Parròquia de l'Anunciació - ALDAIA (L'HORTA OEST) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Sants Abdó i Senent (refosa)

(Referència 14353)
Any fosa 1643
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 21-02-2018

Sants Abdó i Senent (refosa)

(Referència 14354)
Any fosa 1651
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 21-02-2018

Maria (refosa)

(Referència 14355)
Any fosa 1637
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 21-02-2018

Campanes actuals

Maria, "la senyalera" (0)

(Referència 2906)

Localització Campanar
Diàmetre 33
Pes aproximat 21
Any fosa 1750 ca.
Descripció Aquesta extraordinària campana setcentista compta al terç amb una inscripció llatina d'una gran senzillesa, que segurament cal posar en correspondència amb el text que decora el bronze menor de la parròquia de Sant Joan Baptista d'Alzira. D'aquesta manera, a la campana d'Aldaia podem llegir: "ABE MARIA". La inscripció, que el fonedor hauria d'haver escrit "AVE MARIA", hem de traduïr-la com "Et salude, Maria". Aquesta breu inscripció està extreta, en conseqüència, de l'inici del passatge de l'Anunciació a la Mare de Déu (Lc. 1, 28).
Terç (T) (Cordó)
"ABE MARIA"
(Tres cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana era balancejada des de la base del campanar, mitjançant un cordell que baixava des de l'extrem de la seua llarga ballesta. I així, depenent de la força que l'intèrpret exercira sobre l'instrument, podia simular el volteig amb un ritme ternari o simplement realitzar un mig vol amb un ritme binari. Per mitjà d'aquestes tècniques de toc, la campana realitzava les senyals diàries i, especialment amb motiu de les festes, anunciava els campaners els moments en què havien de tocar (cant del Glòria, Alçar a Déu, eixida i entrada de processons, etc.). No obstant, sembla que durant les últimes dècades de tocs manuals la campana ja havia caigut en desús i les seues funcions havien sigut suplantades per les campanes litúrgiques.
Tocs actuals de campanes El 12 de gener de 2018, després de la restauració de la campana major, el bronze va recobrar les seues funcions tradicionals, encara que parcialment, degut a les característiques de la seua instal·lació actual. Amb aquest objectiu, la campana ha sigut exclosa, en primer lloc, de tots els repics, d'una banda, perquè l'instrument mai va participar d'aquestos tocs; i d'altra banda, perquè l'electromall posava en greu perill la seua conservació. Així mateix, el bronze també ha sigut exclòs dels voltejos de les cinc campanes litúrgiques, dels que mai degué prendre part, per tractar-se d'una campana senyalera. Atenent-nos a les seues funcions tradicionals, l'instrument realitza un breu volteig (donades les limitacions de la instal·lació) cada diumenge, després de l'última senyal repicada de la missa; i, en cas de ser restaurada, aquesta campana serà l'encarregada d'assenyalar la missa diària amb el seu balanceig.
Truja Truja metàl·lica de braç recte, obra de Salvador Manclús (València), en el seu estil modern.
Estat original La campana va ser fosa, possiblement, entorn a la segona meitat del segle XVIII per part del mateix fonedor anònim que, potser en dates properes, va fondre l'actual campana menor de la parròquia de Sant Joan Baptista d'Alzira, a la Ribera Alta. Així ens ho prova, en primera instància, la senzilla inscripció llatina amb què compten ambdós bronzes al terç. Igualment, les dos campanes, de grandària reduïda, presenten al mig una creu sobre pedestal de característiques idèntiques, així com unes anses triples i un conjunt de cordons de factura similar.
Després de la seua fosa, realitzada segurament a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, l'instrument fou proveït d'una truja de fusta amb una llarga ballesta metàl·lica, habitual a les campanes de senyals, que va conservar fins a temps recents. Igualment, en aquest moment la campana seria dotada del batall, de bola grossa i sense "peçonet", que hem tingut la fortuna de conservar als nostres dies.
En ser pujada al campanar, el bronze, segurament amb l'objectiu de diferenciar-lo de les campanes litúrgiques, fou instal·lat a una espadanya que, fins a l'última restauració del campanar, va existir sobre la balustrada oest de la terrassa de la torre. Des d'allà, aquest xicotet bronze va acomplir, des de la seua fosa fins a la segona meitat del segle XX, les funcions de campana de senyals, tocant a mig vol des de la distància, amb l'ajuda del cordell que hi havia unit a la seua ballesta. Aquesta campana mai va formar part, en conseqüència, ni espacial ni funcionalment, del conjunt de campanes litúrgiques de la parròquia.
Estat anterior Durant les primeres preses de dades la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual. Si bé, fins al gener de 2018, la campana repicava cada dia a l'Àngelus.
Estat actual Actualment, la campana es troba instal·lada al finestral on fou situada després de la destrucció de la seua espadanya primigènia. L'instrument, d'alt valor patrimonial, conserva, així mateix, la truja metàl·lica i el motor de volteig continu de què fou proveïda durant el seu canvi d'ubicació. En posterioritat, la campana fou dotada d'un electromall desproporcionadament gran per a la seua grandària, que a més, picava excessivament baix, i posava, amb tot, en greu perill la conservació de l'instrument. Aquestes raons, unides al fet que la campana mai no va repicar, han suscitat que al gener de 2018 l'electromall haja sigut anul·lat. Però, a pesar d'aquestes intervencions, la campana encara conserva, bastant solt, el seu batall original de bola grossa i sense "peçonet", summament habitual a les campanes senyaleres. El bronze conserva, per últim, marques de policromia roja, potser el color de l'antiga truja de fusta, ja que la metàl·lica no conserva cap marca d'haver sigut pintada d'aquest color.
Mecanismes de toc Motor de volteig continu i electromall a les (09).
Intervencions A la dècada de 1990 el campanar va ser sotmés a una dura intervenció arquitectònica, que no va prendre en consideració les qualitats acústiques ni els usos tradicionals de la torre i de les seues campanes. Bona prova d'això fou la destrucció de l'espadanya de la terrassa, on s'havia situat la campana de senyals de la parròquia, segurament, des de la seua fosa al segle XVIII. Després de l'enderrocament de la seua espadanya primigènia, aquest valuós bronze va ser desproveït de la seua antiga instal·lació, que possiblement era l'original setcentista, formada per una truja de fusta amb una llarga ballesta metàl·lica, per balancejar l'instrument. A continuació, a la campana li fou instal·lada una nova truja metàl·lica, obra de l'empresa valenciana Salvador Manclús. Finalment, mecanitzada amb un motor de volteig continu, va ser instal·lada a un finestral que, abans de la restauració, estava parcialment cobert per l'escala helicoïdal d'accés a la terrassa, que també fou derruïda.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors tradicionals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta amb ballesta; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu so primigeni; restaurar el batall original; i finalment dotar la campana d'un motor d'impulsos que solament permeta el mig vol.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la fitxa de la torre

