Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel - BENIGÀNIM (COMUNITAT VALENCIANA)

Església Parroquial de Sant Miquel Arcàngel - BENIGÀNIM COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Aurora, la Senyalera (0)

(Referència 12124)

Localització	Espadanya
Diàmetre (en cm)	32
Altura del bronze	28
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	19
Fonedor	ROSES E HIJOS, VICENTE
Any fosa	1898
Descripció	Compta la campana amb aquesta inscripció al terç: "AURORA AÑO 1898", trobant en ella el seu nom i l'any de fundició.
Espatlla (H)	(cenefa de triangles decorats)
Terç (T)	(cordó) (09) "AURORA AÑO 1898" (cordó)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP)	(2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Sembla que era la campaneta de les Senyals, utilitzada per avisar als campaners dels moments en que els tocs tenien que coordinar amb els actes celebrats a l'església, com la Consagració.
Tocs actuals de campanes	No toca.
Truja	Fusta Original
Estat original	Sembla que comptava amb una corda per tocar-la en senyals i altres tocs.
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a l'espadanya ubicada damunt de la façana principal, amb truja de fusta. Aquesta està deteriorada per l'exposició de la mateixa als agents climàtics i els ferratges oxidats. Vist l'estat en que es troba deuria ser restaurada, per tal de tornar a utilitzar-la, netejant el bronze. Es podria mecanitzar amb motor d'impulsos o mantindre el sistema tradicional.
Mecanismes de toc	No té
Intervencions	Va ser fosa l'any 1898, segurament refosa d'una campana anterior. La fosa es va realitzar en Atzeneta d'Albaida, on tenien situats els seus tallers els fonedors de la campana, Vicente Roses e Hijos. Es va instal·lar amb l'actual truja de fusta i preparar per tocar-la manualment.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	23-04-2015
	13 Fotos

Maria Mercedes (1)

(Referència 2575)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	50
Altura del bronze	38
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	72
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1940ca
Descripció	En primer lloc trobem al mig aquesta inscripció, indicant el nom de la campana: "MARIA MERCEDES". Seguidament està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos. / SILLA (VALENCIA)".
Terç (T)	(2 cordons) (2 cordons)
Mig (M)	(00) "MARIA MERCEDES" (06) (Creu) (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos. / SILLA (VALENCIA)"
Mig peu (MP)	(2 cordons) (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Vols manuals des de la Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Volteja automàticament.
Truja	Ferro Roses
Estat original	Suposem que comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, amb algunes peces en formigó. Possiblement comptara amb una ballesta i una corda unida la batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i un motor de vol continu per voltejar-la. Finalment el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba la campana, seria recomanable iniciar els treballs de restauració del bronze, ja que la instal·lació actual no imita la tradicional. La campana es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Finalment deuria tornar al campanar i ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que permeta tocar-la manualment i imite els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc	(09) motor de vol continu.
Intervencions	L'any 1940 va ser adquirida amb altres cinc campanes per tal de suplir el buit de les perdudes en 1936. Aquesta és la menor del conjunt, feta a la foneria dels Hnos. Roses de Silla València. Va ser dotada de truja de fusta i instal·lada a la Sala de les Campanes després de la seua benedicció. Als anys 60 o 70 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i substituïda la truja de fusta per l'actual de ferro. La truja sembla obra de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, mentre que la mecanització seria efectuada per Lepatronic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	6 Fotos

Sants Abdó i Senent (2)

