Parròquia de Sant Joan Baptista - CABANES COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Mare de Déu del Bon Succés (refosa)

(Referència 5021)
Diàmetre (en cm) 82
Pes aproximat (en quilos) 319
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La documentació de MARTÍN NOGUERA, F. Xavier ens mostra les inscripcions d'aquesta campana: "VIRGEN DEL BUEN SUCESO / FUNDIDA EL 4 DE MAYO DE 1940". Les inscripcions eren molt semblants a les de la campana de Santa Llúcia i Santa Àgata, ja que les dos campanes eren del mateix autor i any. Suposem que també tindria la marca de fàbrica de la foneria Manuel Roses Vidal del Grau de València.
Intervencions L'any 1940 es varen fondre tres campanes noves amb destí a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Cabanes, ja que tan sols una de les antigues es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta es va dedicar a la patrona del poble. Quan va ser fosa es dotà de truja de fusta. Sembla que va ser l'any 1969 quan es va mecanitzar per la foneria Manclús de València. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu. L'any 2002 es va refondre per estar trencada, resultant la Campana 5022.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Documentació de la campana trencada] (23-04-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa de la campana] (25-10-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-11-2016
Fotos

Campanes actuals

Fragments de la Campana de l'antic Col·legi de les Trinitàries (0)

(Referència 13692)

Localització Dependències Parroquials
FonedorROSES, HIJOS DE VICENTE
Any fosa 1928
Descripció Un dels fragments conservats presenta inscripcions. Així es pot llegir: "AMRIA NO I928". La "M" està girada 1/4, mentre que el 9 està al revés de com es representa correctament. També presenta la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "HIJOS DE VICENTE ROSES · ATZANETA VALENCIA ·".
Estat actual Els fragments de la campana es troben guardats a les dependències parroquials, junt a algunes peces de les antigues truges de fusta de les campanes. Es conserva un fragment del mig amb la data i la marca de fàbrica, i un altre de l'espatlla i part de les anses.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1928 amb destí al Col·legi de les Trinitàries de Cabanes. Va ser fosa als tallers de la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. L'any 1936, poc després d'iniciada la Guerra Civil, la campana va ser llançada des de la seua ubicació, trencant-se en diversos fragments. Dos d'ells es recuperaren i guardaren al temple parroquial.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació dels fragments] (25-10-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-10-2016
6 Fotos

Campana de la Sagristia o Senyals (0)

(Referència 11910)

Localització Sagristia de l'Església
Diàmetre (en cm) 25.5
Altura del bronze 33
Pes aproximat (en quilos) 10
FonedorROSES, HIJOS DE VICENTE
Any fosa 1911
Descripció La campana té aquesta inscripció al terç: “✱ DOLORES • HOSPITAL ✱ AÑO I9 II”. En ella indica el nom de la campana, la data i que es va fondre per a un hospital; encara que no especifica el lloc exacte. Per altra banda utilitzen la grafia "I" per indicar la xifra 1. Aquest fet va ser habitual fins el segle XIX, per contra és poc habitual al XX, on predomina el numeral aràbic.
Terç (T) (Cordó) /
“✱ DOLORES • HOSPITAL ✱ AÑO I9 II” /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (Cordó) /
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Com que estava ubicada al Col·legi de les Trinitàries era utilitzada per a les activitats del col·legi i el culte de la capella.
Tocs actuals de campanes Es toca per senyalar l'inici de la missa i altres celebracions litúrgiques.
Truja Fusta.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, ubicada a la Sagristia de l'església, entre dos peces de fusta. Té una corda al batall per tocar-la.
Mecanismes de toc Corda al batall.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1911. Pel tipus de lletra utilitzada i la creu, pensem que es tracta d'una campana fosa als tallers de la foneria Hijos de Vicente Roses, activa a la localitat d'Atzeneta d'Albaida (la Vall d'Albaida) a principis del segle XX. Va arribar al Col·legi de les Trinitàries de Cabanes als anys 40 del segle XX, ja que la campana del col·legi va ser trencada durant la Guerra Civil (1936-1939). Actualment es troba ubicada a la Sagristia del temple parroquial, ja que el col·legi no està actiu. Va ser restaurada per ELECTRORECAMP S.L., netejant el bronze, canviant els ferratges i restaurant la truja.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (25-10-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-11-2016
12 Fotos

Santes Àgata i Llúcia (1)

