Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar - ALAQUÀS (L'HORTA OEST) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Jesús, Maria i Josep (1)

(Referència 2889)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 36
Pes aproximat 27
FonedorARGOS, FERMÍN DE (NAVARRA)
Any fosa 1793
Descripció La campana arribà a Alaquàs en temps de la postguerra, des dels magatzems que el govern de la República disposà el 1936 per emmagatzemar les campanes que durant la guerra havien sigut despenjades des dels seus campanars. Encara que sobre els seus orígens planen un bon nombre d'interrogants difícilment resolubles amb la documentació exhumada fins el moment, no és improbable que la campana arribara a aquells magatzems des d'algun campanar de l'interior de Castelló o de les comarques del Baix Aragó, els territoris on es concentra la major part de l'obra documentada dels Argos. De fet, hi ha documentada la presència del fonedor de la campana, el navarrés Fermín de Argos, el 1772 a terres de Castelló, primer a Càlig i poc després a Castelló; i el 1794, a penes uns mesos després de la fosa d'aquesta campana, a la catedral del Pilar de Zaragoza.
Com és freqüent en l'obra que aquesta extensa nissaga de fonedors va estendre entre aquells territoris, aleshores immersos en l'efervescència econòmica que el comerç de la seda va propiciar, ens trobem davant d'una peça quasi artística, ben fosa i amb una profusió de decoracions que evidencia el coneixement que el seu autor devia tindre –a diferència d'altres col·legues, amb una obra molt més mediocre– de l'estètica de l'època, açò és, dels gustos artístics de l'últim barroc.
Al terç, amb uns acurats caràcters, va inscriure una invocació a la Sagrada Família, omnipresent als campanars d'arreu del territori espanyol entre el sis-cents i els primers compassos del segle XX. De fet, encara hui algun fonedor continua fent ús d'aquesta formula, que bé és presentada en solitari –com en aquest cas– o com la introducció a una invocació més extensa. La major profusió decorativa, però, es concentra en les sanefes geomètriques que recorren la circumferència de la campana, de les quals pengen una classe de flors molt esteses en l'obra dels Argos, i sobretot en l'extraordinària creu exterior, elevada sobre un complex pedestal de rocalles i flanquejada per dos tulipes.
Terç (T) (Dos cordons)
"JESUS MARIA Y JOSEF AИO DE I793"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (06) (Marca de fàbrica) "Argos me Yzo" (incís)
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original La campana, de procedència incerta, va ser entregada pel Servei de Recuperació de la postguerra a l'aleshores convent de les Oblates d'Alaquàs, que van situar-la a l'espadanya de la capella de l'escola, en substitució d'una campana fosa a principis de segle, presumiblement desapareguda en els espolis de 1936. En derruir-se la capella per obrir-se l'actual jardí de la biblioteca, la campana va dipositar-se al cambril de la Mare de Déu de l'Olivar, a l'interior de la parròquia, fins que en 2003 va ser pujada al campanar.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09).
Intervencions La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía en 2003.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 15-07-2020
15 Fotos

Segon tiple (2)

(Referència 3895)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 41
Pes aproximat 40
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1964 ca.
Terç (T) (Quatre cordons distribuïts per parelles)
Mig (M) (00) (Creu)
(06) (Cor de Jesús)
(09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat actual L'ansa de la campana està de gaidó de manera que estant aquella dreta, la campana sembla torta.
Intervencions La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 25-09-2020
12 Fotos

Sant Francesc de Paula (3)

(Referència 3718)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 55
Altura del bronze 45
Pes aproximat 96
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1957
Terç (T) (Quatre cordons distribuïts per parelles)
Mig (M) (00) (Creu) / "LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALACUAS / EN CONMEMORACION DE LAS BODAS DE ORO / DEL IV CENTENARIO DE LA MUERTE DEL SANTO / 5 DE MAYO DE 1957"
(06) "SAN FRANCISCO DE PAULA" / (Sant Francesc de Paula)
(09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
Mig peu (MP) (Quatre cordons distribuïts per parelles)
Peu (Tres cordons)
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
Intervencions La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 25-09-2020
10 Fotos

Beat Gaspar Bono (4)

(Referència 3849)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 68
Altura del bronze 60
Pes aproximat 182
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1974
Terç (T) T " BEATO GASPAR DE BONO "
M: (00) (creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 /VALENCIA " (06) " A EXPENSAS DE LA TERCERA ORDEN DE / SAN FRANCISCO DE PAULA / AÑO DE LA RESTAURACION 1.974 " (09) (sant)
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Mecanismes de toc Motor impulsos ECAT i electromall.
Intervencions Restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. L. en 2003.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Va molt justa a la seua finestra.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 15-07-2020
9 Fotos

Campana de les hores (5)

(Referència 3724)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 82
Pes aproximat 319
FonedorBLASCO, MANUFACTURAS
Any fosa 1958
Anses No en té, la campana està taladrada a la seua part superior.
Terç (T) M (00) (creu potenzada) (03)
(pensament) (06) (Cor de Jesús) (09) (marca de fàbrica) " MANUFACTURAS BLASCO / ROQUETAS "
MP " ALACUAS
AÑO 1958 "
Tocs tradicionals de campanes La campana no va voltejar ni participà en cap senyal litúrgic fins que el 1964, l'electrificació dels Manclús va incloure-la al conjunt, un error des del plànol simbòlic en què reiterà la restauració del 2003. A la seua fosa va ser concebuda com una campana horària, d'ús exclusivament civil, i per tant fixa i sense batall.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Mecanismes de toc Motor impulsos ECAT i electromall.
Intervencions La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i p
Notes A la campana apareix la marca de fàbrica de "MANUFACTURAS BLASCO", però la campana fou fosa probablement per HERMANOS ROSES (SILLA).

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 25-09-2020
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 27-09-2020
    Convertir a PDF