  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 12-03-2018
18 Fotos

L'Encarnació (1)

(Referència 4835)
Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar
Diàmetre 43
Altura del bronze 31
Vora 4.5
Pes aproximat 46
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2002
Descripció La campana compta al terç amb una senzilla inscripció en valencià, on s'indica la seua advocació: "L'ENCARNACIÓ". A continuació, al mig peu, un text en llatí amb algunes abreviacions fa referència a l'any de la fosa de la campana, així com als seus benefactors: "IN MEMORIAM FAMILIA ANDRÉS - FERRANDIS A. D. 2002". Una inscripció que, sencera, seria: "IN MEMORIAM FAMILIA ANDRÉS - FERRANDIS ANNO DOMINI 2002", és a dir, "En memòria de la família Andrés-Ferrandis. Any del Senyor 2002".
Terç (T) (Dos cordons)
(06) "L'ENCARNACIÓ"
(Dos cordons)
(Senefa de triangles)
Mig (M) (00) (Creu)
(06) "IN MEMORIAM FAMILIA / ANDRÉS - FERRANDIS / A. D. 2002"
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Tocs actuals de campanes Durant la nova programació de l'ordinador va prendre's la determinació d'excloure dels repics les dos campanes menors, en primera instància fruit de la seua reduïda grandària, però especialment amb l'objectiu d'apropar-se a la tradició local. A petició de la parròquia, diàriament, després de les batallades de l'Àngelus, la campana realitza un breu volteig. Així mateix, el bronze participa com a campana menor a tots els voltejos que s'han programat.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa Industrias Manclús S.L.L. (Rafelbunyol).
Estat original La campana fou fosa als primers mesos de 2002 als tallers dels Hermanos Portilla, a Gajano (Cantàbria). En eixir dels forns, l'instrument fou tornejat interiorment per afinar-lo amb un Si com a nota, que segons fonts parroquials, faria referència al "sí" de Maria a Déu en el moment de l'Anunciació. El bronze es convertia, així, en una de les primeres campanes tornejades que eixien dels tallers dels Portilla. Després de la seua fosa, l'instrument va ser proveït d'una truja de fusta, per part de l'empresa valenciana Industrias Manclús S.L.L. de Rafelbunyol, que potser, seria també l'encarregada d'instal·lar la campana al seu finestral i de dotar-la d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall. La campana fou beneïda al presbiteri de la parròquia durant l'eucaristia del 10 de març del 2002. Amb motiu de la benedicció varen confeccionar-se uns fullets sobre les campanes d'Aldaia i a alguns invitats se'ls va regalar una campaneta de mà, amb la inscripció incisa " ✚ / L'ENCARNACIÓ ✚ 10-03-02 ✱ ".
Estat actual La campana, de datació recent, es troba en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és que l'electromall pica lleugerament baix. Si bé, tot i que l'aparell no ha sigut desmuntat preveient possibles repics extraordinaris, a la nova programació de l'ordinador aquesta campana no participa a cap repic.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall a les (03).
Intervencions El 12 de gener de 2018, els usos que la campana havia acomplert des de la seua fosa foren modificats, per tal d'adaptar-los a la tradició local. És per això que el bronze, d'instal·lació recent, va passar a tindre un paper secundari respecte al conjunt històric.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la fitxa de la torre

