PUIG, Juan - Pbro. - Campaneros en Catí

Campaneros en Catí

Notas y documentos de artistas

JUAN ADAM Y NICOLAS MARTÍ (1420-1421)
El último era natural de Santa María de Francia y su hijo homónimo creemos procedían del mismo burgo. Contratan el 8 de noviembre de 1420 con los jurados Pedro Ripoll y Ferrer de Sanjuán, el presbitero Ramón Martí, Ramón Ferradella y Jaime Sanjuán, segrista o administrador, la fundición de una campana, que había de estar acabada para la fiesta de la Candelaria.
"Disapte que s contaven viii dies de Noembre anno a Nativitate Domini MCCCCxx in loco de Cati.
Segueixen se los capitols, maneres e condicions ab e sots les quals los honrats en Pere ripol e en fferrer de sent Johan, Jurats, del loch de Cati, hi en Ramon martí, prevere, e en Ramon ferradella, e en Jacme de sent Johan, segrista, diputat per al present acte per lo consell de Cati entenen e volen donar a fer e hobrar i seny o campana de pes de xxiiii fins en xxv quintas compressa empero en lo dit nombre de quintas i campana apellada forana la qual es en lo campanar del dit loch, la qual campana o seny donen an Johan adan fill del dit en Johan, mestres o campaners.
Primo que ls dits maestres o campaners haien a fer e donar aquella dita campana o seny bo e bell sonant e de bon acort de present que s acorde ab lo seny o campana maior que es en lo campanar del dit loch e si falta alguna hi hauje, que els dits maestres sien tenguts de tornar lo dit seny a ses propies messions e despeses.
Item que lls dits maestres agen a bestraure e metre tant coure com necessari sera sobre lo de la dessus dita campana forana al dit seny a fer de doents sous reals lo quintar declarant lo dit quintar esser cxx lliures de Regne de Valencia dins lo loch de Cati hon la dita hobra se ha ffer, et attenent com sien diguen es troben set maneres o natura de coure, per ço dien e declaren los dits Jurats e altres dessus nomenats que lls dits maestres sien tenguts metre e donar en lo dit seny o campana lo pus fi, millor e pus apurat e valeros coure de totes les dessus dites maneres de coure, la qual cossa dege e age esser vista ho jutgada per maestres ab sagrament ho en altra manera si lls dits Jurats e altres o voldran ab segrament dels dits maestres.
Item que si ja dita campana se trenquare o venje a mer.. dins un any comtador corda sonant la dita campana que lls dits maestres i agen a tornar a fer a ses propies despesses.
Item que ls dits maetres haien per salari de ses mans cccx sous axi enpero que ells s agen a ffer sa despessa e mensio de sa bossa tro a tant la dita campana sie acabada e donada sonant, et encara sien tenguts a curar los dits maestres o hu d aquells per hordenar com pugara la dita campana o seny en lo dit campanar tal que aquells dies que acurara lo dit maestre per fer pugar aquella li haien a fer lo despens d ell tansolament, hoc encara, tres u quatre dies com se fara lo dit seny et posada franqua per tant temps se fara la obra.
Item que lls dits Jurats e altres dessus nomenats prometen e sien tenguts donar e pagar als dits maestres fetes e complides les coses dessus dites tres millia solidos entre ço que levara lo coure e lur salari de mans e de tot l als que restara los dits maestres haien a ffer spera un any.
Item que lls dits Jurats e altres haien a bestraure e donar carbo, terra e lenya, fill d aram e de ferre e altres cosses necessaries a la hobra de la dita campana segons es acostumat.
Item que ls dits maestres hajen a cobrar lo coure que sobrara a for mateix, exceptat los espirals que es dret de sent Johan.
Item demanaren per senyal los dits Jurats e altres en mans del dit en ramon Martí i diner et los dits maestres i scut d or.
Testes foren de aço N anthoni muntalt e n anthoni becer catini.
