Parròquia de la Mare de Déu de Lepanto de Castellar - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

El Tiplet (1)

(Referència 2858)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 27
Altura del bronze 12
Vora 3
Pes aproximat 11
Any fosa 1762
Descripció Aquesta xicoteta campana compta al terç amb la següent inscripció: "+ A EXPE. DE LA COMUNIDAD", que es pot interpretar com "A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD". Al mig indica el any de fundició: "ANO 1762", que correctament escrita seria: "ANNO 1762", es a dir "ANY 1762".
Terç (T) (2 cordons)
"+A EXPE. DE LA COMUNIDAD"
(2 cordons)
Mig (M) (02) (Sant Cristofor)
(06) (Sant Miquel Arcàngel) "ANO 1762"
(10) (Sant Agustí)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Per ser una campana tan menuda en relació amb les altres posiblement s'utilitzara com a campaneta de senyals, per indicar als campaners el moment de tocar durant les celebracions al interior del temple.
Tocs actuals de campanes Volteja de forma elèctrica
Truja Truja de fusta original
Estat actual Es trova en regular estat de conservació, ja que les fustres de la truja presenten cert desgast en especial a la part que mira al exterior, estant a més mecanitzada amb un motor de vol continu. Seria recomanable la restauració de la truja de fusta així com renovar el motor de vol continu per un altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu
Intervencions Aquesta campana és anterior al actual temple parroquial, per tant seria aprofitada per la nova torre quan es va construir. Posiblement estiguera en una ermita o església més antiga.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-02-2014
15 Fotos

Sant Andreu (2)

(Referència 2973)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 57
Altura del bronze 53
Vora 6
Pes aproximat 107
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1873
Descripció Compta al terç amb aquesta simple inscripció: "# # # # # # # # # SAN ANDRES APOSTOL ANO 1783". Estes incripcions indica el nom de la campana i l'any de fosa.
Anses Anses amb decoracions antropomòrfiques
Espatlla (H) (cenefa neogòtica)
Terç (T) (2 cordons)
"# # # # # # # # # SAN ANDRES APOSTOL ANO 1783"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(04) (Custòdia amb àngels)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Seria repicada des del peu de la torre mitjançant llarges cordes i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat actual Es trova en regular estat de conservació, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable la restauració de la campana per reposar la truja de fusta, mecanitzant-la amb un motor d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall
Intervencions Va ser fosa en 1873 i tot i que no està signada por ser atribuïda a Jaime ROSES. En la campana es repeteixen alguns motius iconogràfics, com ara la creu, la cenefa neogòtica i la custòdia amb àngels.

La casa Manclús es va encarregar de la mecanització, subsituïnt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCLÚS ha substituït posteriorment el electromall i els tirants.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-02-2014
14 Fotos

Mare de Déu del Rosari i Santa Bàrbera (3)

(Referència 2985)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 83
Altura del bronze 72
Vora 3
Pes aproximat 331
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1885
Descripció Compta la campana amb aquesta inscripció, referent a les dedicacions de la campana i l'any de fundició: "MARIA DEL ROSARIO Y Sn TABARBARA ANO 1885", que correctament seria: "MARIA DEL ROSARIO Y SANTA BARBARA AÑO 1885".
Anses Anses amb decoracions animals
Terç (T) (garlanda de triangles)
(2 cordons)
"MARIA DEL ROSARIO Y Sn TABARBARA ANO 1885"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Motiu eucarístic rodejat per una torre, pardal i lleó)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Seria repicada des del peu de la torre mitjançant llarges cordes i voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Els tocs són exclusivament automàtics.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat actual Es trova en regular estat de conservació, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable la restauració de la campana per reposar la truja de fusta, mecanitzant-la amb un motor d'impulsos. A més compta amb dos peces per equilibar el contrapés al capçal.
Mecanismes de toc (03) Motor de vol continu, electromall.
Intervencions La campana va ser fosa en 1885 i segurament es tracte d'una obra de Jaime ROSES. Aquesta guarda punts en comú amb la campana de les hores de la mateixa parròquia, com el tipus de lletra utilitzada, els triangles o el motiu eucarístic, així com la seua disposició en la campana.

