Parròquia de la Nativitat de Nostra Senyora - ALMASSORA (LA PLANA ALTA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Mare de Déu del Carme (3)

(Referència 3399)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 77
Altura del bronze 65
Vora 8
Pes aproximat 264
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1914
Descripció La campana té la següent inscripció al terç: "✱ NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN CONSTRUIDA POR ACUERDO DEL AYUNTAMIENTO 1º MAYO 1914". Aquesta es pot dividir en dos parts: la primera conté l'advocació a la qual està dedicada, mentre que la segon indica que l'Ajuntament va acordar la seua fosa. Al mig té la signatura de l'alcalde i del síndic, situades entre la imatge de la Mare de Déu: "ALCALDE / Pasqual Dominguez" / "SINDICO / Juan B Beltran". Seguidament, just baix de la imatge, trobem la següent inscripció: "COSTEADA POR UN DEVOTO DE LA VIRGEN DEL CARMEN". També al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "VALENCIA/ FUNDICION DE CAMPANAS VICENTE DOMINGO ROSES / CNO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID".
Terç (T) (sanefa amb triangles decorats)
(2 cordons separats)
"✱ NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN CONSTRUIDA POR ACUERDO DEL AYUNTAMIENTO 1º MAYO 1914"
(2 cordons separats)
Mig (M) (00) (Creu amb flors)
(03) (querubí rodejat per flors)
(06) "ALCALDE / Pasqual Dominguez" / (flor) (imatge de la Mare de Déu del Carme) / "SINDICO / Juan B Beltran" / "COSTEADA POR UN DEVOTO DE LA VIRGEN DEL CARMEN"
(09) (marca de fàbrica) "VALENCIA/ FUNDICION DE CAMPANAS VICENTE DOMINGO ROSES / CNO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(sanefa amb triangles decorats)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca els quarts amb la campana "Rosarito".
Truja Fusta INDUSTRIAS Manclús
Estat original La campana tenia una truja de fusta de perfil tradicional local i una corda unida al batall per repicar-la de forma manual des dels peus del campanar.
Estat anterior L'estat de conservació era precari. Estava dotada amb una truja de ferro de la foneria Roses i estava mecanitzada. El motor de vol continu ja l'havien canviat per altre d'impuls abans de la restauració.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1914 als tallers de la foneria de Vicente Domingo Roses Soler, ubicats a la ciutat de València. Sembla que l'Ajuntament va acordar la seua fosa, com figura a les inscripcions, però finalment va ser costejada (de forma total o parcial) per un devot de la Mare de Déu del Carme. La foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar, als anys 60, la truja de fusta per altra de ferro i la va mecanitzar.

Industrias Manclús va portar a terme la restauració l'any 2013. La campana es baixà de la torre i després de netejar-la, canviaren la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 1 de setembre del mateix any la portaren al poble de nou i per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, titular del temple parroquial, es va pujar de nou al campanar. Finalment va quedar mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
14 Fotos

Rosarito (4)

(Referència 3833)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 91
Altura del bronze 70
Vora 8
Pes aproximat 436
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1971
Descripció La campana té al mig la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Al mig té la següent inscripció amb el seu nom, una data (possiblement de defunció d'alguna persona donant o estimada pels donants) i el nom del poble: "ROSARITO / + 17-6-1971 / ALMAZORA".
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
(garlanda amb motius religiosos)
(2 cordons separats)
Mig (M) (00) (Jesús Natzaré)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "ROSARITO / + 17-6-1971 / ALMAZORA"
(09) (Mare de Déu del Carme)
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó gruix)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca els quarts amb la campana de la Mare de Déu del Carme.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS.
Estat anterior L'estat de conservació era precari. Estava dotada amb una truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser refosa l'any 1971, possiblement pel trencament d'una campana més antiga de similars proporcions. Va ser fosa als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i posteriorment instal·lada a la torre amb truja de ferro de la mateixa foneria i mecanitzada.

