Parr˛quia de la Mare de DÚu de Lepanto de Castellar - VAL╚NCIA (VAL╚NCIA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

El Tiplet (1)

(ReferŔncia 2858)

Localitzaciˇ Sala de les Campanes
DiÓmetre 27
Altura del bronze 12
Vora 3
Pes aproximat 11
Any fosa 1762
Descripciˇ Aquesta xicoteta campana compta al terš amb la segŘent inscripciˇ: "+ A EXPE. DE LA COMUNIDAD", que es pot interpretar com "A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD". Al mig indica el any de fundiciˇ: "ANO 1762", que correctament escrita seria: "ANNO 1762", es a dir "ANY 1762".
Terš (T) (2 cordons)
"+A EXPE. DE LA COMUNIDAD"
(2 cordons)
Mig (M) (02) (Sant Cristofor)
(06) (Sant Miquel ArcÓngel) "ANO 1762"
(10) (Sant AgustÝ)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Per ser una campana tan menuda en relaciˇ amb les altres posiblement s'utilitzara com a campaneta de senyals, per indicar als campaners el moment de tocar durant les celebracions al interior del temple.
Tocs actuals de campanes Volteja de forma elŔctrica
Truja Truja de fusta original
Estat actual Es trova en regular estat de conservaciˇ, ja que les fustres de la truja presenten cert desgast en especial a la part que mira al exterior, estant a mÚs mecanitzada amb un motor de vol continu. Seria recomanable la restauraciˇ de la truja de fusta aixÝ com renovar el motor de vol continu per un altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu
Intervencions Aquesta campana Ús anterior al actual temple parroquial, per tant seria aprofitada per la nova torre quan es va construir. Posiblement estiguera en una ermita o esglÚsia mÚs antiga.
Protecciˇ Protecciˇ genŔrica al trobar-se en un immoble protegit (BÚ de RellevÓncia Local). En conseqŘŔncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural ValenciÓ adjuntant el projecte prŔviament a l'inici dels treballs.
Valoraciˇ Cal incoar expedient per incloure-la en l┤Inventari General de BÚns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplašada per un altra campana de distinta afinaciˇ.
InstalĚlaciˇ La instalĽlaciˇ ha segut substitu´da i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l┤instrument, aixÝ com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLL└ ALCAĐIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualitzaciˇ 07-02-2014
15 Fotos

Sant Andreu (2)

(ReferŔncia 2973)

Localitzaciˇ Sala de les Campanes
DiÓmetre 57
Altura del bronze 53
Vora 6
Pes aproximat 107
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1873
Descripciˇ Compta al terš amb aquesta simple inscripciˇ: "# # # # # # # # # SAN ANDRES APOSTOL ANO 1783". Estes incripcions indica el nom de la campana i l'any de fosa.
Anses Anses amb decoracions antropom˛rfiques
Espatlla (H) (cenefa neog˛tica)
Terš (T) (2 cordons)
"# # # # # # # # # SAN ANDRES APOSTOL ANO 1783"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(04) (Cust˛dia amb Óngels)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Seria repicada des del peu de la torre mitjanšant llarges cordes i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Els tocs sˇn exclusivament automÓtics.
Truja Ferro Mancl˙s Vella
Estat original Fins la seua mecanitzaciˇ comptaria amb una truja de fusta de perfil valenciÓ i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat actual Es trova en regular estat de conservaciˇ, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable la restauraciˇ de la campana per reposar la truja de fusta, mecanitzant-la amb un motor d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall
Intervencions Va ser fosa en 1873 i tot i que no estÓ signada por ser atribu´da a Jaime ROSES. En la campana es repeteixen alguns motius iconogrÓfics, com ara la creu, la cenefa neog˛tica i la cust˛dia amb Óngels.