  • LLOP i BAYO, Francesc (13-02-2002)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 07-03-2018
24 Fotos

Maria del Carme, "la xicoteta" (2)

(Referència 2998)

Localització Campanar
Diàmetre 60
Pes aproximat 125
FonedorROSAS, VICENTE DOMINGO
Any fosa 1887
Descripció Aquesta interessant campana vuitcentista compta a la superfície del seu bronze amb una completa inscripció, que esdevé un excel·lent document per aproximar-nos als seus orígens. Així, al terç de la campana trobem la següent inscripció en llengua castellana: "MARIA DEL CARMEN A ESPENSAS DE LOS NINOS DE / LA PRIMERA COMUNION DE ALD[invertida]AYA ANO 1887".
Terç (T) (Senefa de triangles)
(Cordó)
"MARIA DEL CARMEN A ESPENSAS DE LOS NINOS DE"
(Cordó)
"LA PRIMERA COMUNION DE ALD[invertida]AYA ANO 1887"
(Cordó)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Possiblement, la campana participava a bona part dels voltejos del calendari anual, així com a alguns repics, com els de difunts o els de missa major. Així mateix, la campana participaria als migs vols de les senyals de morts.
Tocs actuals de campanes El 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Així, l'instrument participa a tots els voltejos que s'han programat, tant els menors com els generals. Igualment, la campana pren part dels repics de missa major i dels de difunts. Aquest bronze, per últim, és l'encarregat de tocar les hores entre les 00:00 i les 7:00.
Truja Truja metàl·lica, obra de Salvador Manclús (València), en el seu estil antic.
Estat original La campana va ser fosa a 1887 per un fonedor anònim que és, sense cap mena de dubte, Vicente Domingo Rosas. Així ens ho proven, en primera instància, les inscripcions del terç del bronze, on apareixen característiques pròpies d'aquest autor, tals com les "D" invertides, que trobem a altres campanes del fonedor, com la campana menor de la parròquia de Sant Jaume d'Albatera (1889). Igualment, la factura de les anses de la campana d'Aldaia, així com els cordons i la creu sobre pedestal, s'aproximen en gran mida a altres obres d'aquest fonedor vuitcentista.
En qualsevol cas, gràcies a les inscripcions de la campana sabem que els encarregats de costejar el bronze foren xiquets de la primera comunió. I així, després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, l'instrument fou proveït segurament d'una truja de fusta de factura local i, en finalitzar la seua benedicció, fou pujat al campanar.
Estat anterior Durant les anteriors documentacions la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada al seu finestral original amb una truja de ferro, obra de l'extingida empresa valenciana Salvador Manclús. Igualment, el bronze està automatitzat amb un peculiar motor de volteig continu i un rudimentari electromall monofàsic. Però, a pesar d'estar automatitzada, la campana encara conserva el seu antic batall, proveït de soquet.
Mecanismes de toc Motor de volteig continu a les (03) i electromall monofàsic a les (09).
Intervencions A una data encara indeterminada de la segona meitat del segle XX, Salvador Manclús va electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors tradicionals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, semblant al que s'ha confeccionat per a la campana major; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu so primigeni; canviar el batall actual per un de nou de ferro dolç, adeqüat a la grandària de l'instrument i amb cable de seguretat; i finalment dotar la campana d'un motor d'impulsos i d'un nou electromall, que continuen reproduïnt els tocs tradicionals, que s'han programat al gener del 2018.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 14-03-2018
23 Fotos

Sants de la Pedra (3)

(Referència 3508)