La qual obra del dit seny a esser feta d aci a la festa de senta Maria canalera" (1)
El 15 de enero de 1421 otorgaban ápoca los dichos campaneros a los jurados:
"Noverint universi quod nos Johannes Adam et Nicholaus marti magistri campanorum horiginarii Lurgini Beate Marie regni francie..... confitemur habuisse et recepisse a vobis honorabilis Petro ripoll et ferrario de sancto Johanne juratis universitatis loci catinii et Jacobo de sancto Johanno secristano et procuratore ecclesie dicti loci presentibus illos tres mille solidos monete regalium Valencie quos vobis promissistis dare pro prima solucione precii illius campane quam nos fecimus in dicto loco...actum est hoc Catini xv dies mensis januarii anno a nativitate domini MCCCCxxi. Sig++na nostri Johannis Adam et Nicholai marti predictorum qui hec laudamus, concedimus et firmamus. Testes interfuerunt ad hec anthoius muntalt et Guillermus auiyo Catini vicini". (2)
El mismo día 15 de enero los Jurados y Síndico confiesan han recibido de los albaceas de garcía carrascull, 1377 sueldos que invierten en pagar parte de la campana y que el interfecto había dejado para labrar un relicario, comprometiéndose a devolverlos e invertirlos en la realización de la Última voluntad del testador Carrascull.(3) Al día siguiente firmaban carta de débito de 2242 sueldos y 4 dineros al campanero Nicolás martí y compañeros adam que se obligaban a pagar desde San Juan Bta. En el plazo de un año, bajo sanción de 200 sueldos de multa si no cumplían (4). Y el mismo día extendían el siguiente documento laudatorio de la campana:
"Noverint universi Quod nos Petrus Ripoll et fferrarius de sancto Johanne hoc anno Jurati loci Catini attendentes vos discretos Johannem civitatis Liugerensis Regni ffrançe magistros cimbalorum nobis seu ecclesie Beate Marie eiusdem loci pro pulsando divinis priterque nocturnis perfecistis unum cimbalum bone consonancie et bone forme nitide intus et foris ponderis triginta quintalium de quo per dei graciam Nos et populus tam layci quam clerici tocius loci et quicumque occulis inspeverint et eius sonum sunt bene contenti abtissime et solempniter et in bona forma est factum mediante dei auxilio et industria vestrorum magistrorum Johannis Adam et Nicholai martini in ipso ministratis perfecte vosque dictos magistros Johannem Adam et Nicholaum martini reputamus et habemus in tali opere pro nobis diligentibus et solempnis operaris et expertis magistris et alli non nulli qui vestrum opus viderunt et audierunt reputant bene factum prout fragilitas humana noscit esse discernendum et quare deus laudatur in cimbalis bene sonantibus et in cimbalis jubilacionis et diabolus terretur propter quod vobis dictis magistris Johanni adam et Nicholao martini facimus et volumus fieri per notarium infrascriptum presens publicum instrumentum vestri requisicione premissa ad memoriam rey geste. Actum est hoc in dicto loco Catini decima sexta die mensis Januarii anno a nativitate domini MCCCCxxi.
Testes interfuerunt ad hec Petrus sanç et Bartholomeus borraç Catini vicini" (5).
En 1422 el tutor de Juan Spigol cobró diez y ocho sueldos del interés de mil sueldos que había prestado al jurado Mateo Mascarell para pagar la campana:
"any 1422 rebe den Matheu masquarell Jurat de cati xviii sous per l interes de tres meses per il sous que l dit curador hauje prestats al dit Jurat per pagar los campaners".(6)
ANTONIO MARTÍ (1425)
Ignoramos el parentesco que pueda tener este campanero con Nicolás Martí y si procedía, como los otros, de tierras francesas. Fundió la campana del reloj, como acredita la data siguiente:
"Item dona an Ramon ferradella manobrer per raho de les mesions que s foren feytes en hobrar la campana del relotge Clxxx sous". (7)
AÚn hay otra data reveladora de que este maestro fundió dicha campana:
"Item dona e paga lo dit jurat a maestre anthoni Marti campaner per raho de la campaan e aço per la primera paga dels L florins que li donaren com no li bastassen al segrista de ferli conpliment de paga c sous". (8)
JUAN CLERGET (1439)
También campanero francés a juzgar por su apellido; residente en Catí en 1439 donde rehizo y refundió dos campanas, la de los señales y la de comulgares:
"Item doni e pagui a anthoni verdu com aquell los hagues bestrets a mestre Johan clerget campaner per refer la campana del senyal entre coure mes de port clxxxxii sous. Item a ell mateix per refer la campaneta del combregar xxiii sous"(9)
JUAN GASIA (1452)
Estaba avecindado en Alcañiz y firma en Catí las capitulaciones de una campana que tenía que hacer, en 22 de enero de 1452, debiéndola tener acabada para el próximo mes de marzo en Benicarló, donde se encontraba a la sazón.