(Referència 2576)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	63
Altura del bronze	50
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	145
Fonedor	ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa	1940
Descripció	En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "ABDON Y SENEN SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES CASELLES SIENDO ALCALDE D. PEDRO / CUQUERELLA LLOPIS Y SIENDO JEFE LOCAL DE FET Y DE LAS JONS D. VICENTE PASTOR MARCO". En ella trobem en primer lloc l'advocació a la que está dedicada la campana, en aquest cas els Sants de la Pedra; i seguidament el nom de les autoritats locals en l'any de ser fosa la campana: el rector, l'alcalde i el cap de Falange. Al mig trobem la marca de fàbrica: "JUAN B^ta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / P^vcia VALENCIA". Finalment al mig peu trobem el nom del poble i la data de fundició: "BENIGANIM AÑO 1940". Les inscripcions són molt característiques del moment en que es va fer la campana, trobant el primer lloc el nom del poble, possiblement el fet més significatiu. Aquest està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil, com va ser el cas de Benigànim, on es va pedre el conjunt original. En el cas de les campanes conservades, aquestes no comptaven amb cap control o inventari que indicada el lloc del qual eren originàries, motiu que va dificultar en la majoria de campanes la seua recuperació. A més va ser habitual indicar el nom de rector o l'alcalde del poble i en molts casos el del cap de Falange Local.
Espatlla (H)	(cenefa de triangles)
Terç (T)	(cordó) "ABDON Y SENEN SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES CASELLES SIENDO ALCALDE D. PEDRO" (cordó) "CUQUERELLA LLOPIS Y SIENDO JEFE LOCAL DE FET Y DE LAS JONS D. VICENTE PASTOR MARCO" (cordó)
Mig (M)	(00) (Escut franquista) (03) (Capelleta amb la Mare de Déu del Pilar) (06) (Creu amb pedestal i dos àngels) (09) (marca de fàbrica) "JUAN B^ta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / P^{vcia^{VALENCIA" (02) (04) (08) (10) (pensament)}}
Mig peu (MP)	(2 cordons) (06) "BENIGANIM AÑO 1940" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Vols manuals des de la Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Ferro Lepatronic
Estat original	Suposem que comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, amb algunes peces en formigó. Possiblement comptara amb una ballesta i una corda unida la batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i està mecanitzada amb motor de vol continu per voltejar-la i electromall. Finalment el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba la campana, seria recomanable iniciar els treballs de restauració del bronze, ja que la instal·lació actual no imita la tradicional. La campana es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Finalment deuria tornar al campanar i ser mecanitzada amb motor d'impulsos i un electromall més modern, que permeta tocar-la manualment i imite els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc	(03) Motor de vol continu i electromall
Intervencions	L'any 1940 va ser adquirida amb altres cinc campanes per tal de suplir el buit de les perdudes en 1936. Aquesta és la quinta del conjunt, feta a la foneria de Juan Bta. Roses d'Atzeneta d'Albaida. Va ser dotada de truja de fusta i instal·lada a la Sala de les Campanes després de la seua benedicció. Als anys 60 o 70 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i substituïda la truja de fusta per l'actual de ferro. Sembla que els autors d'aquests treballs va ser Lepatronic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	21 Fotos

Francesca (3)