Localització Campanar
Diàmetre 79
Pes aproximat 285
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1945
Descripció Tot i que aquesta campana no té cap valor històric ni musical, el bronze està dotat d'un cert valor documental. I és que segurament, com ocorre també al cas de la mitjana, aquesta campana reprodueix les inscripcions d'una peça anterior i, particularment, d'un extraordinari bronze de 1651, dissortadament desaparegut. Fins i tot, durant la refosa de la campana a 1945, Manuel Roses Vidal va reproduïr, conscient o inconscientment, els errors que el fonedor siscentista havia comés en escriure el text. Així, al mig del bronze refós podem llegir, en unes lletres d'escassa qualitat segurament afegides en posterioritat a la fosa de la campana: "X P S REX VENIT YN PACE / DEUS HOMO FAC TUS / E S T S M / ABDON E F SENEN ORATE PRO NOBIS / ALDAYA 1945".
Aquesta inscripció llatina, que hauria d'haver-se escrit "XPISTOΣ REX VENIT IN PACE. DEUS HOMO FACTUS EST. SANCTISSIMUM ABDON ET SENENT ORATE PRO NOBIS", podem interpretar-la com "Crist Rei ha vingut amb la Pau. Déu s'ha fet home. Santíssims Abdó i Senent pregueu per nosaltres". La primera part del text, summament habitual a les campanes medievals fins el segle XVII, s'incloïa a les campanes amb un sentit protector, front als perills que assetjaven a la societat tradicional i, especialment, davant les tempestes. A més, la funció protectora del primer fragment de la inscripció és reforçada per l'advocació de la campana, que apareix a la segona part del text, a dos sants als quals la societat tradicional va atribuïr valors protectors de les collites.
A l'antiga inscripció, Manuel Roses Vidal afegeix el text "ALDAYA 1945", per fer notar l'any de la refundició, així com la procedència de la campana, després del desastre de la Guerra Civil, quan nombrosos bronzes no varen poder tornar als seus campanars d'origen per no figurar en ells la població d'on procedien.
Terç (T) (Cordó)
(Cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Crucifix romàntic)
(03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
(06) "X P S REX VENIT YN PACE / DEUS HOMO FAC TUS / E S T S M / ABDON E F SENEN ORATE PRO NOBIS / ALDAYA 1945"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
(Dos cordons)
(Senefa vegetal)
Peu (Tres cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, la campana segurament repicava, tant des de la base com des de dalt del campanar, amb motiu de les misses majors i dels difunts. Amb l'arribada de les festes, l'instrument seria voltejat a mans per part dels campaners.
Tocs actuals de campanes El 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Diàriament el bronze toca els quarts del rellotge, entre les 8:00 i les 23:45. Així mateix, la campana participa als repics de difunts i de missa major, així com als voltejos de les festes menors i dels preceptes.
Truja Truja metàl·lica, obra de Salvador Manclús (València), en el seu estil antic.
Estat original L'instrument fou fabricat a l'any 1945 a la factoria que Manuel Roses Vidal regentava a la ciutat de València, segurament fent ús del material del bronze anterior, fos a 1651. De fet, com hem indicat, el fonedor segurament va copiar les inscripcions de la valuosa campana anterior. Després de la seua refosa, el bronze va ser proveït d'una nova truja de fusta, potser obra de la pròpia empresa fonedora, i després de la seua benedicció fou pujat al campanar.
Estat anterior Durant les anteriors documentacions la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual. Potser, l'única diferència jeia al batall, que ha sigut recentment substituït, però que no obstant, també era modern.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada al seu finestral original amb una truja de ferro, obra de l'extingida empresa valenciana Salvador Manclús. Igualment, el bronze està automatitzat amb un motor de volteig continu i un electromall monofàsic, la maça del qual ha sigut tallada per deixar passar les corretges del motor. Per últim, cal destacar que el cable de seguretat del nou batall no està lligat a l'ansa batallera, fet que no impossibilitaria el despreniment de la peça en cas de trencament.
Mecanismes de toc Electromall monofàsic a les (03) i motor de volteig continu a les (09).
Intervencions A una data encara indeterminada de la segona meitat del segle XX, Salvador Manclús va electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors tradicionals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, semblant al que s'ha confeccionat per a la campana major; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu so primigeni; canviar el batall actual per un de nou de ferro dolç, adeqüat a la grandària de l'instrument i amb cable de seguretat; i finalment dotar la campana d'un motor d'impulsos i d'un nou electromall, que continuen reproduïnt els tocs tradicionals, que s'han programat al gener del 2018.
Fins i tot, entre les opcions d'actuació sobre la campana hauria de valorar-se la possibilitat de fondre un nou instrument, de major qualitat decorativa i harmonitzat musicalment amb el conjunt de bronzes històrics que conserva el campanar. En cas d'elegir-se aquesta última opció, suggerim que la nova campana mantinga l'advocació històrica als Sants Abdó i Senent i que, fins i tot, a alguna de les seues parts siga conservada la inscripció de la campana del segle XVII, destruida a 1945.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la fitxa de la torre

  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 07-03-2018
11 Fotos

Santa Bàrbara (4)

(Referència 2975)