"die sabati xxii januarii Mcccclii.- In Jhesuchristi nomine intercedente eius genitrice Virgine Maria Capitols fets e fermats en lo loch de cati entre l onrat n anthoni verdu jurat del dit loch d una part e l onrat maestre Johan gasia campaner vehi de Alcanyis de la part altra sobre una campana que l dit campaner a afer en la sglesia del dit loch de Cati en la forma seguent.
Primo que l dit mestre Johan gasia sia tengut fer la dita campana que pesse mig quintar mes que ara no pesse poch mes o menys la campana trenquada de la dita sglesia o lo coure de aquella com lo y haje a metre lo dit coure en la dita campana que fara.
Item que dita campana que s fara sia bona, sencera e ben feta e ben acabada e de bon sonall com de bon mestre se partany fer.
Item que lo dit mestre haja del coure que y metra a raho de deu lliures moneda (suple: reals de Valencia) per quintar, lo dit coure net e pur de canal de campana.
Item que lo dit mestre haja de fer la dita campana a totes ses despeses huytanta sous moneda reials de Valencia.
Item que feta la campana en lo loch de benicarlo lo dit jurat aje a pagar lo coure que y metra lo dit mestre ultra lo dit coure de la dita campana trenquada a la dita raho de deu lliures per quintar e los dits huytanta sous que lo dit mestre ha haver de fer la dita campana en lo dit loch de benicarló.
Item que lo dit mestre haja a donar feta la campana segons dit es en lo dit loch de benicarlo per tot lo mes de Març primer vinent a totes ses despeses.
Item lo dit mestre promet que si per ventura la dita campana se trenquara ab corda sonant dins hun any que sia feta e liurada que a ses propries mesions e despeses e franchament de totes coses i aje a tornar a fer bona en la forma desus dita dins en lo loch de Cati.
E axi lo dit mestre promet totes e sengles desus dites fer e complir e paguar totes mesions e despeses que a la universitat del dit loch li convendra fer o sostenir en fer complir les dites coses e per les dites coses totes e sengles complir vol que sia feta execucio contra ell e tots sos bens e per aquell costret ço es per lo Justicia de Cati.
E lo dit n Anthoni verdu en lo dit nom de jurat promet pagar les dites quantitats en la dita forma obligant si los bens de la dita universitat de cati. Actum catini. Testes Thomas verdu filius quondam Anthonii et Raymundus ferrer vicini catini". (10)
PEDRO SIMÓ (1455)
Vivía en Valencia. Refundió una campana en 7 de octubre de 1455.
"die martis vii octobris anno Mcccclv.
In Jhesu christi interveniente pihisima virgine Maria Capitols fets e fermats en lo loch de cati entre nosaltres scilicet en Jacme macip jurat de la universitat del dit loch d una part e en Pere Simo citada de Valencia campaner de la part altra sobre una campana trenquada que yo dit campaner he a refer en la sglesia parroquial del mateix loch presents n anthoni verdu e en bernat figuera de cati en la forma seguent:
Primo que yo dit Pere simo sia tengut ffer o refer la dita campana que pese xv xx lliures mes que ara no pesa, com ara pesa sis roues farineres e tres lliures de coure.
Item que haja del coure que y afegira a raho de vint diners per lliura de coure net e pur de canal de campana posat en obra.
Item que la dita campana que fare sia sancera e ben acabada e ben feta e de bon sonall com de bon mahestre se pertany fer.
Item que haja de fer la dita campana a totes mes despeses noranta sous reals de Valencia portant a mon carrech la dita campana trenquada a Valencia hon la fare.