(Referència 2577)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	73
Altura del bronze	54
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	225
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1940
Descripció	La major part de les inscripcions de la campana són incises. En primer lloc trobem al terç el seu nom: "# # FRANCISCA # #". Seguidament al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos / SILLA (VALENCIA)"; i continua amb aquesta inscripció referent a la seua fosa: "LA MATERIA PRIMA / ME LA DIO EL R. P. / FRANCISCO SANZ. / LA FORMA COSTEADA / POR EL EXMO. AYUNTO. / DE ESTA VILLA SIENDO / SUPERIOR EL R. P. SERAFIN / GILABERT . PROVINCIAL DE / M. R. P. LUIS MESTRE". Al mig peu trobem el nom dels padrins, la data de benedicció i el nom del poble: "PADRINOS D. HONORIO PALLAS PAREJAS YD^a CONSUELO ARMIÑANA GARCIA. BENDECYDA DYA 3 NOVYEMBRE PP Francyscanos BENIGANIM 1940.". Les inscripcions són incises menys l'any de fosa, per tant es van afegir posteriorment a fondre la campana, de manera prou tosca. A més són característiques del moment en que va ser fosa la campana, amb el nom del poble figurant entre elles. Aquest està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil, com va ser el cas de Benigànim, on es va pedre el conjunt original. En el cas de les campanes conservades, aquestes no comptaven amb cap control o inventari que indicada el lloc del qual eren originàries, motiu que va dificultar en la majoria de campanes la seua recuperació.
Espatlla (H)	(cordó)
Terç (T)	(2 cordons) (06) "# # FRANCISCA # #" (2 cordons) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig (M)	(00) (Creu) (03) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos / SILLA (VALENCIA)" (06) (Monograma de Maria) (08) "LA MATERIA PRIMA / ME LA DIO EL R. P. / FRANCISCO SANZ. / LA FORMA COSTEADA / POR EL EXMO. AYUNTO. / DE ESTA VILLA SIENDO / SUPERIOR EL R. P. SERAFIN / GILABERT . PROVINCIAL DE / M. R. P. LUIS MESTRE" (09) (Escut franquista)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "PADRINOS D. HONORIO PALLAS PAREJAS YD^a CONSUELO ARMIÑANA GARCIA. BENDECYDA DYA 3 NOVYEMBRE PP Francyscanos BENIGANIM 1940." (2 cordons)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Vols manuals des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement a més repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Fusta original
Estat anterior	Sembla que estava mecanitzada amb motor de vol continu, instal·lació de la que queda la roda per voltejar-la automàticament.
Estat actual	Es troba en un regular estat de conservació, ubicada a la Sala de les Campanes. Conserva la truja de fusta original i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Seria recomanable restaurar la truja de fusta, per tal d'assegurar l'estabilitat del conjunt i el correcte funcionament de la campana, conservant en qualsevol cas totes les parts possibles de la truja.
Mecanismes de toc	(03) motor d'impulsos, electromall
Intervencions	La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers dels Hnos. Roses de Silla (València). Per les inscripcions amb que compta es possible que s'encarregara en un primer moment per al Convent dels Franciscans de la mateixa localitat i fora posteriorment donada a la Parròquia de Sant Miquel, o que directament es fera per al temple parroquial. Sembla que als anys 70 es va mecanitzar amb motor de vol continu, conservant la truja de fusta, sent un cas extrany dins de les mecanitzacions habituals a partir dels anys 60. Recentment ha estat mecanitzada de nou amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	24 Fotos

Pilar (4)

(Referència 2578)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	83
Altura del bronze	72
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	331
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1940ca
Descripció	Ens trobem amb unes inscripcions incises de forma prou tosca, afegides posteriorment a fondre la campana, quan va ser encarregada. Al terç trobem el nom del rector i de l'alcalde i part del cap de Falange Local: "# SIENDO CURA D ANTONIO CASELLES CASELLES SIENDO ALCALDE D PEDRO CUQUERELLA LLOPIS Y SIENDO JEFE LOCAL DE FET Y DE LAS #". Al mig trobem la marca de fàbrica: "JUAN B^ta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". Finalment al mig peu continua amb la inscripció iniciada al terç: "# # # # DON VICENTE PASTOR MARCO".
Espatlla (H)	(cordó)
Terç (T)	(2 cordons) "# SIENDO CURA D ANTONIO CASELLES CASELLES SIENDO ALCALDE D PEDRO CUQUERELLA LLOPIS Y SIENDO JEFE LOCAL DE FET Y DE LAS #" (2 cordons) (garlanda vegetal)
Mig (M)	(00) (Monograma de Maria) (03) (marca de fàbrica) "JUAN B^ta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA" (06) (Creu) (09) (imatge de Sant Josep)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "# # # # DON VICENTE PASTOR MARCO" (2 cordons) (garlanda vegetal)
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Vols manuals des de la Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Repica i volteja automàticament amb poca relació amb els tocs tradicionals.
Truja	Ferro Lepatronic.
Estat original	Suposem que comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, amb algunes peces en formigó. Possiblement comptara amb una ballesta i una corda unida la batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior	Comptava amb un martell per repicar-la automàticament, mecanisme que es va trencar i renovar.
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i un motor de vol continu per voltejar-la a més d'electromall per repicar. Finalment compta amb un batall de canya de plàstic que rebota i distorsiona el so de la campana. Vist l'estat en que es troba la campana, seria recomanable iniciar els treballs de restauració del bronze, ja que la instal·lació actual no imita la tradicional. La campana es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta, de perfil tradicional valencià. El batall es deuria renovar per un altre de material més adequat per potenciar el so de la campana. Finalment deuria tornar al campanar i ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que permeta tocar-la manualment i imite els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc	(03) motor de vol continu, electromall
Intervencions	L'any 1940 suposem va ser adquirida amb altres cinc campanes per tal de suplir el buit de les perdudes en 1936, ja que a les seues inscripcions no consta l'any. Aquesta és la tercera del conjunt, feta a la foneria dels Hnos. Roses de Silla València. Va ser dotada de truja de fusta i instal·lada a la Sala de les Campanes després de la seua benedicció. Als anys 60 o 70 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i substituïda la truja de fusta per l'actual de ferro. Aquesta mecanització sembla que va ser efectuada per Lepatronic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	19 Fotos