(Referència 5023)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 56
Altura del bronze 48
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 102
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té la següent inscripció al terç: "SANTAS AGUEDA I LUCIA". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, Santa Llúcia i Santa Àgata, popularment conegudes al poble com "les Santes". Baix de l'anterior indica aquesta data: "4 MAYO 1940". Aquesta segurament fa referència a la data de benedicció, ja que la data coincideix amb l'inici de les festes en honor a la Mare de Déu del Bon Succés. Al mig peu trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SANTAS AGUEDA I LUCIA"
(2 cordons)
(06) "4 MAYO 1940"
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que tradicionalment sols es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Sols volteja.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Estava instal·lada al mateix lloc que ocupa actualment. Comptava amb truja de fusta, feta per la casa fonedora, així com ferratges i altres elements per posar-la en funcionament.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació. Està instal·lada al passadís d'accés a la teulada de l'església amb truja de ferro Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu.
Intervencions L'any 1940 es varen fondre tres campanes noves amb destí a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Cabanes, ja que tan sols una de les antigues es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil (1936-1939). Aquesta es va dedicar a Santa Llúcia i Santa Àgata. Com hem dit abans, la data de la campana segurament fa referència a la de benedicció dels nous bronzes. Quan va ser fosa es dotà de truja de fusta. Sembla que va ser l'any 1969 quan es va mecanitzar per la foneria Manclús de València. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu.
Propostes Seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la campana per tal de recuperar la instal·lació tradicional. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, eliminant així la brutícia acumulada. La truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i el mecanisme de toc actual deu ser renovats per un motor d'impuls. No es deuria instal·lar un electromall ja que sembla que vols era una campana de volteig.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (23-04-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (25-10-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-11-2016
14 Fotos

Sant Joan Baptista (2)

(Referència 5024)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 67
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 174
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1996
Descripció La campana té aquesta inscripció al terç: ""# SAN JUAN BAUTISTA # AÑO 1996 #". En ella indica l'advocació a la que està dedicada i el any en que va ser fosa. Al mig trobem la marca de fàbrica i una signatura incisa del fonedor: "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA" / "Abel Portilla # / me Fecit 96 / nº56 ".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "# SAN JUAN BAUTISTA # AÑO 1996 #"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Arma Christi)
(06) (Custòdia)
(09) (marca de fàbrica i signatura del fonedor) "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA" / "Abel Portilla # / me Fecit 96 / nº56 " (pardal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca els quarts.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Presenta una truja de ferro i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb un batall de canya de fusta, fet per la casa fonedora, que rebota excessivament. Està reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor de vol continu.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1996 als tallers de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria), segurament pel trencament d'una campana més antiga. La nova va ser dotada de la truja de ferro i motor de la vella.
Propostes Seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la campana per tal de recuperar la instal·lació tradicional. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, eliminant així la brutícia acumulada. La truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i el motor de vol actual deu ser renovats per un motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (23-04-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (25-10-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-11-2016
11 Fotos

Mare de Déu del Bon Succés (3)

(Referència 5022)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 83
Altura del bronze 67
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 331
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2002
Descripció Té al terç aquesta inscripció: "# MARE DE DÉU DEL BON SUCCÉS #". En ella indica que està dedicada a la patrona del poble. Al mig té la marca de fàbrica i una signatura incisa del fonedor: "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA" / "Abel Portilla # / me Fecit / nº 16". Al mig peu presenta la següent inscripció: ""# # # FUNDIDA 4 DE MAYO DE 1940 # # # # # # REFOSA L'ANY SEGON DEL TERCER MILENI , CABANES FEBRER DE 2002". La primera part de la inscripció indica la data en que va ser fosa l'antiga campana, mentre que la segon indica el nom del poble i quan es va refondre.
Terç (T) (2 cordons)
(06) "# MARE DE DÉU DEL BON SUCCÉS #"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Custòdia)
(06) (imatge de la Mare de Déu del Bon Succés dins de l'Arc de Cabanes)
(09) (marca de fàbrica i signatura del fonedor) "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA" / "Abel Portilla # / me Fecit / nº16"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# # # FUNDIDA 4 DE MAYO DE 1940 # # # # # # REFOSA L'ANY SEGON DEL TERCER MILENI , CABANES FEBRER DE 2002"
(2 cordons)
Peu (cordó)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions L'any 2002 es va refondre una de les campanes foses l'any 1940, dedicada a la Mare de Déu del Bon Succés, que era la mitjana de la torre. Als tallers de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria) es va fondre la nova campana, mentre que l'empresa valenciana Electrorecamp S.L va ser l'encarregada de fer la truja i els ferratges. El 24 de març de 2002, Diumenge de Rams, es va beneir la nova campana amb l'assistència de les autoritats locals religioses i civils. Els padrins de l'acte varen ser els xiquets de en eixe any varen prendre la Primera Comunió. Finalment es va pujar la campana, quedant instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (23-04-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (25-10-2016)
Actualització 01-12-2016
15 Fotos