Item que haja a donar feta la dita campana en Valencia per tot lo present mes de octubre a totes mes despeses.
Item que si per ventura la dita campana se trenquara sonant dins hun any apres sera feta e liurada que a mes propries despeses de tornar a fer e de port d anar e tornar en Cati e franquament de totes coses haja a tornar a fer bona segons dit es en la forma desus dita.
E axi yo dit Pere simo confesant haver rebut la dita campana promet a vos dit jurat present servar les dites coses. Actum Catini. Testes Gabriel de sent Johan, textor et Jacobus sanç, faber, catini." (11)
GUILLERMO MARTÍ (1457)
Este campanero francés procedía de la ciudad de Langres. Fundió la campana mayor de la Iglesia firmando el contrato en 14 de abril del año 1457.
"die iovis xvvvv aprilis anno Mcccclvii.
Jhs. Xps. En nom de la santissima Trinitat pare e fill e sperit sant tres persones e hun Deu intervenint la pihisima mare de Deu la Verge nostra dona santa Maria Capitols fets e fermants entre los honrats mestre Guillem martí campaner d una part e en Ramon de sent Johan mercader del loch de Cati de la part altra en e sobre una campana que l dit mestre ha arefer ço es lo seny vell de la sglesia parroquial de Cati en la forma seguent.
Primo que l dit mestre Guillem martise obligue de fer la dita campana del pes que l dit en Ramon volra poch mes o menys, bona, bella e ben sonant a conexença de bons mehestres del dit offici e si la errava, lo que a Deu no placie, que l dit maestre sie tengut de tornarla a fer bona, bella e ben sonant segons dit es a ses propries despeses.
Item mes que l dit mahestre sie tengut de bestraure lo coure que mester hich sera ultra lo que ja es en la dita campana bo, net e apurat de tempre de campana, a raho de dos sous la lliura de dotze onces e lo que sobrara feta la dita campana lo dit mahestre sie tengut cobrar al dit for, exceptat lo dels spirals.
Item que l dit mahestre sie tengut haver acabada de fer la dita campana per tot lo mes de juny primer vinent.
Item que l dit maestre asegura la dita campana no trencarse ab corda sonant hun any apres comptador que la dita campana sera asetiada en campanar.
Item que l dit Ramon sia tengut donar terra, lenya, manxes, homens per ajudar e totes altres coses necesaries en fer la dita campana, sino tres dies scilicet, lo dia de les letres, lo dia que s fonra, e lo dia que traura la dita campana, que l dit en Ramon façe la mesio al dit maestre.
Item que l dit en Ramon feta e ben acabada la dita campana sia tengut pagar al dit maestre per sos treballs de fer la dita campana quinze lliures moneda real de Valencia e lo preu que muntara lo coure que metra en la dita campana ultra lo que ja y es, al dit for de dos sous per lliura de dotze onçes. E per atendre e complir les dites coses los dits mahestre Guillem e en Ramon de sent Johan singula singulis referendo obliguen la hun al altre ad inuicem et vicissim sos bens. Actum en la sala del consell del dit loch. Testes los honorables n anthoni verdu e en Bernat figuera de Cati vehins". (12)
En 28 de junio ya estaba fundida y perfilada la campana otorgando el campanero ápoca a Berenguer Ferradella, administrador de Madona Santa María: "Jhs. A xxviii de juny de Mcccclvii yo mestre guillem martí campaner de la ciutat de langres confes haver hauts e rebuts de vos senyor en berenguer ferradella notari axi com a sacrista de la Verge Maria de la sglesia parroquial del dit loch de Cati quaranta e tres lliures e miga moneda real s de Valencia ço es a saber xv lliures que vos a mi haujeu a dar de mes mans per fer una campana la qual ja hefeta en la dita sglesia, e la restant quantitat que es xxviii liures x sous me havets pagats per dos quintars e mig de coure meu que he mes en dita campana e no obstant lo dit coure promes mes quantitat resulta ha ii sous per liura de coure enpero la sobremesa que serien trenta sous he lexats a la verge maria de la dita sglesia e no obstant los capitols fets e fermats per causa de la dita campana rebuts per vos com a notari en Cati a xxiiii de abril proppassat sien fermats per mi e per l onrat en Ramon de sent Johan mercader del dit loch enpero es veritat que lo dit en ramon hi entrevenia per la dita sglesia per be que allio no sia expressat en testimoni de veritat faç vos fer lo present albara scrit de ma de guillem de sent Johan notari en los dits dia e any en Cati. Testes foren presents a la confeccio del dit albara los honrats venerable berthomeu ferre prevere e n anthoni verdu de Cati".(13)