Localització Campanar
Diàmetre 99
Pes aproximat 562
FonedorMARCO ROSAS, JOSÉ
Any fosa 1873
Descripció Ens trobem davant d'una campana de doble interés. D'una banda, es tracta d'un bronze històric, que cal posar en valor i protegir. Però a més, aquesta peça té un gran interés documental, ja que es tracta segurament de la còpia d'una campana anterior, potser gòtica. Prova d'això és, possiblement, la singular inscripció amb què compta al terç, més pròpia d'una campana medieval que no d'un bronze del segle XIX: "CRYSTO.BENCE.C.MANDA.C.REYNA.C.DETODOMALNOS.DEFYENDA✱AÑO✱1873✱".
Aquest text és, sense cap mena de dubte, la traducció d'una oració llatina summament habitual a les campanes gòtiques, que resa: "Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat, Christus ab omni malo nos defendat", és a dir, "Crist venç, Crist regna, Crist impera, Crist ens defenga de tot mal".
Ara bé, el fonedor anònim de la campana d'Aldaia, en traduïr l'oració, va introduïr diverses modificacions en ella. En primer lloc, fruit de les limitacions de l'espai disponible, el campaner va unir la inscripció i la paraula "CRYSTO" solament la va introduïr completa a la primera aclamació, fent-se servir a les aclamacions següents d'una "C" per abreviar-la. D'altra banda, en la traducció de l'oració llatina, el fonedor de la campana no va escriure "IMPERA", sinó un sinònim d'aquesta paraula, "MANDA". En conseqüència, la inscripció podem traduïr-la com: "Crist venç, Crist mana, Crist regna, Crist de tot mal ens defenga. Any 1873".
Però independentment de les modificacions que el fonedor de la campana d'Aldaia va introduïr, sembla que aquesta oració protectora prové de les denominades aclamacions carolines, emprades al segle VIII a França, que posteriorment la ràdio vaticana adoptaria com a himne.
De l'antiga campana podrien provindre, per últim, la imatge de Santa Bàrbara, així com el possible segell medieval de la Mare de Déu erecta amb el Jesuset als braços, que el bronze presenta a la seua àrea central.
Terç (T) (Dos cordons)
"CRYSTO.BENCE.C.MANDA.C.REYNA.C.DETODOMALNOS.DEFYENDA✱AÑO✱1873✱"
(Dos cordons)
(Cenefa de triangles)
Mig (M) (Dos cordons)
(00) (Creu sobre pedestal, constituïda per peces quadrades amb flors al seu interior)
(06) (Santa Bàrbara) / "SANTABARBARA"
(09) (Possible segell medieval amb la Mare de Déu erecta amb el Jesuset als braços)
Mig peu (MP) (Cinc cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment la campana solament participava als voltejos festius, així com a alguns repics, com el de missa major o el de difunts.
Tocs actuals de campanes El 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Diàriament el bronze no toca, sinó que solament participa als repics de difunts i de missa major, així com als voltejos de les festes menors i dels preceptes.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa Rivera Campanas.
Estat original La campana va ser fosa a 1873 per un fonedor anònim, potser encara ambulant, a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, aprofitant amb bona probabilitat el material d'un bronze anterior. L'autor del bronze fou, segurament, el mateix fonedor anònim que l'any 1891 va fondre la campana major de la parròquia de la Mare de Déu del Pilar i de Sant Llorenç de València, peça idèntica a l'analitzada en nombrosos trets.
Després de la seua benedicció, en arribar a la seua finestra de la torre, la campana fou proveïda d'una truja de fusta de factura local, que potser reaprofitava total o parcialment l'antiga; així com d'un batall, al qual fou unida una corda per repicar des dels peus del campanar.
Estat anterior Abans de la seua restauració, la campana estava instal·lada al finestral on hui la coneixem amb una truja de ferro, obra de Salvador Manclús. Així mateix, l'instrument estava mecanitzat amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic.
Estat actual Després de la seua restauració la campana es troba en un bon estat de conservació. Instal·lada amb una truja de fusta d'escassa qualitat, que a llarg termini podria posar en perill la conservació de la peça, l'instrument està mecanitzat amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que des de 2018 reprodueixen els tocs tradicionals. La campana, que compta amb un nodrit nombre d'errors de fosa, té un so regular.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall a les (03).
Intervencions A l'any 1855 el mestre de molins Vicent Gimeno va rebre 170 reals de mans de la fàbrica de la parròquia per la composició i la mudança de finestral de les dos campanes majors. Segurament, l'expressió "composició" fa referència a la construcció d'una nova truja de fusta, per adaptar a la campana al nou finestral.
L'any 2006 l'empresa valenciana Eracson S.L. va sotmetre a la campana a un procés de restauració, que no va aconseguir els resultats esperats d'una intervenció d'aquestes característiques. Durant l'actuació, l'antiga truja metàl·lica fou substituïda per una nova de fusta, obra de l'empresa extremenya Rivera Campanas, que una dècada més tard es troba en un regular estat de conservació i que, a més, no va ser confeccionada seguint el perfil de l'original. Així mateix, l'antic batall de la campana fou substituït per un nou, de qualitat molt baixa, que ha sigut substituït novament a 2018, per una peça de ferro dolç més adeqüada a les característiques de la campana. Per últim, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que durant una dècada varen reproduïr tocs aliens a la tradició local, que a 2018 han sigut substituïts pels tradicionals. Al contrari d'allò que es recomana a aquest tipus d'intervencions, el bronze no fou netejat i així, no va recuperar la seua sonoritat original.
Propostes Suggerim que, a llarg termini, després de restaurar les campanes que encara compten amb la instal·lació substituïda, aquest instrument siga restaurat novament. La recuperació dels valors originals hauria de comprendre, en primer lloc, la substitució de l'actual truja de fusta, d'escassa qualitat, per una altra més adient amb la tradició local, que a més, garantisca la correcta conservació de la campana. Igualment, el bronze hauria de ser netejat interior i exteriorment, per recuperar la sonoritat original de l'instrument. Per últim, la campana hauria de ser dotada d'un motor de volteig per impulsos i un electromall, que mitjançant l'ordinador de la sagristia, mantinguen els tocs tradicionals, que s'han programat a gener de 2018.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes La creu documentada a aquesta campana presenta uns motius i disposició molt semblants als de dos de la Catedral de Jerez de la Frontera, motiu pel qual es podria atribuir provisionalment al fonedor José Marco Rosas. També és molt semblant el tipus de lletra, de perfil gruix, així com els motius amb els quals composa la garlanda del terç (nota de Joan Alepuz Chelet).

