Parròquia de Sant Joan Apòstol i Evangelista - MASSAMAGRELL (L'HORTA NORD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

La Maresa, la xicoteta (1)

(Referència 1177)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 71
Vora 10
Pes aproximat 207
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Compta al mig amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "PURISIMA / CONCEPCION / MASAMAGRELL AÑO 1940". En ella trobem en primer lloc l'advocació a la que està dedicada, la Puríssima, que compta amb gran devoció al poble i té dedicat un dia de les festes. Seguidament està el nom del poble i la data de fosa de la campana, fet explicable per la destrucció de campanes en 1936. A principis de la Guerra Civil centenars de campanes es baixaren (o tiraren) dels respectius campanars sense cap control ni inventari, motiu que va provocar que en acabar el conflicte moltes no es recuperaren i per tant en fer campanes noves es va voler incloure el nom del poble per tal de recuperar-les. Finalment al mig peu trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS". La presència de la marca de fàbrica es va convertir en un fet habitual des de la industrialització en la fosa de campanes.
Terç (T) (3 cordons) /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu barroca)
( 06) "PURISIMA / CONCEPCION / MASAMAGRELL / AÑO 1940" (lletres incises amb una bella caligrafia)
Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gros)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Sembla que sols es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes amb la ballesta.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
Estat original Comptava amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, que segurament tenia algunes peces de formigó. Possiblement comptava amb una ballesta per tocar-la.
Estat anterior Estava en un regular estat de conservació, ubicada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i martell per tocar-la automàticament. Aquesta instal·lació no imitava els tocs tradicionals ni permitia tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Aquesta instal·lació imita els tocs tradicionals i permet tocar manualment.
Mecanismes de toc (09) Motor d'impulsos i electromall
Intervencions L'any 1940 el rector D. José Pio Gascó va encarregar les noves campanes per plenar el buit deixat per la desaparició de les anteriors en 1936. La foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València es va encarregar de la seua fosa, sent beneïda i pujada a la torre. La campana es un bon exemple del procés de fabricació industrial i seriada de campanes, que va ser habitual als anys 40 i 50. Aquesta va ser fosa sense cap encàrrec previ, afegint sols la marca de fàbrica. Quan la parròquia la encarregà afegiren les inscripcions, sent aquestes incises.

En l'any 1975 la foneria Manclús, succesora de l'anterior casa va mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu i martell. En 2010 es va restaurar, baixant-la de la seua ubicació per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta. El 19 de decembre l'arquebisbe de València D. Carlos Osoro va beneir la seua restauració a la plaça, sent pujada al campanar al dia següent. Els treballs de restauració estigueren a càrrec d'Electrorecamp S.L. i es pagaren amb les aportacions dels feligresos de la Parròquia de Sant Joan.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-09-2010)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Aportacions per completar la fitxa] (05-07-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (29-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-11-2014
10 Fotos

La Valenciana, la tercera (2)

(Referència 1176)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 80
Vora 9
Pes aproximat 296
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem a la part superior del mig aquesta inscripció: "REINA DEL SANTISIMO ROSARIO"; que és una de les letanies de la Mare de Déu, en aquest cas resaltant la devoció al Rosari, que és l'advocació patronal del poble. Baix d'aquesta està el nom del poble i l'any que es va fer la campana: "MASAMAGRELL 1940". Seguidament i també al mig trobem el nom del rector que estava al front de la parròquia quan es va encarregar la seua fosa: "SIENDO CURA D. JOSE GASCO MELIA". Finalment al mig peu està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".

Aquestes inscripcions són molt característiques del moment de fosa de la campana. En primer lloc compta amb la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials. Seguidament la campana compta amb una advocació concreta, en aquest cas es tracta de la Mare de Déu del Rosari. El fer més singular i comú d'aquesta etapa és la presència del poble i el nom del rector, fet explicable per la destrucció de campanes en 1936. A principis de la Guerra Civil centenars de campanes es baixaren (o tiraren) dels respectius campanars sense cap control ni inventari, motiu que va provocar que en acabar el conflicte moltes no es recuperaren i per tant en fer campanes noves es va voler incloure el nom del poble per tal de recuperar-les. Junt a aquest apareixien normalment el del rector o alcalde en molts casos.
Terç (T) (2 cordons grossos) /
(2 cordons fins) /
(2 cordons grossos)
Mig (M) (00) (Creu)
(06) "REINA DEL SANTISIMO ROSARIO / MASAMAGRELL 1940 / SIENDO CURA D. JOSE PIO GASCO MELIA"
Mig peu (MP) (4 cordons) /
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i possiblement alguns repics es tocaren des de la mateixa Sala de les Campanes. Es voltejava des d'aquesta, desconeixem si a mans o a corda.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptava amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, que segurament tenia algunes peces de formigó. Possiblement comptava amb una ballesta per tocar-la. Comptava amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Estava en un regular estat de conservació, ubicada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i martell per tocar-la automàticament. Aquesta instal·lació no imitava els tocs tradicionals ni permitia tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Aquesta instal·lació imita els tocs tradicionals i permet tocar manualment.
Mecanismes de toc (09) Motor d'impulsos i electromall
Intervencions L'any 1940 el rector D. José Pio Gascó va encarregar les noves campanes per plenar el buit deixat per la desaparició de les anteriors en 1936. La foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València es va encarregar de la seua fosa, sent beneïda i pujada a la torre.
En l'any 1975 la foneria Manclús, succesora de l'anterior casa va mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu i martell. En 2010 es va restaurar, baixant-la de la seua ubicació per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta. El 19 de decembre l'arquebisbe de València D. Carlos Osoro va beneir la seua restauració a la plaça, sent pujada al campanar al dia següent. Els treballs de restauració estigueren a càrrec d'Electrorecamp S.L. i es pagaren amb les aportacions dels feligresos de la Parròquia de Sant Joan.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-09-2010)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Aportacions per completar la fitxa] (05-07-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (29-07-2014)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 20-12-2015
11 Fotos

