a continuació com se seguix."

Josep ESPLUGUES, rector de Montaverner
Edicions Alfons el Magnànim - València (1989)
  • MONTAVERNER: Campanes, campaners i tocs
  • SARRIÒ, JERONI: Inventari de campanes
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Edicions Alfons el Magnànim (1989)
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 14-12-2017
    Convertir a PDF