Empar (5)

(Referència 2579)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	93
Altura del bronze	74
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	466
Fonedor	PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa	1997
Descripció	Primerament trobem al terç l'advocació a la que está dedicada la campana: "# AMPARO #"; en aquest cas a la Mare de Déu dels Desamparats, que compta amb gran veneració al poble. Al mig trobem primerament les inscripcions de l'anterior campana: "SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES / ALCALDE D. ANTONIO CUQUERELLA / BENIGANIM AÑO 1940"; i seguidament les relatives a la seua refosa amb el nom del rector i el president de la Diputació de València: "REFUNDIDA EN EL AÑO 1997 SIENDO PARROCO / D. SALVADOR MACAYA GARCIA Y PRESIDENTE / DE LA DIPUTACION D. MANUEL TARANCON FANDOS". Finalment junt aquesta està la marca de fàbrica: "Hnos / Portilla / Gajano / Cantabria / # Abel Portilla # Nº 52".
Terç (T)	(2 cordons) (06) "# AMPARO #" (09) (Anagrama de Jesús) (2 cordons) (garlanda vegetal)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu) ""SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES / ALCALDE D. ANTONIO CUQUERELLA / BENIGANIM AÑO 1940 / REFUNDIDA EN EL AÑO 1997 SIENDO PARROCO / D. SALVADOR MACAYA GARCIA Y PRESIDENTE / DE LA DIPUTACION D. MANUEL TARANCON FANDOS" (09) (marca de fàbrica) "Hnos / Portilla / Gajano / Cantabria / # Abel Portilla # Nº 52".
Mig peu (MP)	(2 cordons) (2 cordons)
Peu	(cordó gruix)
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Truja de ferro de Lepatronic
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i un motor de vol continu per voltejar-la a més d'electromall per repicar.Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba la campana, seria recomanable iniciar els treballs de restauració del bronze, ja que la instal·lació actual no imita la tradicional. La campana es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Finalment deuria tornar al campanar i ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que permeta tocar-la manualment i imite els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc	(03) Motor de vol continu i electromall
Intervencions	L'anterior campana, fosa l'any 1940 junt a les altres del campanar, es va badar en 1997. Eixe mateix any va ser refosa a la foneria Hermanos Portilla de Gajano (Cantabria), resultant l'actual campana, que va quedat instal·lada en el mateix estat que l'anterior. Durant aquest treball es deuria haver aprofitat per substituir la trujs de ferro per altra de fusta i mecanitzar la campana amb motor d'impulsos, per evitar que la campana es trenque de nou. Cal recordar que la instal·lació amb truja de ferro i motor de vol continu, unida a la poca qualitat del bronze, causarien el trencament de l'anterior campana.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	13 Fotos