El mismo campanero Guillermo Martí fundió otra campana en 31 de julio del mismo año, colocándose al día siguiente, como acredita el documento que le otorga al administrador de Santa María, Berenguer Ferradella:
" Lo primer dia del mes de Agost del any de la Nativitat de Nostra Senyor cccclvii yo mestre guillem marti campaner de la ciutat de langres regne de frança confes iaver auts e rebuts de vos senyor en berenguer ferradella notari com sacrista de la Verge maria del loch de Cati docents e huytanta sous moneda de valencia de aquells cclxxxvi sous co es cent e vint sous que hauja de fer la campana chiqua e cent setanta sis sous que hauja per lo coure que y hauja affegit meu en la dita campana a rao de dos sous per liura dels cuals docents noranta e sis sous dessus dits he relaxats a la Verge maria xvi sous e com es lo fet de la veritat fac vos fer lo present albara scrit de ma den guillem de sent Johan notari lo dit dia e any en Cati. Testes foren presents a la confeccio del dit albara los honrats en Pere Sanç maior de dies e en bernat balaguer vehins del dit loch de Cati".(14)
También el Consejo contribuyo con el trigo que se recogía de la tacha del tercó, entregando por un valor de 461 sueldos:
"forment del terçó que l consell dona a la verge Maria de la Sglesia parrochial de Cati en ajuda de refer la campana vella major que s era trencada ccclxi". (15)
MAESTRO VALLÉS (1518)
Este campanero era de La Mata, y allí fundió una de las campanas de la torre de Catí;
"an miquell sanç qui porta una campana a la mata a mestre valles per a fer aquella com fos trencada v sous vi", "item mes posa en data que dix haver donats e pagats a mestre valles campaner de la mata per lo que costa de fer la campaneta chiqua de tocar a missa quiscun dia costa de fer huyt lliures, cix sous". (16)
CAMPANERO DE MORELLA (1707)
No conocemos el nombre de este campanero que residía en Morella y fundió la campana Santa Agueda de Catí:
"A 3 de maig doni al campaner de Morella set lliures, tres sous per aver fet la campana de Sta. Agueda". (17)
BERNARDO DE LA PUENTE (1742)
Fundió la campana Santa Bárbara de la torre de catí, cobrando parte del precio el 20 de Diciembre de 1747:
"Pagui a Bernardo de la Puente façtor de campanes deu lliures a compte de les 24 lliures que esta ajustada la campana de Sta. Barbera"; "Dit dia pagui a Melchor fabregat hostaler per la assistencia a dit campaner en lo hostal una lliura"; "Dit dia pagui cinch lliures onse sous per los gastos de cera, greis, canem, aram que es compra y jornals de homens pera asistir al campaner y fer la campana consta seda per menut"; "Rebi del campaner set lliures per lo valor de 35 lliures de metall que sobra de la fundició de la campana de Sta. Barbera". (18)
LUIS MAÑEZ (1827)
Este campanero era de Mas de las Matas (Teruel) y el día 5 de septiembre contrató con el Consejo de Catí la fundición de la campana mayor de la torre. El Consejo para recaudar fondos con que pagar la campana vendió unas tierras que poseía en la partida del Salt por las que pagó 25 libras el vecino Jaime Segura Salvador el 9 de septiembre de 1827.
"En la villa de Cati y su sala capitular a los cinco dias del Setiembre del año mil ochocinetos veinte y siete juntos y reunidos los señores Nicolas Segarra, alcalde, Francisco Sanjuan, Bartolome Roca y Pascual Sales regidores, Jose Miralles sindico personero y Tomas Massia diputados unanimes y conformes acordaron en presencia de Luis Mañes vecino del Mas de las Matas de oficio campanero.