Industrias Manclús va portar a terme la restauració l'any 2013. La campana es baixà de la torre i després de netejar-la, canviaren la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 1 de setembre del mateix any la portaren al poble de nou i per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, titular del temple parroquial, es va pujar de nou al campanar. Finalment va quedar mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
10 Fotos

Santa Anna (5)

(Referència 2909)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 92
Altura del bronze 81
Vora 9
Pes aproximat 451
FonedorCORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO)
Any fosa 1803
Descripció La campana té en el terç una inscripció en llatí i español: "✱ ✱ ✱ SAИTA ✱ ✱ ✱ AИA ✱ ✱ ✱ ✱ ORA ✱ ✱ PROИOBIS ✱ ✱ ✱ AИO ✱ ✱ DE ✱ 1803". La primera part conté una senzilla oració a Santa Anna, a qui es dedica la campana. Està inspirada a les lletanies dels sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església. A més és una oració molt comuna entre la pietat popular. La segona part indica la data de fosa. L'expressió "ANO DE" és prou habitual a les campanes foses pels campaners càntabres. Podria derivar de l'expressió "ANNO DOMINI", es a dir "ANY DEL SEÑOR". Al mig té el nom del fonedor rodejat per una sanefa amb triangles decorats: "PEDRO / DEL CORRAL / MEHIZO".
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ✱ ✱ SAИTA ✱ ✱ ✱ AИA ✱ ✱ ✱ ✱ ORA ✱ ✱ PROИOBIS ✱ ✱ ✱ AИO ✱ ✱ DE ✱ 1803"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (nom del fonedor rodejat per una sanefa amb triangles decorats) "PEDRO / DEL CORRAL / MEHIZO"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS.
Estat original La campana tenia una truja de fusta de perfil tradicional local i una corda unida al batall per repicar-la de forma manual des dels peus del campanar.
Estat anterior L'estat de conservació era precari. Estava dotada amb una truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa'any 1803 per Pedro del Corral, campaner natural de Isla, que pertany a la població càntabra d'Arnuero, ubicada a la comarca de La Trasmiera. Aquesta és una zona famosa per ser bressol de desenes de fonedors de campanes que treballaven de manera ambulant per tota Castella, arribant alguns d'ells a la zona de Llevant. En aquest cas Pedro del Corral va estar actiu per Castelló entre 1799 i 1803. Rastre de la seua activitat són les campanes conservades a les localitats de La Llàcua (Morella), Cortes de Arenoso, Toga i Almassora; a més aquestes dos poblacions hi ha campanes del mateix any que aquesta, com a resultat del seu pas itinerant. Suposem que la campana es va fondre en algun corral del poble, com era habitual, sent beneïda i pujada al campanar.

Industrias Manclús va portar a terme la restauració l'any 2013. La campana es baixà de la torre i després de netejar-la, canviaren la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 1 de setembre del mateix any la portaren al poble de nou i per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, titular del temple parroquial, es va pujar de nou al campanar. Finalment va quedar mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
10 Fotos

Maria del Rosari Immaculada (6)

(Referència 3687)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 128
Pes real 1223
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció La campana té al terç la següent inscripció commemorativa: "LA PARROQUIA ACORDO LA RECONSTRUCCUION DE ESTA CAMPANA PAGADA DE FONDOS PARROQUIALES". Seguidament té al mig diverses inscripcions. La primera d'elles està situada al voltant de la imatge de la Immaculada i indica el nom de la campana: "MARIA DEL ROSARIO INMACULADA". La segona, just baix de la imatge, assenyala els noms de l'alcalde i el rector del moment: "ALCALDE / D. VICENTE VILAR / EL CURA / D. CORNELIO MONFORT". També al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Finalment, al mig peu, té la següent inscripció: "AÑO SANTO MARIANO 8 DE DICIEMBRE DE 1954". És de tipus commemoratiu i recorda la celebració de l''Any Jubilar Marià de 1954. Aquest es va celebrar amb motiu del I Centenari de la definició del Dogma de la Immaculada Concepció (definit per Pius IX en 1854).
Terç (T) (garlanda amb motius vegetals)
(cordó)
"LA PARROQUIA ACORDO LA RECONSTRUCCUION DE ESTA CAMPANA PAGADA DE FONDOS PARROQUIALES"
(cordó)
(cordó)
(garlanda)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i dos àngels)
(03) (Escut nacional)
(06) "MARIA DEL ROSARIO INMACULADA" (imatge de la Immaculada Concepció) / "ALCALDE / D. VICENTE VILAR / EL CURA / D. CORNELIO MONFORT"
(09) (marca de fàbrica entre dos ramets de flor) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
Mig peu (MP) (sanefa amb flors)
(2 cordons)
(06) "AÑO SANTO MARIANO 8 DE DICIEMBRE DE 1954"
(2 cordons)
(garlanda)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca les hores.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat anterior L'estat de conservació era precari. Estava dotada amb una truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, que colpeja més baix del lloc habitual. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1954 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida, possiblement pel trencament d'una campana més antiga de similars proporcions. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro. La mecanització sembla que va ser posterior.

