Parròquia de Sant Honorat Arquebisbe d'Arlés - VINALESA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campana d'eixida a Missa (0)

(Referència 12282)

Localització Sagristia
Diàmetre (en cm) 35
Pes aproximat (en quilos) 25
Any fosa 1803
Descripció En el terç trobem aquesta inscripció que indica l'any en que va ser fosa: "# AÑO 1803 #".
Terç (T) (cordó)
"# AÑO 1803 #"
(cordó)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Suposem que seria fosa per tal de marcar el inici de les misses.
Tocs actuals de campanes Toca al inici de les misses diàries i diumenge.
Truja Biga de ferro
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la Sagristia de l'església. Penja d'una biga de ferro, estant pintada d'un color daurat. Compta amb una corda al batall per fer-la sonar.
Mecanismes de toc Corda al batall
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1803 per un fonedor desconegut, que segurament fora de la ciutat de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Les mesures són aproximades

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (24-10-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 14-01-2015
7 Fotos

Santa Maria (1)

(Referència 2976)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 65
Altura del bronze 54
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 159
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1875
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció llatina al terç: "# # SANCTA # MARIA # ORA # PRO # NOBIS#". La seua traducció al valencià seria: "# # SANTA # MARIA # PREGA # PER # NOSALTRES". Aquesta aclamació, dirigida a la Mare de Déu, forma part d'una de les súpliques més solemnes de l'Església: les Lletanies dels Sants. Es canta en determinades celebracions per implorar la protecció dels Sants i a més està molt difosa entre la religiositat popular, que acompanya moltes invocacions amb aquesta súplica. Al mig trobem aquesta altra inscripció, també en llatí: "# QUILES ME FECIT AÑO 1875 #"; que podem traduir com: "QUILES EM VA FER ANY 1875". Quiles és el cognom del fonedor Manuel Quiles, de la ciutat de València.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# # SANCTA # MARIA # ORA # PRO # NOBIS #"
(cordó)
Mig (M) (00) (Mare de Déu del Rosari) "# QUILES ME FECIT AÑO 1875 #"
(03) (Sant Josep)
(06) (Creu amb pedestal)
(09) (Santa Bàrbera)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida la batall. Per voltejar possiblement comptara amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa Sala de les Campanes
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblementcomptaria amb una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava fins arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor de vol contiu i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no té vinculació amb l'estat tradicional de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable iniciar la seua restauració. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) electromall, (09) motor de vol continu
Intervencions L'any 1875 va ser fosa pel fonedor Manuel Quiles, fonedor natural segurament de la ciutat de València, actiu en la segona meitat del segle XIX. Possiblement es tracte de la refosa d'una campana més antiga que es va badar i fer nova. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la junt a les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu a que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anulat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es realitzaren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (24-10-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-01-2015
20 Fotos

Maria (2)

(Referència 3405)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 92
Altura del bronze 73
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 451
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1915
Espatlla (H) (2 cordons)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (2 cordons)
"# # # SE REFUNDIO EN EL AÑO DEL SEÑOR 1915 # #"
(cordó)
(cenefa vegetal)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb querubí)
(03) (Motiu eucarístic amb flors)
(06) "# SE ME DIO POR NOMBRE # " / (Monograma de Maria) / "# MARIA #"
(06) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / Can TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID"
(09) (Anagrama de Jesús amb flors)
Mig peu (MP) (5 cordons)
(garlanda vegetal)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida la batall. Per voltejar possiblement comptara amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblementcomptaria amb una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava fins arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor de vol contiu i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no té vinculació amb l'estat tradicional de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable iniciar la seua restauració. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu i electromall
Intervencions Com indiquen les inscripcions, la campana va ser refosa en l'any 1915 pel trencament d'una anterior de datació desconeguda. Aquesta va ser baixada del campanar i traslladada als tallers de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida i establert en la ciutat de València. Després de refosa, la nova campana va ser batejada i pujada al campanar. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la junt a les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu a que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anulat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es realitzaren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall i el batall per un nou.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (24-10-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-01-2015
23 Fotos

La Grossa, Sant Honorat (3)

(Referència 2869)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 110
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 771
FonedorDE LA VIÑA, JUAN
Any fosa 1779
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE 1779"; correctament escrita seria: "CHRISTUS REX VENIT IN PACE AÑO DE 1779". Aquesta es podria interpretar com: "CRIST REI HA VINGUT AMB LA PAU ANY DE 1779". Al mig, junt a la imatge de Sant Honorat trobem el nom del fonedor: "LAVIÑA / MEFECIT". Aquesta correctament escrita seria: "LA VIÑA ME FECIT"; es a dir: "LA VIÑA EM VA FER". La Viña és el cognom del campaner Juan Antonio de la Viña, que acostumava a signar les campanes amb el seu primer cognom. Al centre de la Creu trobem l'Anagrama de Crist: "IHS"; la devoció al qual va ser introduïda per Sant Bernardí de Siena. Aquest anagrama pot tindre dos significats, bé les inicials de Crist en grec o les sigles de l'expressió: "IESUS HOMO SALVATOR" (Jesús Salvador de l'Home).
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"CHRISTVS REX VENIT INPACE AÑO DE I779"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb les Arma Christi, pedestal i els Sants de la Pedra a cada costat del pedestal)
(03) (imatge de Santa Bàrbera)
(06) (medalló amb Sant) / "LAVIÑA" (imatge de Sant Honorat) "MEFECIT"
(09) (imatge de Sant Miquel)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (cordó)
(cenefa vegetal)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida la batall. Per voltejar possiblement comptara amb una ballesta, toc que s'efectuaria des de la mateixa Sala de les Campanes
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Per tocar-la possiblementcomptaria amb una ballesta, especialment utilitzada per voltejar-la. A més tenia una corda unida al batall, que per mitjà d'unes corrioles i una fusta es passava fins arribar als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Fins poc abans del 2014 comptava amb un electromartell trifàsic, instal·lat en la mecanització de la campana i que estava ubicat en un lateral (03). Aquest s'ha retirat per trencament del mateix.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor de vol contiu i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no té vinculació amb l'estat tradicional de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable iniciar la seua restauració. Aquesta deuria ser baixada del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions Acabades les obres del campanar l'any 1779 es va fondre la nova campana major de la torre. Els treballs de fosa es realitzaren pel campaner de la ciutat de València, Juan Antonio de la Viña, resultant la campana conservada. Destaca per la Creu amb les Arma Christi, així com les imatges dels sants amb que compta, tots ells de funció clarament protectora (Sant Miquel, Santa Bàrbera i els Sants de la Pedra). També compta amb una imatge de Sant Honorat, rèplica de que es venerava a l'altar major, sent una de les primeres reproduccions d'imatges patronals. En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar-la junt a les altres campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu a que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anulat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar la truja de fusta per altra de ferro, treballs que es realitzaren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La seua mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana
    ] (24-10-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2015
29 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 90 Visitants: 89 Usuaris: 1 - servidor