Parròquia de Santa Maria de l'alqueria de Venta d'Espioca - PICASSENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sant Joan Baptista

(Referència 2829)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 36
Pes aproximat (en quilos) 27
Any fosa 1733
Descripció La campana acompleix amb bona part de les convencions de la campanologia setcentista. Compta al terç amb una succinta inscripció protectora, extreta de la Lletania dels Sants, en què llegim: "SAN IVANE BAVTISTA ORA PRO NOBIS", és a dir, "Sant Joan Baptista, pregueu per nosaltres"; que es completa seguidament amb l'any de la fosa: "ANO I733". La major peculiaritat d'aquesta magnífica peça jau en la presència al mig de dos creus oposades, una característica poc freqüent entre les campanes setcentistes valencianes, que possiblement s'explica en la busca, per part dels habitants d'Espioca, de la protecció divina als diferents punts cardinals.
Les característiques de la campana –i especialment, és clar, les seues creus i els caràcters de la inscripció–, ens condueixen a atribuïr-la a la mateixa mà anònima que, en la dècada de 1720, va fondre la campana de l'alqueria del Ràfol, al terme de Torrent.
Terç (T) (Dos cordons)
"SAN IVANE BAVTISTA ORA PRO NOBIS ANO I733"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) i (06) (Creus sobre pedestal constituïdes de motlles amb decoracions vegetals)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana sonava cada dia a l'alba, a migdia i al capvespre, a mans dels patrons de l'alqueria, per tal de regular la jornada de treball dels jornalers que treballaven als extensos dominis de la Venta d'Espioca. De manera indirecta, els llauradors que hi havia a les rodalies de l'hort també utilitzaven el so de la campana de l'explotació veïna com a referència temporal, davant la llunyania dels campanars de Picassent i de Benifaió, els més propers a la Venta. A més, la campana era tocada cada diumenge, per convocar a la missa que se celebrava en l'interior de la capella, a la qual arribaren a assistir veïns de Benifaió i d'Alginet.
Tocs actuals de campanes Com les campanes d'altres explotacions agràries properes, aquesta degué deixar-se d'utilitzar en l'instant en què la tecnologia va fer innecessari l'ús de campanes per a marcar les fites més importants del cicle solar diari, entorn a les quals s'organitzava la jornada laboral tradicional. Actualment, després de la seua restauració, no compta amb cap mecanisme per ser tocada. I de fet, no hauria de fer-ho fins a que al bronze no se l'ajustara a la nova truja.
Truja Truja de fusta de confecció recent, rèplica de l'antic contrapés, conservat a l'alqueria.
Estat original Va ser fosa el 1733 per un fonedor d'identitat desconeguda, que probablement coincideix amb l'autor anònim que, anys enrere, havia fos la campana de l'alqueria del Ràfol, al terme de Torrent. La fosa de la nova campana d'Espioca va portar-se a terme en el context de la repoblació de l'alqueria, que havia quedat pràcticament abandonada en el segle XV. En rebre nous pobladors, l'antiga casa va ser reconstruïda i junt a ella va alçar-se una capella, sobre la qual va ser situada –de manera paral·lela a altres explotacions agràries de l'Horta, com el veí mas dels Foressos– una espadanya, per donar cabuda a la campana que regularia els temps de treball i de culte al si de l'alqueria. La nova campana degué ser instal·lada amb una truja de confecció local, proveïda –com la del Ràfol– d'una palanca metàl·lica per ser tocada a mig vol des de l'interior de l'alqueria.
Estat anterior Fins a una recent intervenció, la campana encara conservava la seua antiga truja, molt maltractada per la seua permanent exposició a la intempèrie.
Estat actual El bon estat que li va ser recobrat en una recent intervenció, en què l'antiga truja va ser substituïda per una rèplica, va vindre de la mà, però, d'algunes carències de conservació. En no haver-se encaixat les anses dins del braç de la truja –com els antics tenien per costum fer–, la campana ha quedat excessivament solta. A més, a la intervenció no ha sigut prevista la reposició de l'antiga ballesta ni de cap altre mecanisme per ser tocada. L'únic element de la instal·lació tradicional que ha restat després de l'actuació és el batall.
Mecanismes de toc Antany, la campana va comptar amb una ballesta metàl·lica per ser accionada a mig vol des de l'interior de l'alqueria.
Intervencions Fa pocs anys que l'antiga truja de la campana, molt maltractada, va ser substituïda per una rèplica a mans d'un fuster local. Malgrat que –ben encertadament– en la confecció del nou contrapés va seguir-se el perfil de l'antic, la nova truja presenta algunes carències, que haurien de ser emmenades abans que la campana fora posada en ús.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals - Documentació fotogràfica i fitxa] (08-02-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 18-04-2020
4 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 89 Visitants: 88 Usuaris: 1 - francesc