Industrias Manclús va portar a terme la restauració l'any 2013. La campana es baixà de la torre i després de netejar-la, canviaren la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 1 de setembre del mateix any la portaren al poble de nou i per a la festa de la Nativitat de la Mare de Déu, titular del temple parroquial, es va pujar de nou al campanar. Finalment va quedar mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Actuacions urgents Cal elevar l'electromall per tal que colpege al punt correcte.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-09-2018
16 Fotos

Santa Quitèria (1)

(Referència 3901)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 34
Altura del bronze 27
Vora 4
Pes aproximat 23
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1975ca
Descripció La campana té al mig una inscripció incisa: "S QUITERIA / ORA PRO NOBIS". Aquesta possiblement està copiada d'una campana més antiga i es tradueix al valencià així: "SANTA QUITÈRIA PREGA PER NOSALTRES". És una senzilla oració dirigida a la patrona del poble que deriva de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'església. També al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) "S QUITERIA / ORA PRO NOBIS"
(03) (imatge de la Mare de Déu del Pilar)
(06) (Creu)
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Es volteja automàticament.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada al tercer cos del campanar amb truja de ferro de la foneria Manclús. La peça de fusta que ajuda a fixar la campana a la truja està partida. Té un motor de vol continu amb reductora i batall no està lligat ni reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu
Intervencions La campana va ser fosa entorn de l'any 1975 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, possiblement pel trencament d'una més antiga. És una campana característicament industrial i de fabricació seriada, fosa sense estar encarregada per a cap lloc. Per aquest motiu disposa d'alguns motius comuns a la iconografia campanera del moment (una creu, la marca de fàbrica o la Mare de Déu del Pilar) a més de la marca de fàbrica. Les inscripcions les afegiren quan la compraren per al poble. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro, instal·lar-la i mecanitzar-la.
Propostes La campana es deu restaurar. El bronze s'ha de netejar per dins i per fora, de forma que recupere la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. Igualment cal canviar el motor per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite els tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
9 Fotos

Santa Bàrbera i Santa Maria Magdalena (2)

(Referència 2806)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 59
Altura del bronze 52
Vora 7
Pes aproximat 119
FonedorMEDINA, MIQUEL
Any fosa 1714
Descripció La campana té la següent inscripció al terç, repartida entre dos nivells: "✱S✱BARBARA✱ET✱S✱MARIA✱MAGDALENA✱O / "RATE✱PRO✱NOBIS✱MEDINA✱ME✱FECIT✱1714". Aquesta té algunes abreviatures (segurament per motius d'espai), de forma que completa seria: "SANCTA BARBARA ET SANCTA MARIA MAGDALENA ORATE PRO NOBIS MEDINA ME FECIT (ANNO) 1714". Es tradueix al valencià així: "SANTA BÀRBERA I SANTA MARIA MAGDALENA PREGUEU PER NOSALTRES MEDINA EM VA FER (ANY) 1714". La inscripció té una oració a Santa Bàrbera i Santa Maria Magdalena, inspirada a les lletanies dels sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església. A més és una oració molt comuna entre la pietat popular. Seguidament indica el nom del seu autor, tot i que sols signa amb el cognom "MEDINA". Finalment està la data de fosa.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"✱S✱BARBARA✱ET✱S✱MARIA✱MAGDALENA✱O"
(cordó)
"RATE✱PRO✱NOBIS✱MEDINA✱ME✱FECIT✱1714"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu potenzada d'estreles amb tres claus)
(03) (imatge de la Mare de Déu del Rosari)
(06) (imatge de Santa Bàrbera)
(09) (imatge dels Sants de la Pedra)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (cordó)
(sanefa amb flors)
(cordó)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local. Possiblement tenia algun accessori per tocar-la manualment a distància.
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada al tercer cos del campanar amb truja de ferro de la foneria Manclús. La campana no té anses, possiblement pel seu trencament després d'una caiguda, en conseqüència els tirants es passen per la corona i agafen per fils la campana. Té un motor de vol continu i electromall monofàsic. Té un batall antic lligat però no reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1714 per un fonedor del qual sols coneixem el cognom "MEDINA". D'aquest mestre campaner coneixem altres dos campanes: una a Lledó (Matarranya, Teruel), fosa l'any 1699 i altra fosa per a Xert l'any 1712. La foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar als anys 70 del segle XX. La truja es va canviar per altra de ferro i instal·laren un motor de vol continu i electromall monofàsic.
Propostes La campana es deu restaurar. El bronze s'ha de netejar per dins i per fora, de forma que recupere la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. Igualment cal canviar el motor per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite els tradicionals, així com l'electromall per altre monofàsic o inclús no dotar-la amb electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (15-04-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 03-04-2020
    Convertir a PDF