Parròquia de la Puríssima Concepció - BENIMODO (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Sants Abdó i Senén, tiplet de missa (1)

(Referència 2544)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 30
Altura del bronze 27
Vora 3
Pes aproximat 16
Any fosa 1729
Descripció La campana té una senzilla inscripció al terç amb les advocacions a les quals està dedicada i l'any de fosa: "✱SAN ABDON Y SENENT ANNO 1729 ✱ ✱". Al mig té una creu amb pedestal, formada per diverses estreles.
Terç (T) (2 cordons)
"✱SAN ABDON Y SENENT ANNO 1729 ✱ ✱"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es tocaria a distància amb ajuda d'un cigonyal o ballesta per a algunes misses i coordinar alguns tocs de les campanes de la torre amb celebracions litúrgiques.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic automàtic.
Truja Ferro Manclus vella
Estat original Segurament abans de la mecanització esta campaneta estava instal·lada en una espadanya que hi ha a la façana del temple, fent la funció de campaneta de missa o cimbalet. Tindria una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i accessoris per tocar-la manualment a distància com per exemple un cigonyal o una ballesta.
Estat anterior L'any 1999 tenía un batall antic i pesigat i no estava mecanitzada amb electromall.
Estat actual L'estat de conservació és regular i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes del campanar amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús. Està dotada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. La batallera és postissa i té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc Motor de vol continu (03)
Intervencions La campana es va fondre en l'any 1729 per un campaner desconegut. Tal com s'ha assenyalat, pel seu format podria tractar-se d'una campaneta destinada als senyals o tocar a missa i situada a l'espadanya que hi ha a la façana principal del temple. Durant la dècada dels anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta antiga per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu. Posteriorment a 1999 instal·laren l'electromall.
Propostes Vist l'estat en què es troba la campana seria convenient procedir a la restauració del conjunt. En primer lloc cal baixar la campana de la torre per netejar-la per dins i per fora, eliminant la capa de brutícia que acumula i recuperant d'aquesta forma la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local valencià i el motor per altre d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (23-11-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan, LÓPEZ ANDRADA, Rafa [Documentació de la campana] (05-03-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-04-2020
12 Fotos

Sants de la Pedra (2)

(Referència 2545)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 65
Altura del bronze 51
Vora 6
Pes aproximat 159
Any fosa 1742
Descripció La campana té una inscripció al terç que combina el llatí amb influències de l'espanyol i diu així: "✱✱✱ IESUS MARIA IOSEPH IOAQUIN I ANA ABDON I SENENT ORA PRONOBIS". Aquest text té en primer lloc els noms de les tres persones de la Sagrada Família més el dels pares de la Mare de Déu. Els tres primers són relativament habituals a les campanes entre els segles XVII i XX, especialment entre els fonedors càntabres o residents a zones de Castella. Menys habitual són els noms de Joaquim i Anna, pares de la Mare de Déu. No obstant això s'ha documentat la seua presència a diverses campanes del segle XVIII. A més estan els Sants de la Pedra. Totes aquestes advocacions estan seguides d'una invocació en singular i que correctament escrita seria en plural, es a dir: "ORATE PRONOBIS". Aquesta deriva de les diverses lletanies (dels Sants, Lauretana, etc.). També al terç disposa de quatre imatges religioses: un calvari, els Sants Abdó i Senén, una Immaculada Concepció i un Sant Antoni de Pàdua. Finalment trobem al mig una creu amb pedestal i una inscripció amb l'any de fosa que es reparteix entre les vores de la creu: "✱ AÑO ✱ / ✱ I742 ✱".
Espatlla (H) (cordó)
(2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"✱✱✱ IESUS MARIA IOSEPH IOAQUIN I ANA ABDON I SENENT ORA PRONOBIS"
(2 cordons)
(00) (Calvari)
(03) (imatge de Sant Antoni de Pàdua)
(06) (imatge de la Immaculada Concepció)
(09) (imatge dels Sants de la Pedra)
(2 cordons)
Mig (M) (06) "✱ AÑO ✱" (Creu amb pedestal) "✱ I742 ✱"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltejava des de la sala de les campanes i segurament també es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Tenia una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Possiblement tenia també una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior L'any 1999 estava mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació és regular i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes del campanar amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús. Està dotada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Està mal orientada, amb la creu cap a dins.
Mecanismes de toc Motor d'impuls (03), electromall (09)
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1742 per un campaner desconegut. Presenta imatges com un Calvari i un Sant Antoni de Pàdua documentades ja a altres campanes del segle XVII i reproduïdes pel fonedor que la va fer. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta antiga per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu i possiblement electromall. Posteriorment a 1999 canviaren el motor per altre d'impuls.
Propostes Vist l'estat en què es troba la campana seria convenient procedir a la restauració del conjunt. En primer lloc cal baixar la campana de la torre per netejar-la per dins i per fora, eliminant la capa de brutícia que acumula i recuperant d'aquesta forma la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local valencià.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (23-11-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan, LÓPEZ ANDRADA, Rafa [Documentació de la campana] (05-03-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-04-2020
19 Fotos