La Secana, la mitjana (3)

(Referència 1199)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 93
Vora 10
Pes aproximat 466
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem a la part superior del mig aquesta inscripció: "SAN JUANAPOSTOLIEVANGELISTA"; que correctament escrita seria: "SAN JUAN APOSTOL Y EVANGELISTA"; i fa refència al titular del temple parroquial. Baix d'aquesta està el nom del poble i l'any que es va fer la campana: "MASAMAGRELL 1940". Seguidament i també al mig trobem el nom del rector que estava al front de la parròquia quan es va encarregar la seua fosa: "SIENDO CURA D. JOSE GASCO MELIA". Finalment al mig peu està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".

Aquestes inscripcions són molt característiques del moment de fosa de la campana. En primer lloc compta amb la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials. Seguidament la campana compta amb una advocació concreta, en aquest cas es tracta de l'apòstol Sant Joan. El fer més singular i comú d'aquesta etapa és la presència del poble i el nom del rector, fet explicable per la destrucció de campanes en 1936. A principis de la Guerra Civil centenars de campanes es baixaren (o tiraren) dels respectius campanars sense cap control ni inventari, motiu que va provocar que en acabar el conflicte moltes no es recuperaren i per tant en fer campanes noves es va voler incloure el nom del poble per tal de recuperar-les. Junt a aquest apareixien normalment el del rector o alcalde en molts casos.
Terç (T) (Cordó) /
(3 cordons, el superior més gros) /
(06) "SAN JUANAPOSTOLIEVANGELISTA" /
(3 cordons, el superior més gros) /
(06) "MASAMAGRELL 1940"
Mig (M) (00) (Creu)
Mig peu (MP) (06) "SIENDO CURA D JOSE PIO GASCO MELIA" /
(4 cordons) /
(06) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons) /
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i possiblement alguns repics es tocaren des de la mateixa Sala de les Campanes. Es voltejava des d'aquesta, desconeixem si a mans o a corda.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptava amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, que segurament tenia algunes peces de formigó. Possiblement comptava amb una ballesta per tocar-la. Comptava amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Estava en un regular estat de conservació, ubicada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i martell per tocar-la automàticament. Aquesta instal·lació no imitava els tocs tradicionals ni permitia tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Aquesta instal·lació imita els tocs tradicionals i permet tocar manualment.
Mecanismes de toc Motor de vol impulsos i electromall (09)
Intervencions L'any 1940 el rector D. José Pio Gascó va encarregar les noves campanes per plenar el buit deixat per la desaparició de les anteriors en 1936. La foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València es va encarregar de la seua fosa, sent beneïda i pujada a la torre.
En l'any 1975 la foneria Manclús, succesora de l'anterior casa va mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu i martell. En 2010 es va restaurar, baixant-la de la seua ubicació per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta. El 19 de decembre l'arquebisbe de València D. Carlos Osoro va beneir la seua restauració a la plaça, sent pujada al campanar al dia següent. Els treballs de restauració estigueren a càrrec d'Electrorecamp S.L. i es pagaren amb les aportacions dels feligresos de la Parròquia de Sant Joan.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-09-2010)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Aportacions per completar la fitxa] (05-07-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (29-07-2014)
Editor MARTÍNEZ TAMARIT, Pau
Actualització 20-12-2015
12 Fotos

La Saguntina, la grossa (4)