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (19-02-2007)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Atribució de l'autoria de la campana] (09-06-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2020
19 Fotos

Maria Victòria Lluïsa, la "grossa" (5)

(Referència 2881)

Localització Campanar
Diàmetre 116
Pes aproximat 904
FonedorGARCÍA
Any fosa 1785
Descripció Aquesta extraordinària campana setcentista compta a la superfície del seu bronze amb una extensa inscripció, que esdevé un excel·lent document per aproximar-nos als seus orígens. Si bé, la gran quantitat d'errors de fosa amb què compta l'instrument dificulten, fins i tot després de la restauració, la correcta interpretació d'alguns fragments del text. La interpretació de les inscripcions de la campana es veu dificultada, així mateix, pel nodrit nombre d'abreviacions que el fonedor va introduir als textos, sense cap mena de dubte, fruit de les limitacions de l'espai disponible.
Així, al terç de la campana trobem un complex text inundat pels errors de fosa, que es desenvolupa al llarg de quatre línies, enllaçades mitjançant decoracions en forma d'asterisc. A la inscripció podem llegir: "MARIA VICTORIA LVISA ✱ SERENOVO ✱ AÑO I78S SIENDO ECONOMO EL D ✱ IVAN BAVTISTA ✱ / FERRER ✱ ALCALDE MAYOR IVAQUIN MAS AL[...]OR ✱ IAIME FERRANDIS ✱ AL ✱ SE ✱ MARIANOG ✱ / ALINDO ✱ RE ✱ PRI ✱ ROQVE FERRANDYS ✱ RE ✱ SE ✱ MANVEL FOLGADO ✱ FABRI RO ✱ IOSEPH FERR ✱ / ✱ ANDIS ✱. Aquest extens text castellà suggerim interpretar-lo com: "María Victoria Luisa. Se renovó año 1785, siendo ecónomo el D. Juan Bautista Ferrer, Alcalde Mayor Joaquín Mas, [...] Jaime Ferrandis, [...] Mariano Galindo, Re[ctor?] Pri[mero?] Roque Ferrandis, Re[ctor?] Se[gundo?] Manuel Folgado, Fabri[que]ro José Ferrandis". És a dir, "Maria Victòria Lluïsa. Va ser renovada l'any 1785, essent ecònom D. Joan Baptista Ferrer, Alcalde Major Joaquim Mas, [...] Jaume Ferrandis, [...] Mariano Galindo, Rector Primer Roc Ferrandis, Rector Segon Manuel Folgado, Fabriquer Josep Ferrandis".
A l'àrea central del bronze trobem, a la part interior una creu sobre pedestal de proporcions molt reduïdes, constituïda com indiquem, per tota una sèrie de decoracions en morfologia d'asterisc, idèntiques a les del terç, situades en diverses posicions. A la cara exterior de l'instrument trobem una nova creu sobre pedestal, ara d'una grandària major i constituïda per tota una sèrie de motlles amb decoracions de vinyes, lleugerament desfigurades a causa dels errors de fosa de la campana. Als laterals del pedestal d'aquesta última creu trobem la marca del fonedor, on s'indica en un llatí erroni: "GARCIA FECI ✱". Aquesta inscripció, que hauria d'haver-se escrit "Garcia me fecit", podem traduïr-la com "Garcia em va fer".
Al mig peu i al peu de la campana trobem, per últim, diversos cordons merament decoratius, que apareixen summament degradats pels efectes dels errors de fosa, que fan de la campana un instrument d'aparença basta i rugosa.
Anses La campana compta amb sis anses sense cap decoració on, possiblement fruit de la falta de material durant la refosa de l'instrument, apareixen una gran quantitat de faltants i errors de fosa. Com a conseqüència d'aquestos errors de fosa, així com possiblement de la truja de ferro, l'ansa central de la cara interior de la campana s'ha badat.
Terç (T) (Dos cordons)
"MARIA VICTORIA LVISA ✱ SERENOVO ✱ AÑO I78S SIENDO ECONOMO EL D ✱ IVAN BAVTISTA ✱"
(Dos cordons)
"FERRER ✱ ALCALDE MAYOR IVAQUIN MAS AL[...]OR ✱ IAIME FERRANDIS ✱ AL ✱ SE ✱ MARIANOG ✱"
(Dos cordons)
"ALINDO ✱ RE ✱ PRI ✱ ROQVE FERRANDYS ✱ RE ✱ SE ✱ MANVEL FOLGADO ✱ FABRI RO ✱ IOSEPH FERR ✱ / ✱ ANDIS ✱"
Mig (M) (Dos cordons)
(00) (Creu sobre pedestal de proporcions molt reduïdes, constituïda per tota una sèrie de decoracions en morfologia d'asterisc situades en diverses posicions)
(06) "GARCIA" (Creu sobre pedestal amb decoracions vegetals de parra) "FECI ✱"
Mig peu (MP) (Sis cordons)
Peu (Dos cordons pràcticament imperceptibles)