Sant Bernat i Sant Felip (3)

(Referència 2546)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 86
Altura del bronze 73
Vora 9
Pes aproximat 368
Any fosa 1798
Descripció La campana té una inscripció al terç amb les advocacions al es quals està dedicada i l'any de fosa: "✱✱S✱BERИARDO✱IS✱PHELIPE✱ORATE✱PROИOBIS✱AИO ✱ I ✱ 7 ✱ 9 ✱ 8". Aquesta combina el llatí i l'espanyol i correctament seria: "SANCTE BERNARDE ET SANCTE PHILIPPE ORATE PRO NOBIS AÑO 1798". Es tradueix així: "SANTS BERNAT I FELIP PREGEU PER NOSALTRES ANY 1798". Cal remarcar que les advocacions a les quals es dedica són Sant Bernat Màrtir i Sant Felip de Benici. Al mig disposa d'una creu patriarcal.
Espatlla (H) Anses decorades.
Terç (T) (2 cordons)
"✱✱S✱BERИARDO✱IS✱PHELIPE✱ORATE✱PROИOBIS✱AИO ✱ I ✱ 7 ✱ 9 ✱ 8"
(2 cordons)
Mig (M) (06) (Creu patriarcal)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltejava des de la sala de les campanes i també es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella
Estat original Tenia una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Possiblement tenia també una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior L'any 1999 tenia un batall antic i estava mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació és regular i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes del campanar amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús. Està dotada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Està mal orientada, amb la creu cap a dins.
Mecanismes de toc Motor d'impuls (03), electromall (09)
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1789 per un campaner desconegut. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va canviar la truja de fusta antiga per altra de ferro i la mecanitzà amb motor de vol continu i possiblement electromall. Posteriorment a 1999 canviaren el motor per altre d'impuls.
Propostes Vist l'estat en què es troba la campana seria convenient procedir a la restauració del conjunt. En primer lloc cal baixar la campana de la torre per netejar-la per dins i per fora, eliminant la capa de brutícia que acumula i recuperant d'aquesta forma la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local valencià.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (23-11-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; LÓPEZ ANDRADA, Rafa [Documentació de la campana] (05-03-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-04-2020
14 Fotos

Divina Aurora, la major (4)

(Referència 2548)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 95
Altura del bronze 81
Vora 10
Pes aproximat 496
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció La campana té una garlanda al terç. Al mig disposa d'una custòdia i una inscripció que commemora l'accident que va patir l'antiga campana i porta el nom la institució que va donar la nova: "EN ACCIÓ DE GRÀCIES A LA DIVINA AURORA / 25 D´AGOST 1999 / EXCM. AJUNTAMENT DE BENIMODO". Seguidament està la marca de l'empresa instal·ladora: FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". Per últim apareix el logotip de l'Any Jubilar 2000: "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER". Aquest text es tradueix com: "JUBILEU ANY DEL SENYOR 2000 CRIST AHIR AVUI I SEMPRE".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(03) (marca de l'empresa instal·ladora) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
06) (custòdia) / "EN ACCIÓ DE GRÀCIES A LA DIVINA AURORA / 25 D´AGOST 1999 / EXCM. AJUNTAMENT DE BENIMODO"
(09) (logotip de l'any Jubilar 2000) "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER".
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella
Estat anterior Sembla que l'any 2000 estava motoritzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació és regular i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes del campanar amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús. Està dotada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Està mal orientada, amb la creu cap a dins.
Mecanismes de toc Motor d'impuls (03), electromall (09)
Intervencions La campana es va fondre l'any 2000 als tallers de la foneria Hermanos Portilla en substitució de la que va caure el dia 25 d'agost de l'any anterior i que es va guardar a l'ajuntament del poble. Va ser instal·lada per Industrias Manclús amb la truja i els mecanismes de toc de l'anterior campana.
Propostes Vist l'estat en què es troba la campana seria convenient procedir a la restauració del conjunt. En primer lloc cal baixar la campana de la torre per netejar-la per dins i per fora, eliminant la capa de brutícia que acumula i recuperant d'aquesta forma la sonoritat original. La truja de ferro actual es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local valencià.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Encara que en la campana la marca de fàbrica indica que el seu fonedor és Ind. Manclús, és una campana fosa pels germans Portilla. Fon beneïda el 20/02/2000 pel Vicari Episcopal de la zona.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier [Primera presa de dades] (20-02-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan, LÓPEZ ANDRADA, Rafa [Documentació de la campana] (05-03-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-04-2020
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 14-04-2021
    Convertir a PDF