(Referència 2851)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 106
Vora 11
Pes aproximat 690
FonedorBORRÁS, ANDRÉS
Any fosa 1761
Anses (Anses decorades amb carasses)
Terç (T) (2 cordons) /
"SAN # FERNANDO # REI # DE # ESPAÑA # AÑO # I761" (el nº 6 es troba al revés) /
(2 cordons) /
(00) (Sant Vicent Ferrer)
(03) (Sant Lluïs Bertran)
(06) (Sant Jordi)
(09) (Sant Sebastià)
Mig (M) (00) (gran creu amb pedestal, a la part dreta "ANDRES BORRAS", i a l'esquerra "MEFESIT".
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (3 cordons)
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original És una campana del Servei de Recuperació de després de la guerra, al "Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia", tomo XLIV (2ª época) 1936-39, ix esmentada com la nº 139. En eixa publicació diu que la seua nota és un Fa sostenido brillante. Curiosament, aquesta campana coincideix amb l' inscripció, fonedor i any de fosa amb el "Tauló", la campana gran de Sant Esteve de València. Aquesta de Massamagrell, és un poc més menuda que la de Sant Esteve i té menys defectes de fundició. Sabem que el Tauló es va fondre d'uns canons que dona el monarca, Ferran VI, i ésta és la raó de la dedicació a "San Fernando", per açó no seria descabellat indicar, que les dos campanes foren foses en el mateix moment amb el material dels dits canons. L'únic que ens quedaria, és conèixer on estava aquesta campana abans de la guerra civil (notes de Francesc Xavier Martín, setembre 2010)
Estat anterior Truja ferro MANCLÚS, motor continu
Mecanismes de toc motor de vol impulsos i electromall (09)
Intervencions En 1975 fou mecanitzada per SALVADOR MANCLÚS, posant nova truja de ferro.
Restaurada per Electrorecamp a l'estiu de 2010, puja al campanar, ja restaurada, el 20 de setembre de 2010.
Beneïda la seua restauració per l'Arquebisbe de València el 19 de setembre de 2010. La restauració ha sigut finançada per la parròquia de Sant Joan.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local)
No obstant la campana hauria de ser inclosa en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-09-2010)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Aportacions per completar la fitxa] (05-07-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (29-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-11-2014
25 Fotos

Sant Josep, el Cimbolet (0)

(Referència 1179)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 37
Pes aproximat 29
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "SAN JOSE"; per tant la campana està dedicada al Patriarca Sant Josep, segurament perque aquest era el sant del rector D. José Pio Gascó. Baix d'aquesta està el nom del poble i l'any que es va fer la campana: "MASAMAGRELL 1940". Ja al mig trobem el nom del rector que estava al front de la parròquia quan es va encarregar la seua fosa: "SIENDO CURA D. JOSE GASCO MELIA". Finalment al mig peu està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".

Aquestes inscripcions són molt característiques del moment de fosa de la campana. En primer lloc compta amb la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials. Seguidament la campana compta amb una advocació concreta, en aquest cas es tracta de Sant Josep. El fer més singular i comú d'aquesta etapa és la presència del poble i el nom del rector, fet explicable per la destrucció de campanes en 1936. A principis de la Guerra Civil centenars de campanes es baixaren (o tiraren) dels respectius campanars sense cap control ni inventari, motiu que va provocar que en acabar el conflicte moltes no es recuperaren i per tant en fer campanes noves es va voler incloure el nom del poble per tal de recuperar-les. Junt a aquest apareixien normalment el del rector o alcalde en molts casos.
Terç (T) (3 cordons, l'inferior més gros) /
(06) "SAN JOSE" /
(3 cordons, l'inferior més gros) /
(06) "MASAMAGRELL 1940"
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (06) "SIENDO CURA D. JOSE PIO GASCO MELIA" /
(3 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Aquesta era la campanerta de les senyals utilitzada per coordinar els tocs de campanes amb els actes litúrgics celebrats al interior del temple, com ara el toc de la Consagració. Possiblement a més tocara a les misses de dies laborables.
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Aquesta era l'antiga campaneta de les senyals, ubicada al interior de la Sala de les Campanes, junt al creuer. Comptaria amb truja de fusta i un cigonyal per tocar-la des del interior de l'església.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la part superior del tercer cos del campanar. Compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i un motor d'impulsos per voltejar-la. Com a contra punt al bon estat general, compta amb brutícia per acumular excrements de pardals en la cara interior del bronze i el capçal de la truja.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos
Intervencions L'any 1940 el rector D. José Pio Gascó va encarregar les noves campanes per plenar el buit deixat per la desaparició de les anteriors en 1936. La foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València es va encarregar de la seua fosa, sent beneïda i pujada a la torre. En 2010 es va restaurar, baixant-la de la seua ubicació per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta. El 19 de decembre l'arquebisbe de València D. Carlos Osoro va beneir la seua restauració a la plaça, sent pujada al campanar al dia següent.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-09-2010)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (23-11-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (29-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-11-2014
11 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 18-08-2019
    Convertir a PDF