Sant Joan Baptista, la Gran (4)

(Referència 4542)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre (en cm) 98
    Altura del bronze 82
    Vora 10
    Pes aproximat (en quilos) 545
    Any fosa 1677
    Descripció La campana compta amb la següent inscripció llatina al terç: "SAИCTE ✱ IVAИИES # BAPTISTA ✱ ORAPROИOBIS ✱ AИИO ✱ I 6 7 7 ✱". Aquesta correctament escrita i separant les paraules seria: "SANCTE IOANNES BAPTISTA ORA PRO NOBIS ANNO I677". La inscripció es pot traduir al valencià d'aquesta forma: "SANT JOAN BAPTISTA PREGA PER NOSALTRES ANY 1677. Ens trobem davant d'una inscripció habitual de l'època. En ella es sol·licita la intercessió de Sant Joan Baptista, titular del temple parroquial, emprant la súplica "ORA PRO NOBIS". Aquesta és molt comú per implorar la protecció dels sants i la Mare de Déu i prové de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església, que es canten en determinades celebracions litúrgiques.
    Terç (T) (2 cordons)
    "SAИCTE ✱ IVAИИES # BAPTISTA ✱ ORAPROИOBIS ✱ AИИO ✱ I 6 7 7 ✱"
    (2 cordons)
    Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
    (2 cordons)
    (garlanda vegetal)
    (2 cordons)
    Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
    Tocs tradicionals de campanes Es repicava des de els peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Per mitjà d'una maça exterior tocava les hores de dia i de nit.
    Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les hores.
    Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
    Estat original Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional local, disposant de ferratges i altres elements que ajudaven al funcionament de la campana. Disposava d'una maça externa que accionada per mitjà de la maquinària del rellotge servia per tocar les hores.
    Estat anterior Fins la restauració dels anys 2002-2003 estava en un precari estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació no feia possible el toc manual ni afavoria la correcta conservació de la campana.
    Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. A la Sala de les Campanes es conserven dos truges d'aquesta campana: la de fusta original i la de ferro. La de fusta està en precari estat de conservació, ja que acumula excrements de colom que danyen greument les peces, apart del natural desgast de la fusta.
    Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls.
    Intervencions La campana va ser fosa l'any 1677 per un mestre campaner del que no coneixem el nom, ja que no el va indicar a les inscripcions. Estava ubicada al campanar vell, ja que l'actual va ser bastit quasi un segle després. L'any 1936 va ser l'única campana que va romandre al campanar, ja que per tocar les hores no va ser retirada com si va ocórrer amb la resta de campanes. Entorn a l'any 1969 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro, afortunadament la primera es va guardar, contra al que passava a la major part de pobles on desapareixien. Per tal tocar automàticament es dotar de motor de vol continu i electromall trifàsic. Va ser restaurada amb subvenció de la Generalitat Valenciana entre 2002 i 2003 per ELECTRORECAMP S. L., amb aportacions de l'Ajuntament de Cabanes i feligresos de la parròquia. El bronze va ser netejat per dins i fora, eliminant la capa de brutícia que afectava a la sonoritat. La truja de ferro es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià, que en la nostra opinió deuria haver seguit amb més fidelitat la antiga de fusta. El dia 12 de gener de 2003, diumenge del Bateig del Senyor, va ser rebuda la campana al poble amb l'assistència de les autoritats municipals i religioses. Els padrins de l'acte varen ser el senyor Vicente Roca Capdevila i la senyora Elena Sidro Planell, per ser els veïns de major edat del municipi. La campana va quedar finalment ubicada al seu lloc tradicional i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Propostes La truja de fusta d'aquesta campana deuria ser guardada a un lloc més adient per conservar-la en millors condicions de les que es troba actualment.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notes

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la restauració de la campana] (2002)
    • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (23-04-2002)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (25-10-2016)
    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 15-11-2016
    18 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0