Tocs tradicionals de campanes Cada dia el sagristà de la parròquia assenyalava, des de la base del campanar, les oracions amb aquesta campana. Així mateix, després de caure en desús la campana de senyals de la terrassa, la "grossa" també era, segurament, l'encarregada de convocar a la missa diària. L'instrument, que també participava dels tocs de difunts i dels repics de missa major, era voltejat amb motiu de les grans solemnitats anuals, per part de la família de campaners.
Tocs actuals de campanes Després de ser restaurada, el 12 de gener de 2018 la campana va recuperar els seus usos tradicionals. Diàriament el bronze assenyala l'oració de l'alba, a les 8 del matí; de l'Àngelus, al migdia; de l'Avemaria, a les 19:30; i de les Ànimes, a les 21:00 de la nit. Igualment, cada dia, aquesta campana és l'encarregada de convocar a la missa mitjançant tres tocs senzills i d'assenyalar, a l'Hora de Nona, l'antic res dels Set Dolors de la Mare de Déu. L'instrument, així mateix, cada diumenge i festiu pren part del toc repicat a missa major, però solament volteja amb motiu de les grans solemnitats anuals. Participa també en els senyals de difunts, juntament amb les altres tres campanes majors. La campana és, per últim, l'encarregada de tocar les hores amb repetició entre les 8:00 i les 23:00.
Truja Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa Electrorecamp S.L.
Estat original La campana va ser fosa a 1785 per García, un fonedor setcentista d'origens desconeguts que va estar especialment actiu als territoris de l'Horta Sud durant la segona meitat del segle XVIII. De fet, ell és l'autor, a 1755, de la campana major de la parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge, dedicada a Sant Estanislau Kostka; així com, sense cap mena de dubte, de la campana de Sant Pere de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya, datada en 1783. Igualment, aquest fonedor cal posar-lo en relació amb Cristóbal García, un autor potser pertanyent a la mateixa nissaga de campaners que, per aquestos anys, estava fonent altres campanes a l'àrea de l'Horta de València, com la senyalera de Massanassa (hui situada a les escoles de Sant Josep i Sant Andreu de la localitat) o la campana de Santa Bàrbara de Beniparrell.
Una de les característiques més importants de l'obra d'ambdós fonedors és, sense cap mena de dubte, el gran detallisme i el valuós acabat que infonien a les seues campanes. No obstant això, a 1785, quan García va realitzar la refosa de l'antiga campana major d'Aldaia, de 1637, que s'havia badat a anys anteriors, el nou bronze va eixir del forn amb una gran quantitat d'errors de fosa. L'anàlisi del bronze efectuada durant la seua restauració ha posat en relleu que, potser, el fonedor no va introduïr suficient material al motlle de la nova campana, per contrarrestar al bronze que es perdera durant el procés de refosa de l'antic instrument. Aquesta falta de material es fa especialment palesa a les anses, la part més alta de la campana, que segurament mai arribaren a plenar-se de bronze líquid. Fins i tot, l'aspecte rugós de la campana podria mostrar-nos un possible error en la fabricació del motlle.
Però, a pesar d'aquestos problemes en la fosa, la campana finalment no va eixir badada i, després d'eixir dels forns que García havia instal·lat a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, l'instrument va ser beneït pel clero parroquial. En arribar a la seua finestra de la torre, la campana fou proveïda d'una truja de fusta de factura local, que potser reaprofitava total o parcialment l'antiga; així com d'un batall, al qual fou unida una corda per repicar des dels peus del campanar.
Estat anterior Abans de la seua restauració, la campana penjava a una gran altura de la finestra principal del campanar, instal·lada amb una truja metàl·lica, obra de Salvador Manclús, a la qual s'havien afegit decoracions perimetrals per tal d'augmentar el contrapés. L'instrument estava electrificat amb un motor de volteig continu a les (09) i un electromall trifàsic a les (03), que als últims anys havia sigut substituït per un nou monofàsic a les (09). En canviar-lo de lateral, la maça de l'electromall va haver de ser retallada, per tal d'evitar friccions amb les corretges del motor de volteig.
