Per a Jordi Ferrer, president de l’Associació de Campaneres i Campaners del Pi, i per la seva filla Aina, tocar les campanes és un moment màgic i íntim.
En Jordi assenyala els missatges dels temps: els últims campaners de la basílica del Pi que feien tocs manuals van ser la família Zanuy, als anys cinquanta.
Després de la Guerra Civil, i amb els anys, es van anar electrificant moltes campanes, de manera que es lligaven amb ferros i martells per no poder-les moure.
El campanar amaga un gran nombre de secrets entre les seves parets, que han presenciat una gran part de la història de Barcelona i, des de aquí, la visió ens revela una ciutat secreta, poc vista.