La casa Mancl˙s es va encarregar de la mecanitzaciˇ, subsitu´nt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCL┌S ha substitu´t posteriorment el electromall i els tirants.
Protecciˇ Protecciˇ genŔrica al trobar-se en un immoble protegit (BÚ de RellevÓncia Local). En conseqŘŔncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural ValenciÓ adjuntant el projecte prŔviament a l'inici dels treballs.
Valoraciˇ En cas de trencament nomÚs pot ser soldada. Pot ser reemplašada per una rŔplica.
InstalĚlaciˇ La instalĽlaciˇ ha segut substitu´da i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l┤instrument, aixÝ com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLL└ ALCAĐIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualitzaciˇ 07-02-2014
14 Fotos

Mare de DÚu del Rosari i Santa BÓrbera (3)

(ReferŔncia 2985)

Localitzaciˇ Sala de les Campanes
DiÓmetre 83
Altura del bronze 72
Vora 3
Pes aproximat 331
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1885
Descripciˇ Compta la campana amb aquesta inscripciˇ, referent a les dedicacions de la campana i l'any de fundiciˇ: "MARIA DEL ROSARIO Y Sn TABARBARA ANO 1885", que correctament seria: "MARIA DEL ROSARIO Y SANTA BARBARA AĐO 1885".
Anses Anses amb decoracions animals
Terš (T) (garlanda de triangles)
(2 cordons)
"MARIA DEL ROSARIO Y Sn TABARBARA ANO 1885"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Motiu eucarÝstic rodejat per una torre, pardal i lleˇ)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Seria repicada des del peu de la torre mitjanšant llarges cordes i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Els tocs sˇn exclusivament automÓtics.
Truja Ferro Mancl˙s Vella
Estat original Fins la seua mecanitzaciˇ comptaria amb una truja de fusta de perfil valenciÓ i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat actual Es trova en regular estat de conservaciˇ, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable la restauraciˇ de la campana per reposar la truja de fusta, mecanitzant-la amb un motor d'impulsos. A mÚs compta amb dos peces per equilibar el contrapÚs al capšal.
Mecanismes de toc (03) Motor de vol continu, electromall.
Intervencions La campana va ser fosa en 1885 i segurament es tracte d'una obra de Jaime ROSES. Aquesta guarda punts en com˙ amb la campana de les hores de la mateixa parr˛quia, com el tipus de lletra utilitzada, els triangles o el motiu eucarÝstic, aixÝ com la seua disposiciˇ en la campana.

La casa Mancl˙s es va encarregar de la mecanitzaciˇ, subsitu´nt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCL┌S ha substitu´t posteriorment el electromall.
Protecciˇ Protecciˇ genŔrica al trobar-se en un immoble protegit (BÚ de RellevÓncia Local). En conseqŘŔncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural ValenciÓ adjuntant el projecte prŔviament a l'inici dels treballs
Valoraciˇ En cas de trencament nomÚs pot ser soldada. Pot ser reemplašada per una rŔplica.
InstalĚlaciˇ La instalĽlaciˇ ha segut substitu´da i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l┤instrument, aixÝ com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLL└ ALCAĐIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualitzaciˇ 09-07-2016
13 Fotos

Mare de DÚu del Rosari, la gran (1)

(ReferŔncia 2974)

Localitzaciˇ Sala de les Campanes
DiÓmetre 96
Altura del bronze 75
Vora 10
Pes aproximat 512
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1873
Descripciˇ Al terš trovem les inscripcions de la campana: "JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEĐORA DEL ROSARIO". La primera part Ús una advocaciˇ a la Sagrada FamÝlia, molt tÝpica des del segle XVIII i que habitualment va seguida de les devocions a que es dedica de la campana. Per un atra banda la presŔncia de Santa BÓrbera pot estar justificada per ser la patrona dels campaners, mentre que la Mare de DÚu del Rosari, denominada a Castellar com "de Lepanto" estÓ al ser patrona i titular del temple.
Anses Anses amb decoracions antropom˛rfiques
Espatlla (H) (cenefa amb decoracions neog˛tiques)
Terš (T) (2 cordons)
"JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEĐORA DEL ROSARIO"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Inmaculada Concepciˇ)
(06) (imatge d'Óngels adorant l'Eucaristia)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Fins la seua mecanitzaciˇ comptaria amb una truja de fusta de perfil valenciÓ i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Tocs actuals de campanes Els tocs sˇn exclusivament automÓtics
Truja Fusta Mancl˙s
Estat original Fins la seua mecanitzaciˇ comptaria amb una truja de fusta de perfil valenciÓ i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat anterior Estava en regular estat, amb una truja de ferro i mecanitzada amb un motor de vol continu
Estat actual Es trova en un bon estat, amb truja de fusta. Per als tocs compta amb un motor d'impulsos i electromall. El batall sembla antic, amb soquet i reforšat mitjanšant un cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos, (09) electromartell
Intervencions Va ser fosa en 1873 amb la campana dedicada a Sant Andreu, posiblement per Jaime ROSES. Aquesta compta amb tres elements decoratius propis d'aquest fonedor: la creu amb els brašos acabats en punta i un pedesta, la cenefa neog˛tica i el relleu eucarÝstic, que es pot relacionar amb un gravat de representa als Óngels adorant l'EucaristÝa i aquest amb una obra del mateix tema que Jeroni Jacint Espinosa va pintar i que es conserva al Museu de Belles Arts de ValŔncia.