Que habiéndose roto la campana mayor de peso de una 70 a 80 arrovas se obliga el referido Luis Mañes por la cantidad de noventa libras a refundirla y bolberla a hacer nueva otra vez siendo de su cargo el subirla y colocarla en el campanario asta ponerla en estado de boltarla de manera que si antes de ponerla en este estado hubiera alguna desgracia por la cual se inutilizara sera cargo del nombrado Luis Mañez el fundirla y bolberla a hacer nueba a sus costas y lo mismo si saliera de mala voz o sonido que no acomodare a los señores del Ayuntamiento.
El Ayuntamiento se obliga a entregarle sesenta libras en el mismo acto de haber bolteado la campana y haber salido buena y las restantes treinta libras dentro del corriente año mil ochocientos veinte y siete. Mas es de cargo de los señores de ayuntamiento de costearle todos los enseres materiales que sena necesarios para la fundición sitio y cubierto y facilitarle un carpintero y los hombres necesarios para desarmar y despues bolberle a armar el cubo y la madera y cuerda necesaria para los andamios e escepcion de lo que sean maromas que es cargo del campanero asi lo resolvieron y acordaron y trataron con el referido Luis Mañez obligandose este por su parte y el Ayuntamiento por la suya a complir todo lo que tiene tratado de manera que si este contrato fuese necesario reducirlo a escritura publica para su mayor valididad o fuerza se obligan tanto Luis Mañez por su parte como el Ayuntamiento por la suya otorgar escritura publica firmando los que supieron escribir de que certifico.- Nicolas Segarra, Alcalde. Bartolome Roca. Luis Mañez. Tomas Masia. Josef miralles.- De orden de dichos señores y por los que no saben escribir, Joaquin Fortea, secretario, (rubricado) (19)
Juan PUIG, Pbro.
Boletín Castellonense de Cultura. Tomo XXI (1945).

NOTAS

1.- Papel suelto. Arch. Municipal
2 y 3.- Rebedor de ramon de sent Johan. Arch. Parroquial.
4.- Pergamino nº 185. Arch. Municipal
5 .-Prot. Ramon de Sent Johan. Arch. Parroquial.
6.- Inventario de ramon de Sent Johan, curador de Juan Spigol, fol.14. Arch. Parroquial.
7 y 8.- Juradesc, 1425. Arch. Municipal.
9.- Sacristania Virgen Maria, 1439. Arch. Parroquial.
10.- Prot. Berenguer Feradella, 1452. Arch. Parroquial.
11-. Prot. Berenguer Ferradella, 1455. Arch. Parroquial.
12.- Prot. Berenguer Ferradella, 1457. Arch. Parroquial.
13.- Sacristanía Virgen María, 1456. Arch. Parroquial.
14.- Sacristanía de la Virgen María, 1457. Arch. Parroquial.
15.- Sacristanía de la Virgen María, 1456, fol.4. Arch. Parroquial.
(16).- Juradesc, 1518-19. Arch. Municipal.
(17).- Racional del Consejo, 1707. Arch. Municipal.
(18).- Racional del Consejo, 1742. Arch. Municipal.
(19)-. Libro de Actas, 1816-1831. Arch. Municipal.
  • Parròquia de l'Assumpció de Maria - CATÍ: Campanas, campaneros y toques
  • CATÍ: Campanas, campaneros y toques
  • ADAM, JOAN : Inventario de campanas
  • CAMPANER (MORELLA) : Inventario de campanas
  • CLERGET, JOAN : Inventario de campanas
  • GASIA, JOAN (ALCAÑIZ) : Inventario de campanas
  • MAÑES, LUIS (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • MARTÍ, ANTONI (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • MARTÍ, GUILLEM (LANGRES) (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • MARTÍ, NICOLAU (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • PUENTE, BERNARDO DE LA (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • SIMÓ, PERE (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • VALLÉS, MESTRE (LA MATA) (MAS DE LAS MATAS) : Inventario de campanas
  • Fundidores de campanas: Bibliografía

     

  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Boletín Castellonense de Cultura (1945)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualización: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 5 Visitants: 5 Usuaris: 0