Micaela (6)

(Referència 4160)

Localització	Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm)	119
Altura del bronze	98
Vora	13
Pes real (en quilos)	983
Fonedor	MANCLÚS, SALVADOR
Any fosa	1958
Descripció	En primer lloc trobem al mig el nom de la campana: "MICAELA", ja que el temple parroquial està dedicat a Sant Miquel Arcàngel. Baix d'aquesta estan les inscripcions de l'anterior campana: "SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES CASELLES / SIENDO ALCALDE D. PEDRO CUQUERELLA LLOPIS / Y SIENDO JEFE LOCAL DE FET Y DE LAS JONS / D. VICENTE PASTOR MARCO / BENIGANIM AÑO 1940". Aquestes continuen amb les relatives a la seua refosa: "SE REFUNDIO SIENDO ALCALDE D. VICENTE BOLUDA POLOP / CURA ECONOMO D. CASIMIRO GARRIGOS TARRASO / PADRINOS D. WENCESLAO GOMAR ORTIZ / Y SEÑORITA MARUJA BOLUDA CATALA / 6 DE SEPTIEMBRE DE 1958". Finalment, i també al mig de la campana, està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 27 / VALENCIA".
Terç (T)	(4 cordons)
Mig (M)	(cordó) "SIENDO CURA D. ANTONIO CASELLES CASELLES / SIENDO ALCALDE D. PEDRO CUCARELLA LLOPIS / MICAELA" (cordó) "Y SIENDO JEFE LOCAL DE F.E.T. Y DE LAS JONS / SE REFUNDIÓ SIENDO ALCALDE D. VICENTE BOLUDA PALOP" (cordó) "DON VICENTE PASTOR MARCO / BENIGANIM AÑO 1940 / CURA ECONOMO D. CASIMIRO GARRIGOS TARRASO /, PADRINOS D. WENCESLAO GOMAR ORTIZ / Y SEÑORITA MARUJA BOLUDA CATALA / 6 DE SEPTIEMBRE / DE 1958" (00) (Crucifix) (03) (imatge de la Mare de Déu dels Desamparats) (06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 27 / VALENCIA" (09) (imatge de Sant Miquel)
Mig peu (MP)	(7 cordons) (cordó gruix) (garlanda vegetal)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Vols manuals des de la Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes	Volteja i repica automàticament.
Truja	Ferro de Lepatronic
Estat original	Suposem que comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, amb algunes peces en formigó. Possiblement comptara amb una ballesta i una corda unida la batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i està mecanitzada amb motor de vol continu per voltejar-la i martell. Finalment el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba la campana, seria recomanable iniciar els treballs de restauració del bronze, ja que la instal·lació actual no imita la tradicional. La campana es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora i reposar la truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Finalment deuria tornar al campanar i ser mecanitzada amb motor d'impulsos i un electromall, que permeta tocar-la manualment i imite els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc	(03) Motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions	L'anterior campana, de similars proporcions i fosa en 1940, es va trencar en l'any 1958. La seua refosa es va encarregar a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, que va fondre l'actual campana en agost del mateix any. Va ser beneïda el 6 de setembre, resultant amb un pes de 983 kg i costant 20.906 ptes. Suposem que quedaria instal·lada a la torre amb la truja de l'anterior campana. Als anys 60 o 70 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i martell, substituint a més la truja de fusta per l'actual de ferro. Sembla que els autors d'aquests treballs va ser Lepatronic.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-01-2001) ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	28 Fotos

Campanó de Quarts (A)