La casa Manclús es va encarregar de la mecanització, subsituïnt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCLÚS ha substituït posteriorment el electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-07-2016
13 Fotos

Mare de Déu del Rosari, la gran (1)

(Referència 2974)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 96
Altura del bronze 75
Vora 10
Pes aproximat 512
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1873
Descripció Al terç trovem les inscripcions de la campana: "JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO". La primera part és una advocació a la Sagrada Família, molt típica des del segle XVIII i que habitualment va seguida de les devocions a que es dedica de la campana. Per un atra banda la presència de Santa Bàrbera pot estar justificada per ser la patrona dels campaners, mentre que la Mare de Déu del Rosari, denominada a Castellar com "de Lepanto" està al ser patrona i titular del temple.
Anses Anses amb decoracions antropomòrfiques
Espatlla (H) (cenefa amb decoracions neogòtiques)
Terç (T) (2 cordons)
"JESUS MARIA Y JOSE SANTA BARBARA ANO 1873 NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Inmaculada Concepció)
(06) (imatge d'àngels adorant l'Eucaristia)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Tocs actuals de campanes Els tocs són exclusivament automàtics
Truja Fusta Manclús
Estat original Fins la seua mecanització comptaria amb una truja de fusta de perfil valencià i mecanismes per al toc manual, com una ballesta.
Estat anterior Estava en regular estat, amb una truja de ferro i mecanitzada amb un motor de vol continu
Estat actual Es trova en un bon estat, amb truja de fusta. Per als tocs compta amb un motor d'impulsos i electromall. El batall sembla antic, amb soquet i reforçat mitjançant un cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos, (09) electromartell
Intervencions Va ser fosa en 1873 amb la campana dedicada a Sant Andreu, posiblement per Jaime ROSES. Aquesta compta amb tres elements decoratius propis d'aquest fonedor: la creu amb els braços acabats en punta i un pedesta, la cenefa neogòtica i el relleu eucarístic, que es pot relacionar amb un gravat de representa als àngels adorant l'Eucaristía i aquest amb una obra del mateix tema que Jeroni Jacint Espinosa va pintar i que es conserva al Museu de Belles Arts de València.

La casa Manclús es va encarregar de la mecanització, subsituïnt la truja de fusta per altra de ferro i mecanitzant la campana. La sucesora d'aquesta INDUSTRIAS MANCLÚS l'ha restaurat, reposant la truja de fusta i mecanitzantñla amb un motor d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-02-2014
15 Fotos

Campana de les Hores (A)

(Referència 2987)

Localització Terrat del campanar
Diàmetre 110
Pes aproximat 504
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1884
Descripció Compta al terç amb la següent incripció, amb nombrosos defectes de fundició: "SE H(I)ZO A ESPENSAS DE TODOS (L)OS VECINOS DE CASTELLAR FONDIDA PoR J(invertida)AIME ROSAS ANO / 1884", que correctament escrita seria: "SE HIZO A EXPENSAS DE TODOS LOS VECINOS DE CASTELLAR FUNDIDA POR JAIME ROSAS AÑO 1884".
Anses Anses decorades amb caps de lleons
Espatlla (H) (2 cordons)
(cenefa de triangles)
Terç (T) (2 cordons)
"SE H(I)ZO A ESPENSAS DE TODOS (L)OS VECINOS DE CASTELLAR FONDIDA PoR J(invertida)AIME ROSAS ANO"
(2 cordons)
(03) "1884"
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Àngel amb custòdia)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores
Tocs actuals de campanes No toca
Truja Viga de ferro
Estat actual Es trova en bon estat de conservació, ubicada al remat del campanar en una estructura de ferro. Compta amb una maça per tocar les hores i que es conectava mitjançant un cable amb la maquinària del rellotge, actualment llevat.
Mecanismes de toc (03) maça per tocar les hores
Intervencions Va ser fosa per Jaime Roses en 1884 i sufragada per els veïns de Castellar, destinada des del primer moment a tocar les hores.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (20-12-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-02-2014
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 03-03-2021
    Convertir a PDF