Estat actual Després de la seua restauració als últims mesos de 2017, la campana es troba en un excel·lent estat de conservació. Cal assenyalar que, tot i que després de la neteja del bronze són quasi imperceptibles, a l'interior la campana compta amb tres marques de percussió de batalls, dos excessivament altes i una altra al punt correcte.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos i electromall.
Intervencions A l'any 1855 el mestre de molins Vicent Gimeno va rebre 170 reals de mans de la fàbrica de la parròquia per la composició i la mudança de finestral de les dos campanes majors. Segurament, l'expressió "composició" fa referència a la construcció d'una nova truja de fusta, per adaptar a la campana al nou finestral.
Durant la segona meitat del segle XX l'instrument fou electrificat, juntament amb les campanes de Santa Bàrbara, dels Sants de la Pedra i de la Mare de Déu del Carme, per l'empresa que Salvador Manclús regentava al Grau de València. Per fer-ho, com era habitual, la truja original de l'instrument fou substituïda per una nova metàl·lica, amb els eixos fortament rebaixats i amb unes decoracions perimetrals, que tenien com a únic objectiu augmentar el pes de la peça. Igualment, en el transcurs de l'actuació la campana fou dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall trifàsic, que acabaren amb els tocs tradicionals d'Aldaia.
El 16 d'octubre de 2017 la campana era baixada del campanar, després de detectar a les seues anses un badat, que mesos abans havia obligat a la immobilització de l'instrument. Després de ser baixada de la torre, la campana fou conduïda fins els tallers de l'empresa ontinyentina Electrorecamp S.L., per ser sotmesa a un acurat procés de restauració.
Durant l'actuació, l'antiga truja metàl·lica de l'instrument (la causant, segurament, del trencament de les seues anses) fou substituïda per una nova de fusta, que en la seua confecció va seguir el perfil de l'original, desapareguda durant la mecanització de la segona meitat del segle XX. Per tal de garantir la seguretat d'aquesta peça històrica, la corona de la campana fou trepanada i a l'interior de l'instrument fou introduïda una placa metàl·lica, per repartir les forces exercides pels tirants, tot respectant l'ansa batallera original. Així mateix, el bronze va ser netejat interior i exteriorment per recuperar la seua sonoritat original, i a la campana li va ser instal·lat un nou batall de ferro dolç, més adient a les característiques de l'instrument.
En concloure la restauració, la campana fou exposada a l'exterior del temple durant dos jornades i al migdia del 3 de desembre la restauració fou beneïda per part del rector de la parròquia, Mn. Joan Carles Alemany Vicens, amb presència de tota la comunitat parroquial. Els padrins de la campana beneïda foren els joves que anaven a rebre el sagrament de la confirmació aquell curs. Un dia després, al matí del 4 de desembre, la campana va ser finalment pujada al campanar. En arribar novament a la torre, en substitució dels antics mecanismes de toc automàtic fou instal·lat un motor de volteig per impulsos i un electromall, que reprodueixen mitjançant un ordinador els tocs tradicionals d'Aldaia i no dificultarien un possible toc manual.
La restauració de la campana, en conseqüència, no solament s'ha limitat a recobrar la instal·lació tradicional de l'instrument, sinó que a més, aquestes característiques tangibles s'han posat al servei de la recuperació dels antics usos tradicionals del bronze, un patrimoni immaterial d'un alt valor.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada. Qualsevol mecanització ha de preservar la sonoritat tradicional i reproduir i permetre els tocs manuals.

Autors de la fitxa de la torre

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-03-2013)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 28-02-2018
62 Fotos

Campaneta d'eixida a missa (00)

(Referència 3507)

Localització Sagristia
Diàmetre 16
Pes aproximat 2
Any fosa 1943
Terç (T) "ADORACIÓN / 1 - 1 - 1943"
Tocs actuals de campanes Toc d'eixida de missa.
Truja Penjada d'una xicoteta estructura de ferro.
Mecanismes de toc Cadena al batall per ser repicada.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 22-02-2018
1 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 27-09-2020
    Convertir a PDF