(Referència 4161)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	58
Altura del bronze	37
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	74
Any fosa	1940ca
Descripció	Anepígrafa
Tocs actuals de campanes	Toca els Quarts.
Truja	Biga de formigó.
Estat original	Suposem que estaria penjada d'unes biges de fusta al mateix lloc que actualment i a més comptava amb una maça per al toc de les hores, accionada amb un sistema de cables conectats al rellotge.
Estat actual	El campanó es troba en un bon estat de conservació, ubicada a la part més alta del Tercer cos del campanar. Penja d'un clau central a unes biges de formigó i compta amb electromall per tocar les hores.
Mecanismes de toc	(08) Electromall
Intervencions	Desconeixem la data en que es va fondre, no obstant sembla que ens trobem amb un campanó fet amb posterioritat a finalitzar la Guerra Civil (1936-1939). Recentment la maça antiga ha estat canviada per un electromall.
Protecció	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser explícitament autoritzades per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte dels treballs què es volen realitzar.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes	És un timbre de ferro
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	13-10-2014
	2 Fotos

Campanó d´Hores (B)

(Referència 4162)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	95
Altura del bronze	51
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	325
Fonedor	DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any fosa	1728
Descripció	En primer lloc trobem el nom del fonedor al mig: "LAVINA MENOR ME FECIT", que correctament escrita seria: "LA VIÑA MENOR ME FECIT", es a dir: "EM FEU LA VIÑA+MENOR". Seguidament al peu està aquesta inscripció en llatí: "+BENE+DICTIO DEI OMNIPOTENTIS PA+TRIS ET FI+LII ET SPIRITUS+SANCTI DESCENDAT ET MANEAT SUPER TERMINOS NOSTROS VINEAS ET EORUM FRUCTUS AMEN + ANNO + 1 7 2 8 +", i que podem traduir com: "LA BENEDICCIÓ DE DEU OMNIPOTENT PARE FILL I ESPERIT SANT DESCENDISCA I HABITE ALS NOSTRES TERMES VINYES I TOTS ELS FRUITS". Aquesta conté un clar sentit protector, otorgant a la campana una funció protectora de la comunitat parroquial i local front a tot perill climàtic. La seua invocació queda justificada a més en un poble que en eixa època era bàsicament agrari, ocupant els treballs agrícoles a la major part de la població. Justament una campana amb aquesta inscripció servia per tal finalitat, protegir els camps de qualsevol pedregada i mal que causara la pèrdua del treball de tot l'any al camp.
Terç (T)	(cenefa vegetal)
Mig (M)	(00) (03) (06) (09) (Creu decorada i amb pedestal)
Peu	(cordó) "+BENE+DICTIO DEI OMNIPOTENTIS PA+TRIS ET FI+LII ET SPIRITUS+SANCTI DESCENDAT ET MANEAT SUPER TERMINOS NOSTROS VINEAS ET EORUM FRUCTUS AMEN + ANNO + 1 7 2 8 +" (cordó)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava les hores sense repetició.
Tocs actuals de campanes	Conserva la funció original.
Truja	Biga de formigó
Estat original	Suposem que estaria pejnada d'unes biges de fusta al mateix lloc que actualment i a més comptava amb una maça per al toc de les hores, accionada amb un sistema de cables conectats al rellotge.
Estat actual	El campanó es troba en un bon estat de conservació, ubicada a la part més alta del Tercer cos del campanar. Penja d'un clau central a unes biges de formigó i compta amb electromall per tocar les hores.
Mecanismes de toc	(04) Electromall
Intervencions	L'any 1728 va ser fos aquest campanó per tocar les hores a càrrec del campaner Juan Antonio La Viña, natural de la ciutat de València i fonedor ambulant. Curiosament va signar com "Menor", fer que possiblement indique que fora fill d'un campaner homònim, que la fer el campanó en la propia localitat. Aquest seria beneït i pujat al campanar.
Protecció	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser explícitament autoritzades per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte dels treballs què es volen realitzar.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes
Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (02-01-2001) ALEPUZ CHELET, Joan (08-08-2014)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	02-10-2014
	18 Fotos