La casa Mancl˙s es va encarregar de la mecanitzaciˇ, subsitu´nt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCL┌S l'ha restaurat, reposant la truja de fusta i mecanitzant˝la amb un motor d'impulsos.
Protecciˇ Protecciˇ genŔrica al trobar-se en un immoble protegit (BÚ de RellevÓncia Local). En conseqŘŔncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural ValenciÓ adjuntant el projecte prŔviament a l'inici dels treballs.
Valoraciˇ En cas de trencament nomÚs pot ser soldada. Pot ser reemplašada per una rŔplica.
InstalĚlaciˇ La instalĚlaciˇ Ús tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanitzaciˇ haurÓ de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • MOLL└ ALCAĐIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualitzaciˇ 09-02-2014
15 Fotos

Campana de les Hores (A)

(ReferŔncia 2987)

Localitzaciˇ Terrat del campanar
DiÓmetre 110
Pes aproximat 504
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1884
Descripciˇ Compta al terš amb la segŘent incripciˇ, amb nombrosos defectes de fundiciˇ: "SE H(I)ZO A ESPENSAS DE TODOS (L)OS VECINOS DE CASTELLAR FONDIDA PoR J(invertida)AIME ROSAS ANO / 1884", que correctament escrita seria: "SE HIZO A EXPENSAS DE TODOS LOS VECINOS DE CASTELLAR FUNDIDA POR JAIME ROSAS AĐO 1884".
Anses Anses decorades amb caps de lleons
Espatlla (H) (2 cordons)
(cenefa de triangles)
Terš (T) (2 cordons)
"SE H(I)ZO A ESPENSAS DE TODOS (L)OS VECINOS DE CASTELLAR FONDIDA PoR J(invertida)AIME ROSAS ANO"
(2 cordons)
(03) "1884"
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (└ngel amb cust˛dia)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores
Tocs actuals de campanes No toca
Truja Viga de ferro
Estat actual Es trova en bon estat de conservaciˇ, ubicada al remat del campanar en una estructura de ferro. Compta amb una maša per tocar les hores i que es conectava mitjanšant un cable amb la maquinÓria del rellotge, actualment llevat.
Mecanismes de toc (03) maša per tocar les hores
Intervencions Va ser fosa per Jaime Roses en 1884 i sufragada per els ve´ns de Castellar, destinada des del primer moment a tocar les hores.
Protecciˇ Protecciˇ genŔrica al trobar-se en un immoble protegit (BÚ de RellevÓncia Local). En conseqŘŔncia les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcciˇ General del Patrimoni Cultural ValenciÓ adjuntant el projecte prŔviament a l'inici dels treballs.
Valoraciˇ En cas de trencament nomÚs pot ser soldada. Pot ser reemplašada per una rŔplica.
InstalĚlaciˇ La instalĽlaciˇ ha segut substitu´da i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l┤instrument, aixÝ com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLL└ ALCAĐIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualitzaciˇ 09-02-2014
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VAL╚NCIA
    Campaners de la Catedral de ValŔncia
    Buscar campana, campanar, poblaciˇ, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    ę Campaners de la Catedral de ValŔncia (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 14-10-2019
    Convertir a PDF